8 de setembre de 2008

La muntanya màgica




Un jove modest es dirigia en ple estiu, des d’Hamburg, la seva ciutat natal, a Davos-Platz, al cantó dels Grisons”. Així comencen les primeres línies de La Muntanya màgica, el gran clàssic de Thomas Mann que relata l’estada d’un jove alemany a un balneari de tuberculosos als Grisons suissos. Amb aquest llibre dins la motxilla una persona modesta també, no tan jove com el protagonista de l’obra, des de Barcelona anava als Aravis, al cor de la Savoia. Enlloc de set anys només s’hi estaria quinze dies, enlloc d’un luxos sanatori per a rics desvagats s’hostatjaria en una senzilla gitte, però havia pensat que pel lloc i les circumstàncies havia arribat el moment d’encarar-se a aquest llibre.

Han estat dues setmanes de lectura intensa fins poder arribar al Finis Operis. Un miler de planes denses, llegides amb tota cura. Una novel.la com les que ja no es fan, de pensament, de tesi, plena de simbolismes. La reflexió sobre el pas del temps, la malaltia, l’art, l’amor i l’amistat, la política, el destí de la cultura, l’Europa que s’acaba amb la primera Guerra Mundial s’entrellacen a partir d’uns personatges emblemàtics.

Més d’un dia he pujat a peu al coll dels Aravis, i allí, assegut a un prat, de cara al Montblanc, llegia algunes planes, però sobretot m'aturava envoltat de natura, cara al sostre d'Europa, en els pensaments que la lectura em sugeria. Malgrat un cert regust depriment per la presència constant de la mort i la malaltia i per la fi d’una cultura anoerrada per la Primera Guerra Mundial, certament és una gran novel.la. I com sempre que pots enllestir la lectura d’un gran clàssic de la literatura universal et resta un cert punt de vanitat, la vanitat de qui es sap receptor d’una petita part de la cultura literaria de la nostre societat.

La montaña màgica. Thomas Mann. Obras Completas. Ed.Plaza-Janés. Barcelona, 1967. Traducció Mario Verdaguer


6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

El massís dels Aravis és un d'aquests massissos poc coneguts de l'entorn del Mont Blanc, amb raconades increïbles.

Un bon lloc per llegir un llibre com aquest. Practicament no el recordo, el vaig llegir deu fer una trentena d'anys, potser seria un bon moment per repetir...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Jo també el vaig llegir fa molts anys. Tornar-lo a llegir ara probablement seria llegir "un altre" llibre.
Sí que recordo que aleshores em va impressionar.

Gregorio Luri ha dit...

"La Muntanya màgica" és de 1924. Heidegger la va llegir aquest mateix any, al costat de Hannah Arendt amb qui estava vivint una passió al mateix temps carnal i espiritual. 5 anys després, el 1929, com si la realitat anés a reproduir l'art, va tenir lloc el que probablement va ser el debat filosòfic més important del segle XX. Va estar protagonitzar per Cassirer i Heidegger ... a Davos. Cassirer va fer de Settembrini i Heidegger de Naphta.
Encara vivim intel·lectualment pendents d'aquest devat e Davos.

marta ha dit...

Curiós, me l'estic llegint -sense èxit- des de fa molt de temps. És un llibre que m'atrau i que em costa molt.

enric faura ha dit...

Hola Marta, no et desanimis, no és un llibre fàcil. Avui ja no estem acostumats a llegir aquests tipus de llibres. Cal fer un esforç, com pujar a un cim amb molt desnivell.
Però finalment val la pena.

marta ha dit...

Curiós aquest comentari. És exactament el mateix que em va fer un bon amic. Gràcies.