16 de juliol de 2007

Tres vegades cinquanta-tres

Res no es va complicar i amb el M.R varem començar a caminar. Van passar cinquanta-tres minuts i anàvem acostant-nos a la font. Pausadament continuàvem caminant, es van escolar novament cinquanta-tres minuts, i la font es feia esquerpa. I per tercer cop van transcórrer cinquanta-tres minuts i la font no apareixia. Però les papallones ens acompanyaven, el bosc ens protegia, la conversa fluia i l’amistat floria.

Llavors vaig recordar Confuci: Poc importa la velocitat a la que progressis des del moment que no t’atures”. I varem continuar encara cinquanta-tres minuts més, pausadament, per no aturar-nos, camí de la font.


2 comentaris:

Maduixeta ha dit...

Bon dia!

Perdó per la intrusió però anava buscant un blog sobre senderisme i muntanya i he anat a parar al teu. M'agrada el to personal que li dones als teus trajectes. Dones la sensació de gaudir les teves sortides a un nivell que no s'atura al plà esportiu, sino que va més enllà.

Si no et sap greu aniré passejant-me per aquí a veure que més ofereixes.

Un petò!

enric faura ha dit...

Moltes gràcies maduixeta, benvinguda, estàs sempre convidada.