La Mola

Uf, quina fresqueta! Esperàvem calor i una gran suada, però ens hem trobat amb una tarda tardorenca en aquest estiu que no acaba d’arrancar.

Els núvols i les boires s’escolen en ràfegues d’aire fred. El Montcau juga a fet i a amagar amb les boires, la serra de l’Obac es desdibuixa a l’horitzó. Montserrat i Montseny ni es veuen. Només el Turó de les 9 Cabres, els Òbits, la Castellasa i el Bolet, el Cavall Bernat es deixen intuir. El Vallès i la gran metròpoli avui semblen menys amenaçadors.

Esgarrapant unes hores perdudes amb el J.F. hem fet una ràpida escapada a Sant Llorenç, des de can Pobla. Pujada tranquil·la i assossegada, sense el brogit dels caps de setmana. Solitud airosa dalt de la Mola. Unes hores de natura i amistat una tarda entre setmana. Potser és en aquests petits plaers on hem de cercar la joia de viure.