El desgraciat accident d'Òscar Pérez al Latok II ha estat el culebrot de l'estiu. Tal com va passar amb la mort de Manel de la Mata al K2 de fa alguns estius, els diaris han agafat el tema, han omplert planes d'esports que tenien buides per manca de fútbol i li han donat tanta corda com han pogut. El tractament dels mitjans generalistes ha estat força sensacionalista i massa sovint el rigor ha estat absent. Per sort els blocs han ofert un canal de comunicació molt més fiable. Per si us havia escapat no deixeu de llegir els apunts del Simon Elias al seu bloc. Allí, en un atac de sinceritat i transparència que l'honora, queda molt clar com van anar les coses.
http://simonelias.desnivel.com/blogs/
Entrades
4 comentaris:
Amb el teu estil mesurat, aquí dónes veu a una reflexió que molts ens anem fent any sí, any també. En el cas de l'Òscar, crec que s'ha afegit al rum-rum del tema del cost dels rescats a muntanya que encara cuejava.
Recordo una crònica de la Vanguardia, tan àmplia com plena de despropòsits:
"Con la llegada del invierno se cerrarán muchas rutas, pero la nieve abrirà nuevos caminos."
¡Nous corriols a la paret del Latok... potser fitats i tot!
Tampoc hauríem d'amagar la nostra part de culpa. Què hem fet perquè ens entenguin? Ens n'hem preocupat mai?
Per no dir del tema Vèrtex, on sembla que la muntanya sigui el país de les meravelles. Mai hi ha cap mort, mai cap ferit,....
Uff Gatsaule, és un tema complicat. Et puc afirmar amb coneixement de causa que un tot un seguit de propostes positives adreçades a mitjans de comunicació generalistes han estat bandejades. Les raons: no interessa a ningú, esports minoritaris, etc. En canvi, quan hi ha morbo i accidents, els mateixos mitjans omplen planes.
És cert que tenim part de culpa, ja que és possible que no ens sabem explicar, però és que molts cops no ens deixen.
Cert que va ser vergonyós el tractament en alguns mitjans. I qui s'atreveix a parlar de costos econòmics quan es tracta de vides humanes??? S'han arribat a dir autèntiques barbaritats, està clar que qui va a la muntanya sap a que s'exposa, no cal que ningú des del còmode sofà de sa casa es dedique a jutjar.
(per altre costat, felicitat la meua d'haver descobert aquest blog)
Publica un comentari a l'entrada