18 de juliol de 2007

Montserrat - Núria - Roma


L’associació Amics de la vall de Núria celebra enguany el seu cinquanté aniversari. A banda d’altres celebracions ha endegat una nova ruta de pelegrinatge que des de Montserrat i passant per Núria vol arribar fins a Roma, a la basílica de Sant Pere del Vaticà. És un camí que agermana a través del senderisme tres punts religiosos cabdals. L’itinerari segueix rutes històriques i medievals, com la via Domitia, la via Tolosana o la via Francígena. La ruta té 1.863 km i està previst poder-la completar en 86 dies. A més a més al llarg del camí els romeus participaran en el projecte europeu Un arbre-une étoile, que juntament amb altres entitats, vol treballar per la millora de la consciencia de la preservació del medi i la natura, i sensibilitzar a la gent, en aquest cas els nens petits, dels problemes socials, culturals, de convivència i de relació personal que hi ha a la nostra societat, aportant un petit granet de sorra per millorar-la. Des d’aquest bloc podeu anar seguint la caminada i encoratjar als seus participants.

Ànims i endavant. Hi ha moltes motivacions per practicar el senderisme, i la religió i el pelegrinatge n’és una de les més antigues. Més enllà del Camí de Sant Jaume que s’ha popularitzat fins a extrems sorprenents, hi ha d’altres propostes igualment atractives. Esperem que els marxaires puguin arribar a Roma feliçment.


4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Déu n'hi dó: això dona 22 quilòmetres/dia de promig. I 86 dies de camí només ho poden fer els jubilats, en principi.
Una mica agosarat, no?
Això sí:que els vagi força bé.

PGB ha dit...

Home, algun estudiant o algun altre espavilat amb prou temps pot provar-ho. No només hi deuen tenir acces els jubilats ;)

Ara que jo... si fes la ruta seria per veure paisatge. Això de fer peregrinacions religioses... :S

Maduixeta ha dit...

El somni de tot amant de la natura...o la religió (amb un xic de mea culpa potser?).

Reconec que no em desagradaria fer-la...però estic d'acord amb el xiruquero-kumbaià i el pgb, com no siguis jubilat o t'agafis un any sabàtic difícilment et pots permetre aquest luxe!

Per començar provaré de fer una ruta de setmana fent bivac o alguna cosa similar i desprès ja veurem, jejeje...ara ja fa molt que no faig muntanya així (però jo vinc de fer rutes a cavall...que no és el mateix ;P)

Per cert, la setmana vinent estreno estiu fent La Mola amb un amic...cap consell o recomanació?

Un petò!

enric faura ha dit...

Hola xiruquer-kumbaia, efectivament dóna un promig altet. És una bona caminada, llarga i feixuga. Dona-li una mirada al bloc que tenen i podràs copsar com els hi va, l'esperit que tenen i com ho porten.

Com diu en PGB a més a més dels jubilats altra gent ho fa i ho podria fer. Us farieu creus que les coses que fa la gent, dels viatges que es duen a terme. Sembla que vivim en una societat rica i molta gent té temps i diners.

En tot cas PGB les motivacions per a fer qualsevol activitat són totes igualment legítimes i vàlides. Cal respectar que a alguns els pugui moure una intenció religiosa. De tota manera el repte esportiu no està gens malament.

Maduixeta, felicitats i ànims en el teu retorn a la muntanya. És una bona tria començar o recomençar per la Mola. L'única recomenació sèria portar aigua i mirar d'evitar les hores de sol. Bona sort,