Després de dinar, cap a mitja tarda, sona el telèfon a casa. Ring... Ring... Hola, soc el F.L., estic al Camp Base de l'Annapurna. Ja és fosc i fa molt fred. M'en vaig al sac de dormir, però abans et volia dir .... Breument em dóna un encarrec, li pregunto per les condicions de la muntanya i li desitjo molta sort.
Collserola, Annapurna. Potser és veritat que avui no hi ha distàncies.
Editorial Desnivel fa públic que a partir del pròxim més de maig ha decidit penjar en format digital la seva revista. És una novetat important. En principi és una iniciativa reservada només pels subscriptors i falta veure el format en que ho farà. Parlen d'un programa específic per llegir-ho. O sigui, que en un format propietari, per intentar controlar que la gent ho manipuli, ho envii als colegues i corri per la xarxa. De moment sembla que inicialment és una prova d'un any, suposo que amb la intenció de veure que passa, quina reacció hi ha. En tot cas serà molt difícil tirar enrere. Hi ha por, però alhora la necessitat de no perdre el mercat digital. Difícil decisió.
Suposo que aquesta iniciativa respon al clam dels lectors de poder accedir als continguts en format digital, afavorir les recerques i les consultes de continguts. Sembla que pel moment no s'atraveixen a obrir-la a tothom i fer-la lliure. Aquestes limitacions ja les van posar alguns diaris i finalment han hagut d'obrir tots els continguts. En aquest camp si obres la porta és molt difícil fer-ho a mitges.
Tanmateix les preguntes són moltes: s'unificaran les redaccions de les revistes i la web en una sola? Quin és el futur model de negoci d'aquesta empresa de generació de continguts? La publicitat a la web ja permet fer aquest pas endavant? Reinventar-se en l'era digital. A seguir.
... Amb poc més de vint minuts, definitivament rebatejàvem el primer cim amb el nom de Pic de la Coma de les Lesbianes, el qual s'anticipava a la Punta Alta. I aquesta, crestejant sense cap mena de dificultat, la petjàvem al cap d'un moment....Quan vagi sentir gira't, que veuràs l'ocellet, estava convençuda que em volies fer una fotografia. I no, estàs boig! T'havies quedat en pilota picada. Allò, més que un pardal, era un coll d'oca calent que em perseguia... Un clau es treu amb un altra clau, diuen. I fotre un clau urgent als tres mil metres em va rescabalar del que havíem fet a la tartera, més sinuós i treballat, si vols, més voluptuós, però la meitat de salvatge i agonístic que el oferíem en homenatge al cim que també vam acabar rebatejant com a Fava Alta...
Extret de L'intrusista, de Jordi Boladeras, una delirant novel.la eròtica, sense cap ni peus, però amb un clau a la Punta Alta, a la Cade de les Agulles de Travessani, als estanys sota la Pala Alta de Serradé...
De característiques estàndard: coll llarg, mida enorme i pes de gran tonatge.
Els veus feinejar a la llunyania, grocs, lents, distants, sols o en comunitats reduïdes, persistents al devorar. Les seves urpades són devastadores. Les seves petjades, desoladores.
S’escampen per tot el territori i l’esgoten, de mica en mica. Només la revolta del paisatge els tomba.
Una retroexcavadora és capaç de moure un turó en un matí.
Capaç de carregar, damunt de camions, la llera d’un torrent en menys d’una setmana.
Capaç d’anivellar un coll en quinze dies.
Capaç de canviar una muntanya de lloc en un mes.
Capaç de canviar el paisatge de milions d’anys en cinc minuts.
Fins el 5 de maig, exposició d’Albert Gusi a Art Públic, Llobregat 9, baixos, Cornellà de Llobregat.
Una altra mirada sobre el paisatge i el territori. Interessant.
Potser teniu noticia que aquests darrers dies s’ha dut a terme una campanya promoguda per l’Aula de Lletres de l’Ateneu de Barcelona per apadrinar paraules, és a dir, per intentar recuperar paraules que es perden, d’ús escàs, obsoletes, amenaçades o que simplement han caigut en l’oblit. Encara que he fet tard, ja que el termini finia ahir diumenge dia 22 i avui es farà públic en una web les paraules apadrinades, no vull deixar de dir la meva.
ENTOTSOLAR-SE: verb pronominal que vol dir fugir del tracte o companyia de la gent.
M’agraden les muntanyes, valls, cims i pobles entotsolats. M’atrau alhora que inquieta la gent entotsolada.
I de tant en tant miro d’introduir la paraula en algun text o en la conversa, que és l’objectiu últim d’aquesta iniciativa.
Demà és Sant Jordi. Com altres anys m'atreveixo a recomanar-vos alguns llibres de muntanya. Vagi per endavant que enguany la collita a casa nostra ha estat fluixeta, pel que les propostes surten una mica afrancesades.
Jean & Pierre Ravier. 60 ans de pyréneisme. Jean-François Labourie i Rainier Munsch. Ed. Le pin a crochets. El gran llibre de l'any. Ja n'he parlat prou en aquest bloc. Una obra de referència. Imprescindible per a pirineistes.
Ski de randonnée dans les hautes Pyrénées. Frédéric Chabot. Rando étidions. Excel.lent guia d'esquí de muntanya als Pirineus Centrals. Moltes ascensions del tot desconegudes. Tot un descobriment.
Aran. Natura i cultura. Oriol Alamany. Símbol editors. Fotografia d'excelència. Natura i bellesa. Pels amants de les imatges.
Tras las huellas de Nives. Erri da Luca. Ed. Siruela. Assaig, narrativa, dietari. Una barreja estranya d'alta literatura de muntanya. Per a esperits selectes.
Escalades al Ripollès. Luis Alfonso - Xavier Buxó. Supercrack. Ha esdevingut la guia d'escalada de la temporada d'una comarca plena de petites escoles.
Doctor Vertical. Emmanuel Cauchy. Ed.Desnivel. Entretingut recull de relats sobre rescats al massís del Montblanc.
Dersu Uzalà. Vladímir Arséniev. Símbol editors. Un gran clàssic de la literatura de viatges per primer cop en un català exquisit. Per amants de la wilderness, les històries humanes, la Sibèria i les grans exploracions.
I vosaltres, que recomanerieu?
Comença la floració a les valls. Aquest matí m'he embadalit amb unes senzilles roselles en uns marges del Puig d'Olorda. D'aquí a unes setmanes la muntanya es vestirà de colors, en un festival cromàtic d'inaprehensible i subtil bellesa. Però com sempre, la poesia s'avança.
M’abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
L’aigua que les fa brostar,
La rosada que les mulla
I el vent que les esfulla
Per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
A França aquest cap de setmana hi ha eleccions presidencials, i com a tot el món occidental l’abstenció és creixent. L’estació d’esquí de Chamrouse, prop de Grenoble, anuncia que tots aquells esquiadors que portin un certificat que acredeti que han votat tindran el forfait d’esquí al preu de 1 €. Diuen que és una mesura per incentivar la participació electoral.
És bona idea. Aquí podriem fer el mateix de cara a les eleccions de finals de maig. Podriem dónar un forfait gatis a tots els polítics, a veure si un bon dia d'esquí de primavera a la muntanya els ajuda a posar-se les piles i tornar-se mínimament presentables.
Avui dijous 19 d’abril al C.E. de Terrassa (c/Sant Lorrenç 10) a les 20 h hi ha anunciada una xerrada-taula rodona humorística sota el títol L’excursionista dins de l’especie humana. Hi intervindran persones inicialment alienes al món excursionista: Jaume Aulet (professor de literatura), Salvador Cardús (sociòleg), Ada Castells (periodista) i Raimon Escuder (advocat). Moderarà Salvador Comelles, escriptor.
La cosa té bona pinta. M’agradaria ser-hi, a banda de passar segur una bona estona, per veure quina imatge donen els excursionistes pel món anomenat convencional. Si alguna persona s’hi passa que ho expliqui.
Entrades
Comentaris
