Gabarrou a Catalunya

Demà dissabte, a les vuit de vespre, al teatre municipal de Berga, conferència de Patrick Gabarrou dins dels actes del 26è Cicle de Muntanya del Bergueda.

Si teniu oportunitat d'assistir-hi segur que serà interessant escoltar-lo.

Cami de l'Ebre

Amb La Vanguardia del darrer diumenge venia encartat un enorme mapa del GR99, un nou sender que ressegueix tota la riba de l’Ebre, des del seu naixement fins a la Mediterrània. Pel que explica és l’inici de una sèrie de fitxes que s’aniran regalant els propers diumenges amb les explicacions de cada etapa.

Més enllà de la bellesa i bondats del nou GR em criden l’atenció varis aspectes:

1-. Que un diari regali fitxes de GR. O bé s’esgoten les idees de promocions o bé la situació de la premsa és més crítica del que ens pensem.
2- Potser el diari ha ensumat que hi ha més gent del que sembla fent senderisme i ha olorat que podia tenir èxit aquesta promoció.
3-. O simplement que el Ministerio de Medio Ambiente ha pagat prou diners per insertar aquesta publicitat en un dominical.

En qualsevol cas hi ha una evidència: una administració es gasta una quantitat molt elevada de diners per a promoure la creació d'un GR i després en promocionar-lo. Ho fa des del convenciment que és un nou recurs turístic a potenciar. És això positiu? I tant. És un senyal de normalitat i normalització del senderisme, que comença a surtir de canals especialitzats per adreçar-se a un públic més ampli. I també és senyal d'una sensibilitat diferent de les administracions públiques.

A casa nostra la situació no és la mateixa. Em consta que hi ha un parell d’editorials catalanes que estan plantejant una col.lecció de llibres i mapes amb els GR catalans. Fa temps que hi treballen i s’han adreçat a l’administració pública catalana per mirar d’implicar-la en el projecte però no han rebut cap resposta. Per no parlar de la nula col.laboració de la Generalitat ( no així d'altres administracions locals) a les possibilitats turístiques o lúdiques dels esports de muntanya. Què haurem de fer perquè algun dia això canviï?

P.S. Voleu veure unes sugerents imatges de la nevada al Pirineu? Gauchan, Val Louron.

Eleccions a la FEEC. II

La FEEC és un organisme important per l'excursionisme i els esports de muntanya. Normalment tothom la veu com quelcom difús i llunyà, que serveix per treure la tarja d'assegurança, rebre el Vèrtex i anar als refugis. Però la FEEC és i fa molt més. Actua alhora com a òrgan de representació i de gestió sobre múltiples competències que té assignades. Davant un canvi de junta i presidència és pertinent plantejar-se algunes preguntes:

• Com ha de ser la FEEC del segle XXI?
• Quin ha de ser el seu paper front als reptes que l'excursionisme i esports de muntanya té plantejats?
• S'ha d'orientar més aviat com a federació d'entitats o de federats?
• Com s'ha d'articular per donar resposta a un col·lectiu que creix en nombre d'entitats i federats?
• Quins serveis pot millorar per les entitats i federats?
• Com i en quins termes ha de negociar amb les administracions públiques?
• Com pot aconseguir una major presència social de l'excursionisme i els esports de muntanya?
• Quin paper ha de tenir en el vessant esportiu, competitiu i cultural?
• Quina ha de ser la seva actuació en camps com la formació i la seguretat?

Front més de 340 entitats excursionistes cal un organisme que aglutini i canalitzi les necessitats i inquietuds del col·lectiu. Per això penso que és fonamental disposar d'una FEEC cohesionada, activa, potent, amb un projecte clar i ambiciós. Si us llegiu ambdós programes veureu que les diferències són petites. La candidatura del Jordi Quera fa especial èmfasi en la presència de la FEEC en les institucions i federacions internacionals com a membre de ple dret, arrel del desafortunat afer de la selecció de curses de muntanya i proposa el trencament amb la FEDME. La candidatura del Daniel Plana, que es podria anomenar del territori, ja que aplega a molts veguers i gent d'arreu del país, incideix especialment en les entitats. Tanmateix els punts comuns són majoria i perfectament assumibles per tothom. En principi podria semblar positiu que hi hagi eleccions a la FEEC, quan habitualment costa trobar gent per a col·laborar-hi. Em consta que hi ha hagut contactes entre les dues candidatures i no ha estat possible convergir en una única candidatura. És del tot legítim i absolutament democràtic que hi hagi més d'una candidatura, però insisteixo, llegint estrictament els programes i deixant de banda el soroll de fons, no acabo d'entendre la impossibilitat d'acord entre candidatures per fer una junta única potent i ambiciosa, amb gent preparada i disposada a treballar. La FEEC i l'excursionisme no necessita dispersió, sinó unitat d'esforços i projectes, treballs en comú per afrontar els grans reptes que hi ha plantejats. Per què s'ha generat una dinàmica d'enfrontament i picabaralles, amb una certa politització i una manca de respecte envers les persones? Cal entrar en una guerra d'impugnacions i reclamacions? Per què alguns ànims estan tan encesos? És això el que li convé a l'excursionisme? Continuarà...

Guarda de refugi

Vols treballar de guarda a un refugi de muntanya? Estas cercant una feina per viure a la muntanya? La gent del C.Muntanyenc de Sant Cugat han obert la recepció de propostes per la renovació de la concesió del refugi de Cap de Rec. Aquí la informació.

Atenció al romàntics i idealistes. En la gestió d'un refugi, especialment d'aquestes característiques, hi ha molt poca poesia i molta gestió empresarial i turística.

Curs estiu excursionisme UPC

Els dies 3, 4 i 5 de juliol, al Campus de la Mediterrània de Vilanova i la Geltrú i dins de l’oferta de cursos d’estiu de la UPC es durà a terme el curs "De l’excursionisme als esports de muntanya" que tractarà sobre l'estat actual del moviment excursionista i les seves perspectives de futur.

El curs vol examinar l'evolució de l'excursionisme en els seus 130 anys d'història, la seva importància històrica, la seva incidència social i les transformacions que està tenint en el segle XXI.

Les sessions són presencials, llevat del darrer dia, on es farà una activitat pràctica. També hi haurà dins del programa del curs una taula rodona entre diferents personatges del món excursionista i dels esports de muntanya per debatre sobre l’evolució i situació actual de l’excursionisme. Podeu trobar informació sobre horaris i inscripcions al web del Campus de la Mediterrània.

Els temes que conformen el programa i els ponents són els següents:

“Els orígens de l’excursionisme i la seva evolució” a càrrec d'Enric Faura, escriptor i periodista.

“L’excursionisme del franquisme al segle XXI” a càrrec de Francesc Roma i Casanova, historiador.

“El repte del conservacionisme i l’excursionisme” a càrrec de Xavier Arinyo, professor de biologia de la UAB.

“Evolució de la UIAA i les noves federacions internacionals” a càrrec de Joan Garrigos, president de la FEDME i membre del Bureau de la UIAA.

“Madteam, una nova forma de comunitat excursionista pel segle XXI” a càrrec de David Oliveras, fundador de la comunitat virtual Madteam.

En finalitzar el curs, el Campus Universitari de la Mediterrània expedirà un certificat d’aprofitament o d’assistència als alumnes. Aquest curs és susceptible de ser reconegut amb crèdits de lliure elecció per totes aquelles universitats que formen part de la Xarxa Vives d’Universitats i pel Departament d'Ensenyament dins del Pla de Formació del Professorat.

Grandvalira

S’acaba la temporada d’esquí, però les estacions no s’aturen i continuen treballant per un creixement no se sap ben bé cap a on. El cas més emblemàtic és el projecte de Grandvalira que vol créixer cap a França, més enllà de fronteres físiques. El pressupost és de 150 milions d’euros.

Ja al 2005 es va posar en funcionament el telecadira que connectava el sector Pas de la Casa amb Porte de Neiges. Era l´inici d´un projecte ambiciós que continuava amb l’adquisició dels terrenys on es troba actualment l’estació d’esquí Porté de Puymorens. Amb aquest projecte d’expansió cap a França Grandvalira assolirà uns 300 kilòmetres de pistes. Pel que fa al projecte urbanístic, com a màxim, volen començar a construir al 2010 perquè encara estan pendents de permisos. I és que l’adquisició de l’estació de Porté de Puymorens inclou la construcció d’un resort hoteler a la localitat de Porté. En un principi, s’autoritzen 4mil llits, però s’ha decidit que es limitarà a 2.600 per una qüestió d’impacte ambiental. Volen garantir la protecció de les espècies locals i, per això, s’ha fet un estudi amb gabinets i organismes especialitzats. De moment, però, només es planificarà una oferta de 1.800 llits. L’objectiu d’un únic touroperador és garantir l’ocupació tot l’any. Per això, es construirà un camp de golf i es programaran activitats alternatives com excursions, pesca o passejades a cavall. Aquest projecte també preveu revitalitzar la localitat francesa de Porté. Actualment, aquest municipi només té 150 habitants i la seva tendència era a desaparèixer. Amb el projecte, en paraules de l`alcalde, sobreviuran tant l’estació com el poble, ja que es generaran llocs de treball i es reactivarà l’economia. També modernitzarà la zona i permetrà que Porté compti amb allotjaments per turistes, ja que fins ara havien de pernoctar en els hotels i apartaments de les localitats veïnes.

Aprofiteu per anar a la vall de Porte i Porta, per pujar a Lanos, per anar cap al Pimorent. Sembla que això està sentenciat.

Everest, 55 anys

Tal dia com avui de fa 55 anys Hillary i Tensing assolien el cim de l’Everest. Aquell cim posava fí a una etapa d’exploració i obria la cursa de la conquesta de l’Himàlaia. Entre aquella expedició i les més de 250 persones que aquesta primavera han petjat el cim més alt del món en pocs dies, ha nevat molt. Quasi tot ha canviat. La mentalitat, l’equipament, la filosofia, la tècnica, tot és molt diferent de 55 anys enrere. Potser nomes roman igual l’inexplicable atracció que mena a l’esser humà cap a les alçades, afrontant dificultats, perills i patiments que no tenen explicació racional.

Aquest aniversari no tindrà cap ressó en els diaris, webs o revistes especialitzades. Però la gent de Google, que estan a totes, han dissenyat un logo que durant tot el dia sortirà a la plana principal del cercador més important del món com a homenatge a aquella primera. Signe dels temps.

Projecte Pirineu

A la Wikipedia francesa estan cercant nous col.laboradors per tirar endavant un ambiciós projecte: el Projecte Pirineu. L'intenció és elaborar un dossier complet i monogràfic del Pirineu des de tots els àmbits: del geogràfic al biològic, de l'històric al cultural o turístic. Pel moment són prop d'una vintena d'autors que han escrit els articles, nombrosos i força complets, però resta molta feina pendent encara.

Qui s'anima a posar en marxa un projecte semblant per la Vikipèdia catalana?

Atles Estadístic del Pirineu

Gràcies a la coordinació de la Comunitat de Treball dels Pirineus i a una subvenció Interreg des de fa poc es troba en línia l’Atles Estadístic del Pirineu. És una eina interactiva creada a partir de les dades aportades per les institucions que gestionen les estadístiques que formen la CTP (Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Andorra, Aquitana, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló). La gràcia de l’eina rau en l’harmonització dels indicadors de totes les regions, que permet obtenir dades homogènies. En aquesta etapa de la web es pot accedir a cinc àrees temàtiques diferents; demografia, població activa, agricultura, turisme i medi ambient a la seva vegada dividides en temes diversos amb els seus corresponents indicadors. A banda dels indicadors trobo especialment destacable tota la part cartogràfica, que permet veure reflectit els valors dels indicadors en un mapa, aconseguint una percepció de les dades molt real.

Encara que és una eina d’orientació professional, especialment per geògrafs, crec que per a molts muntanyencs interessats en la complexa realitat social del Pirineu pot tenir també el seu atractiu. Navegueu-hi i proveu.