15 de gener de 2009

Comença l'aventura



Aquest any si. Després de preparar-ho des de fa temps i haver-la d'avortar l'hivern passat per manca de neu, el proper dissabte els amics C.LL., en R.LL., i en J.B. iniciaran la travessa dels Pirineus amb esquis pujant al refugi de Cortalets, al Canigó. Si tot va bé, si les cames i l´esquena aguanten, i si la voluntat no s'esgota, esperen acabar-la als Pirineus de Navarra, al cap de unes 6 o 7 setmanes, a principis de març.

Aquesta és la seva filosofia:

La nostra intenció és romandre al màxim en alçada, intentant
descalçar els esquís només on sigui obligat fer-ho, fent nit en
refugis, cabanes i no baixant al fons de les valls a no ser que no
trobem un itinerari alternatiu. En cas de mal temps o condicions
adverses intentarem buscar alternatives segures per seguir
avançant per les parts baixes de les valls i si no tenim alternatives
pensem en esperar/aguantar un parell de dies en el refugi que toqui.

És una travessa llarga, exigent física i mentalment, en que trobarem
dificultats que ens posaran a prova. Però la il·lusió que tenim és
gran, i comptem amb uns quants companys/es que ens donareu un
cop de mà amb els avituallament.

Després d´haver rebut els vostre oferiment de suport volem d´agrair-
vos el vostre interès i dir-vos que comptem amb vosaltres, que si
ens calgués ja ens posarem en contacte amb vosaltres. Com que la
cobertura i recàrrega de les bateries dels telèfons mòbils als
Pirineus no estan garantides per si voleu anar seguint com anem i
on som, ho podreu fer al blog la pàgina web del Cegesqui:
http://cegesqui.blogspot.com/ on s´anirà actualitzant la nostra evolució.

Molta sort!


5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Que tingueu sort companys!!! enguany per neu sembla que no serà oi? potser per massa....un projecte agosarat i interessant, us aniré seguint pel bloc.

jaume ll ha dit...

La travessia del Pirineu amb esquís continua sent un repte pirineista important i poc repetit. Es necessita molta il·lusió i energia per dur-la a terme, però m'imagino que la compensació de viure una experiència com aquesta ha de ser indescriptible. Ànims i molta sort!

en Girbén ha dit...

Indiscutiblement, una de les grans fantasies contemporànies és una certa idea de la llunyania; que, sovint malentesa, s'associa a la distància. Però la llunyania, segur, és més qüestió d'esforç constant que pas altre cosa...
Se m'acut que una altra travessa del Pirineu, subjecta a una ètica, és una de les possibles opcions de bastir una llunyania. A mi em fa sospirar. No dubtaria a afegir la meva traça efímera a les vostres!

Quan, cada bon matí, les properes setmanes em dutxi, ja sé a quins esforçats esquiadors dedicaré la meva escalfor.
Ànim!
I molta sana enveja.

lisu ha dit...

Molta sort per la Travessa!
Per a mi és un dels millors somnis que pot realitzar un esquiador de muntanya enamorat dels Pirineus.
També molta sana enveja!

Aka ha dit...

Molta sort! Això si que és una aventura!