Llegeixo al primer número del nou Butlletí Informatiu del Parc Natural de l'Alt Pirineu que a finals d'octubre de 2006 una brigada del Parc, amb l'ajut d'un helicòpter, va recollir al llarg de tot el camí d'ascensió a la Pica d'Estats per la Vallferrera 6 sacs plens de deixalles (plàstics, ampolles de vidre, llaunes, ferros...).
Tot això abandonat, llençat o perdut per excursionistes. No diem que els excursionistes ens estimem la muntanya i que no l'embrutem? Potser ens ho hauríem de creure.
2 comentaris:
Em nego a confondre els termes.
L’excursionista es defineix per l’assumpció d’una sèrie de valors i un capteniment d’acord amb aquests valors.
No tot aquell que va a muntanya, ni fa recorreguts per senders és excursionista només pel fet d’anar-hi.
La manca del capteniment adequat a muntanya desqualifica com a excursionistes els que van anar a la Pica i van deixar pel camí tota aquella porqueria.
Fa uns anys en vaig conèixer un que mai va tenir el més mínim interès per l’excursionisme en cap de les seves vessants, que va anar a la Pica perquè volia col·leccionar en les seves “fetes esportives” el sostre de Catalunya.
L'altre dia anant al Matagalls per un camí no gaire transitat (res semblant al Plà de la Calma), ens vam trobar dos llaunes de cervesa ben clavadetes a les branques d'un arbre en una zona prou empinada. De porcs hi ha arreu, siguin esportistes o no. Ser "muntanyista" es un altre cosa que va lligada a un amor a la natura i un "saber fer" a la muntanya.
Apa siau!
Publica un comentari a l'entrada