La gent de l'Observatori del Paisatge acaba d'obrir un web que en forma de dossier intentar aplegar la informació a Internet sobre la Pedra Seca. La pedra seca és el nom que pren un tipus d'arquitectura tradicional popular on la pedra s'utilitza en sec, és a dir, sense cap mena de morter, argamassa o material d'unió entre les diferents peces. En aquest tipus d'arquitectura les peces es van encaixant pel seu propi pes, presentant tipologies constructives molt diverses. La construcció en pedra seca és un mètode senzill i relativament ràpid, basat en materials locals, sovint pedres de rebuig dels propis camps de conreu, i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge. La pedra seca és un dels principals elements estructuradors dels paisatges rurals de Catalunya, de la conca mediterrània, així com també de molts racons del planeta, i constitueix un testimoni d'una activitat humana ancestral que ha modelat -i modela- un tipus determinat de paisatge: el paisatge de la pedra seca. Als paisatges de la pedra seca en conjunt i a l'arquitectura de la pedra seca en particular se li atribueixen arreu valors estètics, històrics, simbòlics i ecològics que van més enllà de la seva funció pràctica original. Aquí a casa nostra cada cop hi ha més aficionats a aquesta temàtica, que es troba en un clar procés de revalorització. Em crida l'atenció la creixent atenció al món de la pedra seca. Vull pensar que ve de l'admiració per una tècnica constructiva senzilla però profundament arrelada a la terra, per la saviesa d'una cultura agrícola milenaria. I potser també per un tipus de vida que anava a un altre ritme i que ens evoca un món dels nostres avantpassats.
10 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
T'has fixat mai en els murs de pedra seca de Castellar de N'Hug ? És realment espectacular l'alçada que tenen per aconseguir uns pocs metres quadrats de terreny de conreu.
Si, és certament espectacular. Al mateix Alt Berguedà hi ha un altre lloc que em crida l'atenció, que és al voltant de Sant Julià de Cerdanyola, on hi ha uns murs de pedra seca més espectaculars i tot i que arriben fins gairabé el capdamunt d'un turó. M'agradaria saber-ne la història, però no he sabut trobar cap llibre que ho expliqui.
No m'estranya l'interès creixent per les construccions de pedra seca, que de molt de temps han estat l'admiració dels excursionistes, recollida en molts apunts a llàpis en els blocs de motxilla, abans i ara, i no diguem per la fotografia.
A mi m'impressionen no tant sols per la mestria que implica la construcció,si no, principalment, per la magnitud -avui fora titànica- de l'esforç per a esgarrapar uns metres quadrats de terra: el què arriba a fer la necessitat!.
No us perdeu les feixes suportades per murs de pedra seca del Garraf.
En referència a les construccions de pedra seca, es va editar un llibre ara fa uns quatre anys aproximadament, sobre les construccions a la comarca del Garraf, Van ser localitzades per satelit totes les cabanes de pedra seca de la comarca, fotografiades i situades en un mapa. El llibre és força interessant i va ser fet per tres autors de Sitges.
Qui realment estigui interessat en el món de la pedra seca, pot consultar la web: http://www.edatmitjana.org on trobarà la icona de la revista
PEDRA SECA
August Bernat
Publica un comentari a l'entrada