2 de juny de 2008

Diumenge plujós


Mandrejo al llit mentre escolto com plou al carrer. Sembla que aquest cop la previsió l’ha encertada i el diumenge serà passat per aigua. M’entretinc recordant la passejada d’ahir pel Corredor. Des de Can Bordoi fins Vallgorguina. El dia era gris i van caure quatre gotes al migdia, però es va aguantar. Agradable passejada entre alzines sureres, pins, brucs i matolls. Prats de verd intens, sauló humitejat, petjades al fang.

El ring del telèfon m’acaba de despertar sobtadament.

- Hola, sóc l’A.S. Estic baixant cap a Barcelona. Avui comencem el GR11 i a les onze agafem un tren cap a Figueres. Ens acabem d’adonar que ens hem deixat els mapes. Ens podries ajudar...

I d’un salt cap a la dutxa, remenar a la biblioteca, fer una tria de mapes i anar fins l’estació sota el paraigües. Allí l’A.S i el T.P. amb unes motxilles enormes esperen. Els canvia la cara al veure els mapes. Surten rabent, que s’escapa el tren. Bona sort. Qui pogués deixar la feina, els compromisos i obligacions i anar a caminar quinze dies pel Pirineu fora de temporada !

De tornada a casa compro diaris i em poso a esmorzar amb tranquil·litat. Curiosament avui surten dues noticies de muntanya. A la primera La Vanguardia es fa ressó de la lectura del llibre Mil cretins del Quim Monzó pel Xavi Aymar a més de set mil metres a l’Everest. Per fi una noticia positiva sobre el món de la muntanya.

La segona és un interessant reportatge de Presència sobre algunes passions i aficions fonamentades en el risc. Evidentment l’escalda i els esports de muntanya hi surten. Demà en parlarem amb més deteniment.

Acabo l’esmorzar amb l’article que vagi retallar ahir. En la seva Sabatina Intempestiva Gregorio Moran fa un sentit homenatge a Iñaki Ochoa de Olza i de retruc als alpinistes que viuen la seva passió fins el límit. Malgrat un cert to èpic, potser inevitable, em sembla un escrit molt més encertat que d’altres textos periodístics desafortunats que ja havíem denunciat aquí.

Poc a poc sembla que deixa de ploure. El diumenge s’escola lentament. Altres lectures, visites i converses l’acabaran de reomplir. Però aquest diumenge plujós que semblava perdut ha començat potent. Content de poder donar un cop de mà a uns companys que ara ja deuen estar caminant per les Alberes i pensant que potser la presència de la muntanya es comença a normalitzar en els mitjans de comunicació.