Passejant per la muntanya m'adono que cada dia creix la quantitat de plaques mortuòries clavades a les pedres de la muntanya. Estic parlant del Montseny, que és el que conec, però imagino que aquesta moda arriba arreu. No se m'acut que cap alcalde ho deixés fer als carrers del seu poble, però quan es tracta del camp o la muntanya tothom s'hi veu en cor.
Una cosa és escampar les cendres per la muntanya, cosa que respecto sempre que s'enduguin els recipients, i l'altra que malmetin les pedres, aquestes escultures naturals que embelleixen el paisatge. Amb el temps n'hi haurà més que al cementiri de Collserola.
El mal gust arribar fins el punt que la gent hi posa flors de plàstic,això si, subjectades amb pedres perquè el vent no se les endugui. Vull pensar que el primer avergonyit, si tornés, seria el muntanyenc després de veure el que han fet els seus amics, això sí, de bona fe.
No fa falta decorar les pedres. Quant a l'ornamentació floral, que no es preocupin, a la muntanya durant tot l'any n'hi ha, de flors.
C.S.R
Sant Esteve de Palautordera
Bústia. El racó dels lectors. Avui, 12-09-09
Entrades
2 comentaris:
Efectivament, les plaques i flors de plàstic sobren, encara que comprenc aquest tipus de fet, la emotivitat s'imposa sempre.
Com en tot la gent anirà prenent consciència, amb el temps.
Em sembla que ja n'havíem parlat alguna altre dia d'aquest tema, i sóc dels que pensen que s'hauria de fer alguna sortida per "desequipar"...
Publica un comentari a l'entrada