Alguns diuen que hi ha molts Pirineus. La diferència de pobles, llengües, cultures, orografies, geologies, climatologies i altres -ies fa que no es pugui parlar d'un únic Pirineu, sinó dels Pirineus.
Potser tinguin raó i és evident que entre la Mediterrània i el Cantàbric hi ha moltes diferències, però avui assegut aquí dalt crec que hi ha un nexe entre l'Orhy i el Costabona. Potser sigui un nexe immaterial, tel·lúric, però els sento germans. Potser el mateix aire que bufa al Costabona em refresca avui aquí, potser el mateix sol del Costabona em bressola a l'Orhy, però em penso que encara que hi hagi aquesta diversitat hi ha també una unitat evident. El Pirineu existeix, i des del Costabona a l'Orhy acull a molts mons, però tots compateixen quelcom que els agermana.
4 comentaris:
No se m'esborra la tarda de l'Orhy. A tota cresta, tot sol i sent dos. Acompanyat per un incessant espectre de Brocken, aeri a les boires refulgents.
I sí, d'acord, l'Orhy i el Costabona són muntanyes pariones.
Em va sorprendre l'Orhy quan el vaig visitar, arestes aèries, molt cim per tan poca alçada...en canvi el proper Costabona fa honor al seu nom i és menys aspre, més nostre. Jo els vaig sentir molt diferents els dos cimals.
Llegeixo sovint que el Costabona és el darrer dos mil abans de la Mediterrànea, però sembla obvi que el Canigó és més cap a l'est. jo diria que el darrer dos mil és el Pic de Pèl de Ca, un petit turó a les últimes estribacions del massís del Canigó.
És cert que el massís del Canigó està lleugerament desplaçat de la cadena axial, però sens dubte és Pirineu, tan geograficament com culturalment. D'on surt aquest error tan freqüent? hi ha alguna justificaió que desconegui?
Pau
El Canigó no se situa en la zona axial del Pirineu, aquest és l'únic matís. O sigui que el que es podria dir és per exemple: "el Costabona és el darrer cim de 2.000 metres de la cadena axial del Pirineu cap a l'est, perquè el Canigó, situat més a l'est encara, és fora del seu eix axial"
Publica un comentari a l'entrada