29 de juny de 2007

Cinema pirinenc

El petit poblet d’Artedó, a l’Alt Urgell, celebrarà el proper 30 de juny una mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca. La iniciativa està impulsada per l'Associació Cultura i Entorn del Pirineu i rebrà 9.000 euros per part de la Diputació de Lleida. L'objectiu del Picurt és fomentar i divulgar la producció pròpia de material audiovisual basat en la identitat de les comarques pirinenques i la cultura del món rural. La iniciativa té com antecedent la Nit de Cinema sota el Cadí, que es va celebrar l'estiu passat a Vilanova de Banat. Té molt bona pinta. Seria interessant poder assistir-hi o saber-ne que dóna de si.


28 de juny de 2007

Passejada ciutadana

Avui he hagut d’anar al centre de la ciutat per fer vàries gestions, algunes poc agradables, i el matí s’anunciava espès.


Capficat en les meves cabòries em topo a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via amb un bon escalador. Professionalment es dedica al món audiovisual i de les productores televisives. M’explica un ambiciós projecte cinematogràfic sobre història de l’escalada que fa molt temps que intenta tirar endavant i que sembla que ara pot sortir. De fructificar serà quelcom molt interessant i molts en gaudirem.


Entrant al Portal de l’Angel nova topada amb un muntanyenc. Acaba d’enllestir un nou llibre. El comentem i veig que és un text treballat, ambiciós i d’un cert nivell. Té molt bona pinta. Crec que ens agradarà a molts lectors.


Finalment al cor de la ciutat vella saludo a un important llibreter de muntanya. Està obrint la botiga i em convida a entrar i petar la xerrada. Sembla que el negoci va marxant i també el veig optimista. Em comenta diverses iniciatives que estan en marxa i que desconeixia.


Aquest matí espès ha començant amb bon peu amb unes xerradetes amb muntanyencs al cor de la ciutat. Tots ells són joves , amb empemta, i estan treballant o implicats en diferents projectes culturals vinculats al món de la muntanya. A la ciutat i des de la ciutat també es treballa per la muntanya. Hi ha gent amb idees, iniciatives, projectes i ganes de tirar-ho endavant. El món de la cultura de muntanya és viu, està actiu i es fan coses. Esperem que aquests projectes puguin florir en el 2008.


26 de juny de 2007

LetterAltura

A la regió italiana del Piemonte comença demà un nou festival de literatura de muntanya, LetterAltura. Del 27 de juny al primer de juliol autors, periodistes, fotògrafs, artistes i curiosos es trobaran a redós del Lago Maggiore per parlar i debatre sobre la muntanya com a protagonista dels llibres, no només sobre literatura de muntanya, sinó més aviat sobre literatura i muntanya. Seran quatre dies intensos, amb un programa dens i atapeït. L’esdeveniment s’emmarca en el programa Alpi 365, un projecte trienal de la regió dedicat a la muntanya. Promet i encara que no serà possible seria bonic poder treure-hi el nas. Haurem de parlar de la literatura alpina italiana, interessant i poc coneguda a casa nostra.


25 de juny de 2007

Thalassa de muntanya

Passejada agradable pel Collserola amb el J.C. Mentre cerquem algun corriol per enllaçar les restes de Sant Vicenç del Bosc amb Sant Adjutori de sobte etziba: no seria possible un programa de televisió com Thalassa però de muntanya? Trobar reportatges sobre persones o gents de muntanya, sobre pastors, guardes, caçadors, pagesos o ramaders. Filmar escalades o simples passejades, elements del patrimoni, curiositats naturals o geogràfiques, formes de vida diferents, feines en perill d’extinció. És a dir, intentar recrear el món de la muntanya amb l’estil de Thalassa, amb la seva bellesa simple, amb la seva actualitat serena, amb el seu equilibri sorprenent. Rumio entre esgarrinxades. Per què no? Potser el J.C. té raó. Qui s’animarà a fer-ho?


23 de juny de 2007

Focs als Alps


Avui que la Flama del Canigó s’estendrà per tot el país, encenent les fogueres del solstici d'estiu, per recordar-nos que més enllà de les fronteres polítiques n’hi ha d’altres nacionals, m’agrada recordar una altra iniciativa que agermana foc i muntanya.


Recuperant una vella tradició popular, els defensors de la protecció del medi ambient encenen un foc al cim de les muntanyes de l'arc alpí la nit del 12 al 13 d'agost, per conscienciar a la població dels perills que amenacen els Alps, el seu patrimoni natural, cultura i social. Més informació a
http://www.feuerindenalpen.org/

Bona revetlla a tothom!


22 de juny de 2007

Noves russellianes

En aquest bloc es parla sovint de Russell, del seu llegat i la seva obra. Ho faig no només com a russellià abrandat, sinó perquè observo que la seva figura continua atraient l’atenció, admiració i el treball de gent d’arreu. De manera sorprenent i amb una periodicitat regular hi ha noves interessants. La darrera és la propera publicació d'una biografia: Le comte Henry Russell-Killough, aux origines d'un mythe, escrita per Eric Amouraben i Roderic Martin i editada per Éditions du Patou. Aquí la trobareu. I ja en van... I en anglès també ha sortit un llibre-biografia sobre Russell.

Una colla de gent del Club Muntanyenc de l'Hospitalet de Llobregat estan preparant un ambiciós programa al voltant de Russell (Russellianes 2007-2009), que ha de culminar el 2009, l'any del centenari de la seva mort, que inclourà excursions als principals cims fets per Russell, visites culturals als llocs russellians més destacats, exposició fotogràfica, alguna xerrada.

Montañeros de Aragón també té un programa per la celebració del centenari de la mort de Russell, i aviat parlarem dels actes previstos a França sobre el mateix.

Per una altra banda em consta que hi ha algunes persones que estan treballant perquè el 2009 pugui veure la llum el primer llibre de Russell publicat en català. Que la sort els acompanyi.

I jo tinc ja a mà (gràcies Alberto), els dos volums en facsímil del gran viatge de Russell: 16.000 lieus à travers l’Asie et l’Océanie, reeditat per la Llibreria des Pyrénées & de Gascogne el 2002. És un text extens, editat en dos volums, de centenars de planes, que relata fil per randa el formidable viatge que va fer durant més de dos anys al voltant del món i que hauria de ser un dels grans textos clàssics de la literatura de viatges. Espero amb delit unes hores de molt agradable lectura aquest estiu.

Passen els anys i el llegat de Russell creix i es prestigia. Me n’alegro enormement. Vull pensar que la seva filosofia de muntanya és el motor d’aquesta russellmania, més que les excentricitats d’un personatge atípic. Una manera de viure i mirar la muntanya on el sentiment, la recerca de la bellesa, el retrobament amb un mateix, el submergir-se a la natura, ho són tot. Aquesta és la meva muntanya.


21 de juny de 2007

CadiPedraforca 2

Per què he passat una molt bona estona llegint el segon lliurament de la revista CadiPedraforca, que esmentava aquí? D’acord que els articles estan ben treballats, els continguts són variats i la maqueta agradosa. D’acord que tinc una predisposició favorable a tot el que arriba del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. D’acord que m’atrau l’evocació d’un món antic, d’uns costums, d’unes feines, d’unes persones, d’unes èpoques i d’una geografia estimades. Però em pregunto si té sentit aquesta mirada enrere. Cal recrear-se en un passat a cops mitificat, però dur, cruel i difícil? No seria millor mirar cap al futur? Però és pot encarar l’esdevenidor oblidant el passat? Es pot estimar quelcom sense voler conèixer-lo a fons?


20 de juny de 2007

Per una ètica de la muntanya

Enllaço un article publicat a Diagonal en defensa d'una ètica de la muntanya. No cal dir que el subscrivim totalment i compartim la seva utopia ecològica.


19 de juny de 2007

Camp de golf a l'Aran?

Hi ha perills i amenaces més enllà de la vall de Cardós. Només era qüestió de temps que arribés el projecte d'un camp de golf a la vall d'Aran. Hi té res a dir el nou govern que s'ha constituit?


16 de juny de 2007

Aplec de l'Ecologia



L’altra dia parlàvem aquí d’un dels aplecs més clàssic i nostrat de la nostra catalana terra. Avui cal esmentar un altre aplec, aquest molt més modern i innovador. És l’Aplec que tindrà lloc el proper diumenge dia 17 a Gallifa, al Santuari de l’Ecologia.

Mossén Dalmau ja fa 50 anys que corre per Gallifa i el 1985 va iniciar la reconstrucció de les ruïnes de l’antic Castell de Gallifa fins aixecar-hi la capella, que va posar sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Ecologia. En paraules seves, “...ho demanaven els plecs de muntanyes que l´envolten i les catifes de verd dels boscos que li fan d´escambell. I ho proclamen sobretot els temps actuals, que han fet del mot ecologia la clau que volta d´una visió de futur. I seguint aquella lliçó evangèlica de Jesús de Nazaret, es tracta de lligar el passat i el futur, i treure del cofre coses noves i antigues. Els devots de l´ecologia venen a plantar un arbre en el recinte del voltant del Santuari com una llàntia votiva, com una pregària encesa, nit i dia a Maria, advocada de la virginitat fecunda: de la naturalesa verge”.

Afegeix “La Terra és un ésser viu i té un sistema immunològic per autodefensar-se com tots els éssers vius; se’n diu Gaia. El dia que s’adoni que els més degradats elements que la mortifiquen són el grup zoològic humà, les defenses interiors del seu sistema immunològic ens poden perseguir com els seus enemics. El remei és que estimem la Terra i tot el seu sistema complex biològic de plantes, animals de terra, mar i aire, que són la seva riquesa i tresor. I el més gran tresor es guarda en les persones humanes – és a dir, divines – que estem destinades a l‘ Orient Etern o a l‘última dimensió de viure on Déu habita”

El dia 17 de juny és la diada internacional de l’ecologia i lògicament havia de ser la diada de l’Aplec, que enguany arriba a la seva 21ena edició.

El programa és intens i variat: missa i benedicció solemne, cant dels goigs, homenatges, sardanes i dinar de germanor. La companyia més variada encara i la diada promet ser curiosa.


15 de juny de 2007

Sant Bernat de Menthon

Imatge de Sant Bernat de Menthon. Pic de Finestrelles. Gràcies, David.


Avui divendres s’escau la celebració de Sant Bernat de Menthon, el patró dels muntanyencs, excursionistes i gent de muntanya. És una diada poc recordada i menys celebrada, però des d’aquí hi volem fer un petit esment.

El Sant va néixer sembla que el 923, al castell de Menthon, prop d’Annecy, a la Savoia, i va morir el 1008 a Novara. Era fill d’una rica familia aristòcrata però va rebutjar riqueses i luxes i es va consagrar capellà, predicant per les valls alpines veïnes d’Aosta. Va fundar els cèlebres monestirs del Gran i Petit Sant Bernat, per donar protecció i allotjament als viatgers que havien de creuar aquests difícils colls, especialment a l’hivern. També va fundar l’orde religiosa que porta el seu nom, que encara existeix, encara que amb molts pocs membres. El Papa Pius XI, Achille Ratti, un bon alpinista, el va declarar patró dels muntanyencs.

Hi ha algunes representacions en poques ermites, una capella al costat de l’hotel del mateix nom als peus del Montseny, i poques entitats (C.E.Terrassa) recorden l’advocació. Per què, quin sentit tenen aquestes advocacions en una societat secularitzada?


14 de juny de 2007

Montgarri


Uns dies abans de les eleccions municipals es publicava en un breu d’alguns diaris lleidatans la venda del poble de Montgarri a un particular de Madrid, un alt executiu de la cadena Vitaldent. El preu de la transacció sembla que ha estat al voltant de 5,5 milions d’euros. La compra inclou totes les cases deshabitades i una superficie de terreny d’unes 200 ha i s’ha fet a l’anterior propietari, la familia Buitran de Saragossa. El nucli té tres habitants censats. El nou propietari vol convertir-lo en un complex d'ecoturisme, que respectarà l'arquitectura dels antics immobles. L'operació no inclou l'ermita i refugi anex, propietat del bisbat ni una altra borda que funciona com a refugi privat ocasional. L'associació Amics de Montgarri ha valorat positivament la compravenda dels terrenys.


Haig de confesar que la noticia m’ha interessat, ja que tinc una estima especial per al lloc. Montgarri i les seves valls són un dels indrets estimats de la meva memòria sentimental pirinenca.

L’operació sembla clara. Aprofitar la potència turística de la vall d’Aran per crear un complex turístic d’alt nivell al poble de Montgarri. Però la situació és curiosa i aparentment complexa. La qüalificació urbanística del poble de Montgarri no permet a l’Ajuntament de Naut Aran atorgar cap tipus de llicència d’obres. El 2002 es van modificar les normes per evitar la urbanització del Plà de Beret i l’Orri, establint una regulació enormement restrictives que afecten a Montgarri. El poble de Montgarri i els seus environs tenen una qüalificació de zona no urbanitzables de protecció especial, la més restrictiva de tot el Naut Aran. A més a més és una àrea PEIN i ara està inclosa dins el nou Parc Natural de l’Alt Pirineu. Amb aquesta protecció només s’autoritzen usos molt restrictius i només es poden autoritzar obres en casos excepcionals. D’entrada sembla que el projecte de la nova propietat de crear un complex ecoturístic no serà fàcil.

A les darreres eleccions municipals del 27 de maig els resultats a Naut Aran han estat els mateixos. 5 regidors per CDA (Convergència democràtica aranesa) i 4 regidors per UDA-PM-PSDSC. Al Consell General en canvi pot haver-hi tomb. S’ha de recordar que per impulsar la revisió de les normes urbanístiques que afecten a Montgarri és imprescindible el recolzament de l’Ajuntament, ja que és la única administració que pot iniciar la tramitació de la modificació al tractar-se del seu terme municipal.

Així que ens trobem en una situació on una persona ha pagat quasi 1.000 milions de les antigues pesetes per una finca i unes edificacions on pràcticament no hi podrà fer res. Potser que aquesta persona sigui un enamorat del lloc que simplement ho vulgui conservar tot tal com està o bé que es comenci a moure algunes peces en el nou consistori per “flexibilitzar” la normativa. Segur que aviat tindrem noticies.


13 de juny de 2007

100.000 exemplars venuts i una nova llibreria

Arrel del tancament de La Pleta ens planyiem l’altra dia de la poca atenció que hi ha al llibre de muntanya en els temps actuals. Per això noticies com aquestes reconforten.

Per una banda la llibreria la Muntanya de llibres, de Vic, amplia els seu local. El proper divendres hi ha la inauguració i tothom hi és convidat. Això és un bon senyal!

Per una altra banda la novel.la Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent es torna a publicar en la seva 26ena edició. Aquesta novel.leta de viatges, aventures i una mica d’himalaisme assoleix així els 100.000 exemplars venuts, amb traduccions. No està gens malament la xifra. Ha tingut la sort d’haver entrat en el circuit escolar i esdevenir lectura pels alumnes. Probablement sigui el llibre de muntanya més venut en català de tota la història, i potser inclòs ha desvetllat alguna vocació.

El món del llibre i de les llibreries de muntanya no està del tot mort. Com sempre la realitat és complexa.


11 de juny de 2007

Altres models són possibles

Pals de golf? Pals de cecs? Es comencen a obrir pas altres propostes, però encara costa molt... Altres models són possibles.


10 de juny de 2007

Font dels Degotalls



















Aquest diumenge prestiuenc, havent dinat, llegeixo alguns textos endarrerits. Em topo amb una frase de Patrick Gabarrou.
"La muntanya és la possibilitat de viure una aventura espiritual, on es poden incloure nocions com la humilitat, la fragilitat, l'amistat o inclòs la Providència."

He pensat en la caminada matinal per Collserola. Puntualment a les 10 del matí ens hem trobat amb el J.F. a Can Coll. Anem passejant cap a Can Cerdà. La vegetació, frondosa, ens protegeix del sol. No paren de passar ciclistes, cavalls, gent passejant el gos, jubilats. Tranquil·lament xerrem d'allò que ens ha portat a quedar avui.

Cerquem la font dels Degotalls. És un petita font, ara seca, amagada al fons d'un torrent, on no hi va ningú. Cap camí hi mena clarament i és difícil de localitzar. Seiem al seu redós i ens amarem d'aquesta pau. De fons un ocell refila.

Per retornar cerquem un altra camí i ens embosquem. Estem mitja horeta embolicats amb els brucs, els matolls, les bardisses, i entre esgarrinxades sembla fàcil intuir l'alè del porc senglar al clatell. Per uns moments, perduts al cor de Collserola, ens hem sentit en un altre món.

Avui, en aquesta modestissima passejada, cada paraula d'aquesta frase del Gabarrou ha pres el seu sentit. I no puc més que agrair al J.F. que m'hagi ofert la seva amistat, que ara esdevé providencial.


9 de juny de 2007

La Pleta plega

La Pleta plega. Per qui no siguin de Barcelona és un llibreria de muntanya, que s’està al carrer Mallorca tocant a l’avinguda Roma. És una mala noticia que feia temps que s’anunciava però que s’ha fet pública recentment. Des del Nadal les vendes havien minvat notablement i encara que el Sant Jordi va ser un bon moment, la situació no s’ha recuperat i ha precipitat la seva fi. Romandrà oberta fins el 29 de juny i ara fa rebaixes.

Parlar de La Pleta es parlar de l’Eliseu Badosa, un enamorat del llibre de muntanya, que sempre ha portat el negoci amb una enorme vocació. És també un bon lector de narrativa i es llegeix els llibres a consciència, pel que el seu consell sempre era encertat. Ja li podies demanar un llibre, una guia o un mapa rar. Feia mans i mans per aconseguir-lo i servir als seus clients. S’havia anat centrant amb guies d’escalada d’arreu del món, fins esdevenir una llibreria molt especialitzada. Potser aquesta hiperespecialització, l’ubicació del local o la competència d’altres llibreries hagin estat alguna de les causes del tancament. O potser les llibreries virtuals a Internet, que permeten comprar qualsevol llibre a qualsevol lloc sense intermediaris. El sector del llibre, especialment de les petites llibreries de barri, viu una època molt complicada. Està en plena transformació i La Pleta és una víctima més d’aquest procés.

Però potser hi ha quelcom més. Parlant amb l’Eliseu es fàcil intuir que l’amor pel llibre de muntanya cotitza a la baixa entre el jovent. El fenomen d’Internet té una força imparable. Les ressenyes a les webs, les informacions dels fòrums, el contacte directe entre escaladors i excursionistes estan fent perdre molt clients a les llibreries. Però potser el més preocupant es que s’està perdent el respecte, el caliu, l’afició i la tradició pel llibre de muntanya. Tanmateix les editorials publiquen més que mai. Temps complexos.

A Catalunya continua la tradicional Quera com a referència, la força de l’Altair, i la Muntanya de llibres a Vic, que amplia local. I algunes botigues de material, gimnasos i poca cosa més especialitzada. Futur incert per les llibreries de muntanya.

En aquesta hora trista només se donar gràcies a l’Eliseu per la seva tasca durant tots aquests anys. I des d’aquest petit bloc continuar al costat del llibre de muntanya.


8 de juny de 2007

Muntanyes il.luminades

Muntanyes il.lumiades? No, muntanyes naturals, amb claror de dia i foscor de nit.


6 de juny de 2007

Alexandre Csoma de Korös

La història està farcida de personatges extraordinaris, amb unes existències imprevisibles. Csoma de Korös (Transilvania 1784- Darjeeling 1842) hauria de ser un del hongaresos més famosos del món. Eminent filòleg, orientalista, va ser un dels primers estudiosos de la tibetologia per casualitat, a partir de la trobada amb un veterinari-explorador. Estudia llengües orientals a Göttingen i el 1819 surt a peu d’Europa cap a l’Asia fins arribar a la India. Aprèn 17 llengües i dialectes a la recerca de l’origen de la llengua magiar. Es el primer occidental que viatjar al Zanskar, on s’instal·la una llarga temporada en un petit habitacle sense calefacció per fer els seus estudis. Viu al Tibet, en un monestir amb el monjos. Descobreix els escrits fonamentals del budisme i els decideix traduir. Elabora un diccionari tibetà de més de 40.000 paraules que no es publicarà fins desprès de la seva mort. Retorna a la India britànica, on inicialment el prenen per un espia fins que reconeixen la seva vàlua.

Dels Carpats a l’Himalaia, el viatge d’aquest llegendari savi, lingüista, místic i asceta, ens passeja per països, civilitzacions, llengües i religions, en una aventura prodigiosa, que sembla més llegendària que real.

Sylvain Jouty, un dels periodistes i escriptors de muntanya més qualificat, acaba de publicar una biografia novel·lada del personatge a l’editorial Fayard. Gràcies a la seva amabilitat l'he pogut llegir. Celui qui vivait comme un rhinocéros, és un text apassionants, sorprenent, inclassificable. Totalment recomanable per amants de la literatura de viatges, de l’orientalisme, de les llengües però també de les biografies insòlites i impossibles.


5 de juny de 2007

Terra incògnita

Enllaço amb aquesta proposta diferent d’acostar-se a la muntanya. Llegiu aquest article per constatar com el nostre apropament a la muntanya cada cop està més mediatitzat, condicionat i determinat per la cultura, la història, la literatura, la tecnologia, la cartografia.

Bona proposta, però intel·lectualment discutible. És possible un accés diferent, més net i sense el coneixement previ a la muntanya? Em crida l'atenció la frase “...això suposarà una major exposició al risc, i per això mateix augmentarà al seguretat”.

Veig difícil aquest acostament a la natura. El nostre passat, les nostres lectures, la cultura, la vivència i experiència ens ha llegat un substrat, un pòsit del que no ens en podem desprendre.

Tanmateix si que podem i hem d'intentar tenir una nova mirada sobre la muntanya i la natura, molt més simple, menys mediatizada, potser intuïtiva. Sens dubte menys consumista. Cal lluitar per defensar una autonomia personal més gran entre nosaltres i el medi, sense intermediaris purament mercantils.


1 de juny de 2007

Montsacopa



El diumenge 3 de juny el volcà Montsacopa, a la Garrotxa, treurà fum.

1-. Aconsegueix una càmera
2-. Busca un lloc des d'on es vegi bé el volcà
3-. Fes-li fotos mentre duri la fumarola
4-. Envia les fotos a volca@pnrm.net i les penjarem a la web

Una nova acció de l'Albert Gusi.

Si hi ha ningú per la Garrotxa el diumenge que ens expliqui l'experiència.