No deixeu de llegir aquest article publicat ahir. Quan un mitjà com El País en parla és senyal que quelcom es comença a moure. Hi ha preocupació real entre les Administracions sobre el futur del negoci de l’esquí? Cal començar a pensar en alternatives per les zones de muntanya? Qui té alguna idea viable i efectiva?
Entrades
7 comentaris:
Hola Enric,
Doncs és molt trist que les coses funcionin així, però està ben clar que el negoci de veritat que hi ha darrera l'esquí i també del golf és el immobiliari. Tot val per seguir fent funcionant la roda. En nom del "desenvolupament econòmic" s'ha fet de tot, sacrosantes paraules. I a més, els que se'n porten la major part del pastís són els empresaris de la ciutat, els dels pobles de les zones afectades només es queden amb el negocis menors, hosteleria, etc.
Alternatives a les zones de muntanya? Uf, aquest sí és un debat interessant. Per començar crec que hi ha coses que s'han fet bé, per exemple en el tema del turisme rural a les comarques d'Osona, Garrotxa, Baix Empordà... Potenciar amb inteligència el senderisme, des d'el familiar fins al de llarg recorregut. Potenciar el coneixement del territori, perquè és molt difícil estimar allò que no es coneix. I valorar el paisatge com una part de la cultura...
Bona nit.
Ha sigut a través de l'esquí de pista que hem après a esquiar, això és indubtable i ha sigut i és encara una manera fàcil de mantenir el contacte amb la natura en ple hivern. Sembla que a casa nostra i a la llarga, l'esquí està condemnat o, si més no, restringit en gran mesura, però sembla que ningú dels interessats vol obrir els ulls a la realitat i encara n'hi ha que segueixen obrint pistes a dojo: Vall Fosca, la Tuca...i és allò que diu el company: volen seguir fent funcionar la roda d'una economia que només ens fa mal a tots i beneficia a uns quants. Jo crec que fins que no hi hagi un enfonsament total d'aquest sector, no es girarà la cara cap a altres alternatives com el turisme rural, l'excursionisme i tot allò que no perjudica l'entorn. Tot i això, de ben segur que també en voldran treure profit i tornarem a estar a les mateixes. Sóc pessimiste en aquest sentit perquè cal canviar molt la manera d'entendre aquest tipus de turisme i transformar-lo en un turisme sostenible, respectuós amb la natura i no agressiu.
A mí m'agrada esquira, sobretot el de muntanya, però ja fa tres anys que no em posos les pells..és evident que quelcom està canviant i inexplicable que encara es tirin endavant disbarats com el de la Vall Fosca...el temps i mai més ben dit, tornarà les coses a lloc.
Gracies per donar-me l'oportunitat de llegir aquest article que no en sabia de la seva existència.
Excel·lent article d'investigació que demostra un cop mes el que ja tots nosaltres sabem = el cinisme polític i la rifa econòmica a que es veu somessa la muntanya. Li donarem la màxima difusió possible.
Les sèries estadístiques estan en la línia de confirmar aquesta dinàmica d'escalfament que no sabem què pot durar, ni si, com es diu, és responsabilitat de les activitats humanes.
La majoria d'activitats-d'una manera o altra-s'en veuràn afectades.
L'esquí no n'ha de ser una excepció.
I vist com ha evol·lucionat el "negoci" de les pistes...
A molts ens agrada l'esquí. Disfrutem i hem disfrutat molt. Tanmateix l'esquí de pista ha esdevingut un pur negoci d'especulació immobiliària, amb grans plusvàlues. Ha trinxat moltes valls i zones de muntanya, encara que s'ha d'admetre que també ha portat riquesa.
El que més em preocupa és que la força del binomi esquí-especulació ha esdevingut com una mena de xai d'or i no es pot qüestionar enlloc. Crec que a les zones de muntanya hi ha lloc per l'esquí, però al Pirineu no hi caben noves estacions ni hi tenen gaire sentit.
Ara cal començar a pensar nous models de desenvolupament per aquest territori molt més respectuosos amb el medi. És possible? Si, és possible, però és més lent i s'hi fan menys diners.
Publica un comentari a l'entrada