A Muntanya
Un corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.
Hi ha una penya que et tempta,
és allà.
Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és impossible.
(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)
Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.
Narcís Comadira
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.
Hi ha una penya que et tempta,
és allà.
Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és impossible.
(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)
Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.
Narcís Comadira
Entrades
2 comentaris:
Hola,
Buscant per internet he trobat per casualitat el teu blog.
Fa segles vas escriure un article sobre el poble de Montgarri.
Estic molt interessada en saber tot el q es cou al voltant del poble. Quan van publicar aquesta noticia al diari, fa un any, vaig enviar mails a l'Associacio Amics de Montgarri i al Refugi, pero mai he rebut resposta.
Em fa una mica de por el q s'hi pugui fer alla... esta massa a prop de les estacions d'esqui perque tot acabi anant be!!
Si t'assabentes de qualsevol cosa, t'agrairia que m'ho fessis saber... al capdavall, aquest poble es molt important per mi i la meva familia.
Gracies per endavant,
Montgarri
Hola Montgarri, qui ets? D'aquí a uns dies penjaré un post comentant informacions sobre Montgarri
Publica un comentari a l'entrada