10 de setembre de 2008

Un matí a Montgarri




Aprofitant una escapada a la Vall d’Aran d’aquest estiu per assistir a un casament puc passar tot un matí a Montgarri. És Sant Jaume. El Pla de Beret i els environs de Montgarri són verds, intensament verds, com tota la vall. Hi anem passejant des de Beret, omplint-nos del perfum de la herba, del soroll de la Noguera i de la vastedat dels horitzons.

Al refugi xerrem un parell d’hores amb el Quim Calbetó, un dels guardes. Ens explica moltes coses. Potser la principal és les incògnites sobre el futur del poble de Montgarri.
Aquí vam parlar de com tota la finca havia estat recentment comprada per un empresari madrileny d’origen uruguayà. No hi ha temença sobre el refugi i Santuari, ja que pertenyen al Bisbat de la Seu i han estat exclosos d’aquesta compra. Sembla que pel moment aquest empresari, Ernesto Colman, propietari de Vital Dent, important empresa d’odontologia, només es referà Can Cabau (on ja han començat les obres) com a vivienda particular i anirà estudiant alternatives. La gent de la vall no en sap res. Es parla de posar-hi cavalls, potser un golf, però res del cert. S’està portant tot amb molta discreció. En tot cas en Quim pensa que llevat de la reconstrucció d’algunes cases i potser alguna mena de negoci agropecuari poca cosa més hi podrà fer, ja que tota la zona està sotmesa a fortes restriccions i normatives. En tot cas hi ha una barreja de curiositat i temença sobre els plans d’una persona que s’ha gastat mil milions de les antigues pessetes en unes cases que cauen i uns prats.

La segona curiositat és que el bisbe de la Seu vol potenciar Montgarri com el Santuari de referència del Pirineu Central i sobretot de l’Aran. Una mica com passa a Núria o Montserrat. Vol que Montgarri sigui una referència durant tot l’any, més enllà del dia de l’Aplec. Pel moment cada dijous hi fa pujar un capellà que canta missa. L’església està en millor estat i hi ha plans per continuar agençant-la.

Finalment el Quim ens parla del projecte Pass’aran. És una nova travessa tipus Carros de Foc o Cavalls del Vent que unirà el refugi de Montgarri amb tres refugis francesos, el refugi dels Estagnous als peus del Mont Valier, el refugi de Riberot, a la vall del matiex nom, la gite d'Eyle i el refugi d'Araing. Ja tenen el recorregut tancat i estan enllestint els preparatius per llançar-la de cara a a la temporada vinent. Està prevista en cinc etapes i passarà prop de cims com el Barlonguera, Valier, Crebere o Mauberme. Serà dura, amb forts desnivells, exigirà bona orientació i saber negociar amb la boira, present sovint a la carena.

Marxem quan comencem a arribar turistes i cotxes. Avui és el dia de la llengua, una celebració que es fa a l’Aran per reivindicar i celebrar l’ús de l’aranès. Pel que explica el Quim és una festa molt bonica i sobretot molt sentida per la gent. Surten diversos grups de persones d’arreu de l’Aran que conflueixen a Vielha. Un surt de Montgarri on comença a arribar-hi participants amb banderes occitanes.

Mentre retornem no podem deixar de mirar el paisatge. Preciós, bellissim, sedant, magnífic. No acabaríem els adjectius, però Montgarri és molt més que un paisatge.


2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

T'oblides de comentar que al refugi de Montgarri és un dels que et donen millor tracte dels dos vessants del Pirineu. I si menja de conya !

enric faura ha dit...

Efectivament Gatsaule, el menjar, el tracte i l'acolliment excel.lent!