Cap d'any a muntanya

Enguany ha estat possible repetir-ho. A les vuit en punt del matí del primer dia de l'any deixo el poble enrere. Tot i tothom dorm. L'objectiu d'avui és una senzilla matinal, el cim i l'ermita de Sant Marc, al capdamunt de la vall de Brocà. Surto pel camí, entre el bosc. Estem a -7º. Passo per Cavallera, a Cal Companyó ningú NO s'ha despertat encara i m'aturo un moment a contemplar l'ermita de Brocà, recentment restaurada. El dia és seré, radiant, però fred. Darrera cal Gallo cerco l'antic camí que s'enfila cap el Castell. Costa una mica però finalment el trobo al costat de l'abeurador i vaig tirant amunt, pensant en els temps que aquestes valls i masos estaven habitats. Intento imaginar-me com el rabadà pujava per aquest mateix corriol menant el ramat, o el mosso arrossegava a la mula amb el fato de retorn del mercat. Ara tot està enrunat, sense vida. Arribo al Pla del Castell juntament amb el sol. Tot s'il·lumina i la vida es recobra. Unes vaques em miren impassibles mentre rumien. M'enfilo pel corriol que dins del bosc puja cap a l'ermita. Ara hi ha tres colors de marques, blaves, grogues i vermelles. Impossible perdre's. Pujo xino-xano, esbufegant, sense sentir cap soroll. Finalment arribo al cim.

Trobo al costat de l'ermita una soca i m'assec de cara al sol. El silenci i la pau és total, absolut, quasi sobrecollidora, per moments fa basarda i tot. Avui ni els pardals refilen. L'atmosfera és neta, profunda, sembla immòbil. Puja el fum de Falgars. Hi ha nous hostalers, dues parelles de Barcelona que comencem amb il·lusió i projectes. Que el nou any els sigui profitós. El Pedraforca es retalla nítid a l'horitzó. Segur que ahir a la nit les bruixes hi van fer una gran festassa. Ahir caminava per les neus de Font Romeu i del desert del Carlit. Paisatges alpins, d'alta muntanya, de pins i estanys nòrdics. Avui pels boscos i tocoms oblidats de l'Alt Berguedà, molt diferents. Però sempre prop de la natura.

Ganyipo de cara al sol, omplim-me d'aquesta grandiositat. Mentre faig la digestió crec que m'adormo uns moments. Quan em desperto em sembla que he tornat del cel.Vull retornar per la vall de Gabarros i no puc fer tard. Per bon camí segueixo cap a la collada Grossa i davallo en direcció NE. Vaig a sortir a la casa del Pla de l'Arca, totalment restaurada i novament habitada, el que porta vida a aquest racó de món. Continuo caminant per la pista. La pista principal de Gavarrós ha estat arranjada aquest estiu i s'hi passa amb facilitat. Arribo a la carretera.

He pogut començar un nou any a la muntanya. He descobert un racó de món, uns boscos ignots. He sentit uns sensacions que només la natura pot oferir-nos. I crec que he estat feliç.

Que l'any sigui positiu per tothom. Que porti mota neu als esquiadors, gel als cascadistes, senders als caminadors, vies als escaladors, rutes als betetistes, grans parets als alpinistes. Bons llibres pels lectors i inspiració als blocaires.

Molt bon any a tots!