18 de març de 2007

Tras las huellas de Nives

Hi ha relació entre un vuit mil i un temple? “Un cim de l'Himalaia sense vent emmudeix, és una esglèsia buida.”

La neu s'assembla als llibres? “La neu és aigua blanca, com el paper, poses en ella el que vols.”

Té sentit fer antropocentrisme amb la geologia? “La muntanya no és un monstre que mata: tinc la sensació, pel contrari, que pateix per cada vida perduda en ella. Les allaus que no ha pogut aturar, les esllavissades de pedra que cauen avall: hi ha un dolor de la muntanya i una compensació que ajuda a altres alpinistes.”

Què té a veure Bach amb l'alpinisme?“L'alpinisme és un art de la fuga.”

És l'alpinisme un motor de l'ego? “L'alpinisme és un exercici d'humilitat”

Té cabuda l'home a la natura? “La muntanya és per a mi un lloc desert on es veu el món tal com era sense nosaltres i com serà desprès.”

L'escalada és una fugida del món? “A la muntanya m'adono de tenir dues cares, una cara cap a la paret, l'altra, l'espatlla, cap al món. Qui escala dóna l'espatlla a tota la resta.”

Quin valor té l'escalada? “Escalar, per a mi, té el valor afegit de no servir per a res.”


Aquestes són només algunes de les respostes espigolades del darrer llibre d'Erri da Luca, Tras las huellas de Nives, editat per Siruela, i que esmentava aquí.


És un text construït a partir del diàleg de l'autor amb la himalaista italiana Nives Meroi en els vespres dels camps d'alçada del Dhaulagiri. Llibre inclassificables, és una mena d'assaig amb gotes de filosofia, pensament, alpinisme, escriptura. Aquesta reflexió feta per una escriptor de raça des d'una humilitat silent, és en el fons una recerca. Da Luca vol vol creure en Déu i no ho aconsegueix (és declara no ateu però no creient) i que cerca en la muntanya la resposta a massa qüestions.

Alta literatura de muntanya. Una autèntica festa pels sibarites!