Una borda, a la soleia,
pedra a pedra et bastiré,
i amb branquetes de til.ler
t'hi encendré un foquet de teia;
en fumar la xemeneia
el camí et serà planer.
Ornaré amb una garlanda
de flors fresques el replà,
i a la taula de menjar
guarniré de fina randa.
A l'olor de la vianda,
el sender se't farà clar.
Hi vindran a trenc de dia
el verdum i el gafarró,
i jo, alçant-me de tristor,
cantaré amb l'ocelleria;
en sentir la melodia,
tornaràs sense cap por.
Miquel Desclot
Faig nit al temple encimbellat;
puc, amb la mà, amoixar estels.
No gose alçar massa la veu:
tem desvetlar la gent del cel.
Li Bai(701 - 762)
L’ull no es cansa: fit a fit
es complau, reposa i besa
tota la immensa grandesa
que s’atura a l’infinit
Concepció G.Maluquer
Poso fí a aquestes petites vacances del bloc, amb només dues anotacions al llarg del més d’agost, ja que estava allunyat d’una conexió a Internet.
Ha estat un temps de descans prop de la natura, amb moltes lectures, excursions, ascensions i retrobament amb els amics. En els proper dies tot anirà sortint.
Manllevo aquests versets de
“Jo he baixat d’allà dels cims
On la neu tot l’any reposa,
On no canta mai l’alosa
Ni maduren els raïms.”
Comença la floració a les valls. Aquest matí m'he embadalit amb unes senzilles roselles en uns marges del Puig d'Olorda. D'aquí a unes setmanes la muntanya es vestirà de colors, en un festival cromàtic d'inaprehensible i subtil bellesa. Però com sempre, la poesia s'avança.
M’abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
L’aigua que les fa brostar,
La rosada que les mulla
I el vent que les esfulla
Per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
Entrades
Comentaris
