Allò que aconseguim amb aquesta aventura és pura diversió
Georg Leigh Mallory
15 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Mail
Arxiu
-
►
2009
(117)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (15)
-
▼
2008
(167)
- ► de desembre (14)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (17)
-
►
2007
(191)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (23)
-
►
2006
(2)
- ► de desembre (2)
Blocs de muntanya
Altres blocs
Entrades
Visites
Copyright (c) 2008 Muntanya.net
Designed by NodeThirtyThree + Free CSS Templates
Pimped to Blogger
5 comentaris:
Què vols que t'hi digui... Jo aniria molt més enllà, però també entenc que aquestes citacions tan curtes i concises són susceptibles d'interpretacions molt lliures i, de vegades, mancades de fonament per l'absència d'un text en què recolzi la citació.
Jo, al llarg dels anys, he aconseguit molt més que no pas pura diversió. D'altra banda, no sempre m'he divertit (però això no em preocupa gens, atès que no busco pas diversió en la pràctica del muntanyisme).
Un dels problemes i alhora de les virtuts d'aquestes citacions tan breus es que poden donar peu a diverses interpretacions.
Les que vaig triant per posar en aquesta mena de "full dominical" busco una mica això: que es puguin entendre en diferents sentits i si pot ser ens facin reflexionar per uns instants.
El que em penso que vol dir Mallory és que en el fons d'aixó de la muntanya li donem massa transcendència quan no és més que un entreteniment.
Jo crec que en Mallory, com a bon anglès de l'època, buscava alguna cosa més que entreteniment. Allò que va dir (crec que ho va dir ell mateix) quan li van preguntar per què escalava l'Everest: "perquè està allí", crec que tampoc feia per la seva manera de ser i de pensar. Aquests personatges anaven més lluny que el pur entreteniment. Si solament es volien enretenir, ho podien haver fet a casa seva sense haver d'arriscar tant.
Que consti que pràcticament no sé res de Mallory i, per tant, desconec si tenia algun bagatge cultural seriós a més de ser un gran alpinista, però la frase em recorda un text molt important de Nietzsche: "Inocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc (...), un primer moviment, un sagrat dir sí. Sí, per al joc de crear..." Si la frase de Mallory es recolza en questa idea, aleshores no seria desmitificadora, sinó que apuntaria una concepció més profunda de la muntanya i de la vida. Valdria la pena esbrinar-ho.
Molt bona observació, Jaume. Efectivament si la idea de Mallory anava per on tu apuntes el sentit de la frase seria totalment diferent al que apuntava.
Publica un comentari a l'entrada