Citació del diumenge

 

"Per mi la solitud és l’essència de la muntanya."

Albert Jané.Els camins irresolts

Kilian ha guanyat

Increible però cert. Kilian Jornet acaba de guanyar l'Ultra Trail del Mont Blanc. La prova de referència del món del Trail, amb 163 quilòmetres i 9.400 metres de desnivell (seria com correr 4 maratons i pujar 2 cops a l'Everest des del camp base). En la seva primera participació guanya, rebaixa el rècord de la cursa en 40 minuts i nomès amb vint anyets s'imposa als millors corredors del món i als 2.300 participants. Absolutament extraordinari! Moltes felicitats!

Fins on pot arribar aquest noi?

Marxaires pel Tibet

A França hi ha un sentiment força estès de suport al poble tibetà. Sovintegen les iniciatives en aquest sentit i s’està produint un xoc entre la població francesa, en bona part simpatitzant amb la causa tibetana i amb la figura del Dalai-Lama i el president Sarkozy, que va dir que s’enfrontaria a la Xina per la repressió tibetana però finalment ha anat a la inauguració dels jocs xinesos. Entre les diverses iniciatives m’ha cridat l’atenció l’organització d’un tour del Mont Blanc a favor del tibet. Durant els 16 dies que duren els JO de Pekín més de cent marxaires recorreran el tour del Montblanc, organitzant al final de cada etapa xerrades, conferències i actes . L’intenció és totalment pacífica i vol sensibilitzar a la gent de muntanya a favor de la causa tibetana. Seria imaginable una iniciativa similar? Són capaços els muntanyencs d’implicar-se en causes socials, polítiques o de denúncia?

Retorn

S’han acabat les vacances. Retorn a la normalitat i al bloc, després de tres setmanes de desconnexió de la xarxa. El final de curs va ser una mica estressant i el bloc va restar un xic abandonat. El reprenc, ara amb la voluntat de mantenir una certa regularitat i començo fent-li un rentat de cara.

Deia el poeta que es volia allunyar de la terra nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç!

Jo no estic cansat de la de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra, però enguany les vacances m’han menat nord enllà, en un racó de l’Alta Saboia. Ha estat una experiència estranya, això d’anar als Alps sense pujar a cap quatre-mil. Les circumstàncies exigien fer muntanya contemplativa, mirar-se els gegants des de la distància, passejar per les valls i pobles, olorar el perfum de l’herba segada, omplir-se del verd intents d’unes prades sempre molles, assolir modestos cims de poc més de dos-mil metres, sentir caure la neu i la pluja sense patir per les condicions de la via, escoltar caure el serac i el llamp sense temor, no amoïnar-se pel pronòstic de la meteo, aprendre a que el temps s’escoli sense anar apressat.

Tot anirà sortint. Bona rentrée a tothom.

Citació del diumenge

A Muntanya

Un corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.

Hi ha una penya que et tempta,
és allà.

Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és impossible.

(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)

Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.

Narcís Comadira

Crisi immobiliària al Pirineu

 

La recent suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, promotora de l'estació d'esquí de Vallfosca ha acabat d'encendre totes les llums d'alarma al Pirineu. S'ajunta a una noticia sobre l'aturada de la construcció de noves vivendes a la vall de Ruda, a les incerteses sobre el futur de Boí-Taull i a la constatació que des de fa mesos no es ven cap segona residència a l'Aran, Cerdanya o Andorra. Alhora altres intenten tirar endavant projectes sense sentit. La reobertura de La Tuca ja té els permisos municipals. El projecte d'ampliació de Grand Valira cap a França continua endavant. Pel moment Aramon, el gran promotor del Pirineu Aragonès, no ha dit encara si segueix endavant amb la macro ampliació cap a la vall de Castanesa.

Efectes? Dolents per la butxaca d'alguns però bons pel medi ambient i la naturalesa. El temps marcarà l'abasta i llargada d'aquesta crisi, però sembla difícil que en els propers anys es pugui recuperar el ritme de vendes del darrer lustre. S'acaba la construcció de nous apartaments al Pirineu, les promocions a preu de luxe, els projectes irracionals. Molt em temo que mai no veurem inaugurada l'estació d'Interllacs-Vallfosca, on restaran valls i muntanyes malmeses, ni l'ampliació de Vaqueira al Pallars.

Paradoxalment no hauran estat els esforços dels ecologistes, dels muntenyecs o excursionistes els que hauran aturat alguns del projectes més agressius sobre el territori pirinenc. Haurà estat la cobdicia d'uns quants que han provocat una crisi econòmica global la que preservarà els Pirineus. L'ambició desmesurada del mateix capitalisme és la seva tomba.

Guarda de refugi

Vols treballar de guarda a un refugi de muntanya? Estas cercant una feina per viure a la muntanya? La gent del C.Muntanyenc de Sant Cugat han obert la recepció de propostes per la renovació de la concesió del refugi de Cap de Rec. Aquí la informació.

Atenció al romàntics i idealistes. En la gestió d'un refugi, especialment d'aquestes característiques, hi ha molt poca poesia i molta gestió empresarial i turística.

Verdaguer i l'Aneto, encara

Ahir, 22 de juliol, va fer 126 anys de l'ascensió de Verdaguer al massís de la Maladeta. És una ascensió important però especialment rellevant per dos aspectes. El poeta va caure en una esquerda durant el descens per la gelera. Afortunadament en va sortir sa i estalvi i hem pogut gaudir de les planes d'una dels majors poetes de tots els temps. En cas contrari la història de la literatura catalana seria ben diferent. El segon fet important és escatir si va fer el cim de l'Aneto o no. És una qüestió menor en la biografia de Verdaguer però important en la història de l'excursionisme català. Aquesta discussió ha despertat llarguíssims debats entre excursionistes lletraferits i verdaguerians. En Bernat Gasull, autor d'una recent guia seguint les passes de Verdaguer pel Pirineu que ha permès permès posar llum a un seguit de confusions de les caminades pirinenques del poetar, va pujar el passat diumenge a l'Aneto amb les notes de Verdaguer a la ma. Està preparant un documentat text on es pronunciarà. S'espera amb interés. Al seu bloc ho avança.

Citació del diumenge

Des de molts punts de vista una ascensió és un espai que creuar. Es somia amb ella. Però somiar i esperar és ja estar en marxa.

Gaston Rébuffat.

Colllada d'Ares

La llum de la tarda va perdent intensitat dolçament. Venim de passejar pels prats que s’estenen a la carena fronterera entre el Ripollès i el Vallespir. Enguany, amb les fortes pluges primaverals, els prats estan encatifats d’una gespa espessa i atapaïda, intensament verda, puntejada pel groc de la ginesta. Per moments dóna la sensació que estem a una vall de l’Oberland, dels Aravis o dels Grisons i no a tocar de la Mediterrània. A una banda s’estén la llarga carena de les Esquerdes de Rotjà, del Pla Guillem i del massís del Canigó. A l’altre les fondalades del Ripollès i la Garrotxa. Al front el Costabona. Silenci i solitud, amplitud i profunditat. La passejada inicial, per estirar les cames, esdevé una sedant relaxació que ens resistim a donar per acabada. Poc a poc ens deixem amarar per la bellesa de l’entorn. A la collada d’Ares ens asseiem en un banc. El sol es va amagant, la Serra Cavallera es desdibuixa a l’horitzó, la penombra comença a treure el nas.

Assegut enmig de tanta pau i bellesa costa creure que per aquí mateix s’escolés anys enrere la por personal i la desfeta col·lectiva de la fugida dels republicans catalans. Fa pocs dies he acabat la lectura de L’exiliada, d’Artur Bladé. Una obra important, sòlida, ben construïda. El Josep Pla de les Terres de l’Ebre relata la seva fugida, com la de tants d’altres, per aquesta collada. L’angoixa personal, l’incertesa del futur, la derrota d’un país, d’una llengua, d’uns ideals.

Penso en el privilegi de la meva generació. Malgrat totes les dificultats i adversitats, les reals i les imaginades, tinc l’oportunitat de gaudir d’una posta de sol serena i de dolça bellesa a la collada d’Ares. Altres al mateix lloc hi van deixar la pell, la vida o el futur. Mentre el sol s’ajoca i la foscor avança, m’alço respectuosament envers aquells que van haver de fugir amb la seva derrota per aquest racó de pau.