American Alpine Journal

La Biblia de l'alpinisme escrit, l'anuari de The American Alpine Journal d'enguany obre amb una portada de catalans. És una foto de l'ascensió del Jordi Corominas i l'Oriol Baró al Siula Grande, als Andes. I per dins, perdut en les 500 planes, hi surt algun altre català.

Bona noticia. Alpinistes de prestigi en una revista de prestigi. Potser no estem tant malament.

La gelera indecisa

Canvi climàtic? Desaparició de les geleres? O simplement periodisme incompetent?

La gelera indecisa. Molt bo!

Himalaisme i mitjans de comunicació. Un altre cop

El passat divendres es va confirma la mort de l'alpinista navarrès Iñaki Ochoa de Olza a un camp d'alçada de l'Annapurna. Cinc dies abans, a poc més de cent metres del cim havia reculat al notar els primers símptomes d'un probable edema. Durant aquests dies de lenta agonia es va intentar un dificilíssim rescat per part d'alguns alpinistes de coratge extraordinari. Tanmateix hagués fet falta un miracle per evitar el fatal desenllaç. Si aneu seguint els webs especialitzats i els diaris sabreu els detalls. No cal tornar a repetir-los.

Aquesta primavera hi ha hagut moltes expedicions a l'Himalaia. S'han fet nombrosos cims. Però no han merescut ni una sola línia als mitjans. Només quan un alpinista ha tingut un accident alguns mitjans s'hi han fixat. Durant quatre dies han anat dosificant la morbositat d'una mort anunciada, amb un voluntariós optimisme del tot injustificat.

Un altre cop els mitjans de comunicació generalistes, especialment alguns diaris, han fet un tractament desastrós del tema.

Què ha passat? Els mitjans només s'acosten a l'alpinisme, o aquest cop himalaisme, quan s'esdevenen tragèdies, i si poden ser morboses, encara millor. I a més a més ho fan quan tenen planes buides. No tingueu dubte que si això hagués passat durant el final de la lliga de futbol no hauria merescut ni el més petit comentari. Fins llavors cap esment a una trajectòria impressionant, a un alpinista de l'elit mundial. Ni a la resta d'expedicions i cims aconseguits.

Aquests mitjans que s'omplen la boca d'ètica periodística, de deontologia professional, de criteri i autocrítica, han caigut novament en el seu error més tradicional. Només parlar d'alpinisme davant d'un accident fatal, manipulant per simple desconeixement un esport molt més complex. Novament han projectat a la societat una imatge esbiaixada de l’alpinisme.

Mai no serà possible un tractament més rigorós de l'alpinisme al mitjans de comunicació? I els mitjans especialitzats, especialment algunes webs, no haurien de revisar la seva línia periodística?

P.S. Dóna gust veure com baixen els rius del Ripollès, el Segre i la Noguera Pallaresa

P.S. Continua la negra a les Caminades de Resistència. Aquest diumenge un mort a la Travessa del Montseny, tot pujant a les Agudes. És el tercer de la temporada.

Malaprensa

Segueixo sovint Malaprensa, un bloc que es dedica a caçar errades, cagades i incorreccions que publiquen els diaris, televisions o revistes. Crec que la intenció del seu autor no és anar de sobrat o de savi saberut, sinó posar de manifest la manca de professionalitat i rigor d’uns mitjans de comunicació molt poderosos que cometen equivocacions flagrants que amb una simple lectura acurada es podrien haver evitat. Sorprèn la lleugeresa amb que sovint s’escapen errors garrafals en editorials que disposen de molts recursos.

A les publicacions de muntanya potser es podria fer quelcom semblant. Tiro la primera pedra. A la revista Grandes Espacios de gener de 2008, dins de l’apartat de noticies, s’informa que s’ha aprovat el projecte d’un sender de gran recorregut que creuarà Tenerife. El pressupost de l’obra superarà els 625 milions d’euros! Això es diu en els titulars. Al cos de la noticia s’informa que el GR131, que creuarà totes les illes, a Tenerife anirà del port de Santa Cruz al de los Cristianos, i tindrà 126 quilòmetres. S’insisteix que l’habilitació del GR (marcatge, neteja, adequació, àrees de descans...) costarà uns 628 milions d’euros (encara més que al titular), que aportaran per parts iguals el ministeri de Medi Ambient i el Govern insular.

Si no m’equivoco 625 milions d’euros són més de 100 mil milions de les antigues pessetes, a raó de més de 800 milions de pessetes cada quilòmetre. Déu n’hi do!

Realment aquest sender promet i caldrà anar-hi, ja que amb un pressupost d’aquesta magnitud serà sens dubte quelcom extraordinari.

Novetats blocaires

Ja fa temps que vaig renunciar a mantenir actualitzat la llista de blocs de muntanya. És impossible mantenir-ho al dia. Contínuament se'n creen de nous i l'univers blocaire muntanyenc s'esten sense aturador. Tanmateix dues recents novetats exigeixen un comentari.

Per una banda Desnivel acaba d'inaugurar una secció de blocs. La idea és anar creant una sel.lecció de blocs d'autor mantinguts per personatges de prestigi dels diferents esports de muntanya. No serà una comunitat oberta, sinó restringida, per atraure més visitants al portal. De moment només n'hi ha un, del Simon Elias, amb dos apunts. Porten dos anys de retard en el món blocaire i el començament és massa modest per un mitjà com Desnivel. Caldrà veure si aconsegueixen tenir bons autors i mantenir una continuïtat de qualitat. Sembla tanmateix que els costa d'entendre el concepte de web 2.0 o web social.

Una altra experiència molt més pràctica és el bloc B2EC, un bloc de blocs dels escaladors catalans. En aquest bloc et pots subscriure i van apareixent publicats els apunts que fas en el teu propi bloc. És una experiència interessant, a mig camí d'agregadors tipus Bloglines o canals Rss que intenta posar remei en pla casolà a la gran dificultat de poder localitzar blocs temàtics enmig del caos d'internet, i que alhora serveix com a primera pedra d'una xarxa de blocs d'escalada. . En molt poc temps ja té relacionats més de 45 blocs d'escalada, el que confirma la meva teoria que el fenòmen dels blocs és molt més fèrtil entre el col.lectiu d'escaladors per sobre de tots els altres esports de muntanya.

Editorial valent

Grave patinazo de la FEDME

Edu Marín, 22 años y uno de los escaladores españoles de referencia, fue declarado positivo por cocaína en un control antidopaje al que se vio sometido al término de la prueba de la Copa del Mundo de Escalada de Dificultad celebrada en Zurich el 16 Y 17 de junio pasados. Lo más sor­prendente de esta noticia es, precisamente, que no existe como tal. Cuatro meses después, la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME), bajo cuya bandera competía Edu Marin, sígue sin emitir un comunicado oficial al respecto y, mucho peor, no ha sancionado como corresponde a su deportista. Una página web suíza publicó en su momento el caso positivo al que corresponde una san­ción de dos años que impedirá a Edu Marín colocarse un dorsal en competiciones internacionales. Curio­samente, al no existir sanción de la FEDME, Marin podría competir en España, esperpento que carece de sentido alguno.

Recientemente, una muy conocida web de montaña española entrevistaba al escalador catalán revelan­do de facto su positivo, como si fuese vox populi cuando en realidad se trataba de una revelación sacada de la chistera, meditada, estudiada y complaciente hasta la náusea. Pero mucho más allá de la falta de rigor de la FEDME, de su sospechoso silencio y de su escasa agilidad para manejar un caso tan triste como éste, está la supuesta existencia de una carta remitida por el organismo federativo español a la federación inter­nacional en la que solicita la no suspensión de Edu Marín alegando que ¡¡¡la cocaína es una sustancia emple­ada por el deportista no con la voluntad de doparse sino para su consumo recreativo!!! CampoBase no pue­de demostrar la existencia de esa carta, pero sí puede defender la solvencia de sus fuentes y solicitar a la FEDME que dé un paso al frente y explique al detalle todo lo relacionado con la gestión del positivo de uno de sus deportistas, con la ausencia de transparencia, con la falta de sanción inmediata.

La política, desgraciadamente, también forma parte del dia a día federativo y explica, en última instan­cia el comportamiento incomprensible de la FEDME, su ocultismo. Cabe preguntarse a quién favorece el silencio en el positivo de Edu Marin. Desde luego, no es una gran noticia para el deporte español, bajo sos­pecha gracias a los positivos de ciclistas o atletas, pero tampoco lo es para la FEDME, organismo 'patroci­nado' por TOP30, empresa que además da trabajo a Edu Marín. TOP30 lleva años manejando a su anto­jo hilos que no le corresponde mover, influyendo en la FEDME y en su altavoz, la 'otra' revista española de montaña. Ocurre que en este caso, el triunvirato ha manejado el caso Marín con tanta torpeza que resul­ta imposible callar y mirar hacia otro lado. Sus tejemanejes preocupan bastante más que el consumo de cocaína del escalador catalán: en su caso éste ejemplo de muchos chavales ha demostrado escaso respeto hacia sus compañeros de equipo, entrenador y allegados. Bastante tiene con asumir su irresponsabilidad.

Oscar Cogorza

Editorial revista CampoBase, noviembre 2007

Feia anys que no llegia un text tant clar i valent. I menys en una editorial.

Diaris

Sembla que poc a poc els mitjans comencen a tractar l'excursionisme amb naturalitat.

Avui a l'Avui.

El nou Outdoor

Aquests dies Desnivel ha començat a distribuir el primer número de la nova etapa de la revista Outdoor. Adreçada al món de l’aire lliure i dels esports a la natura, canvia de format i filosofia. Amplia la tirada a 70.000 exemplars, que es distribuiran per unes 200 botigues d’esports i uns 2.000 punts de lectura (biblioteques, sales d’espera, gimnasos). S’imprimeix en rotativa per abaratir costos, amb un paper i una presència inferior, i es penja gratuïtament a Internet (http://www.outdoor.es/).

La jugada és clara. Desnivel fa una incursió empresarial en sector de la premsa gratuïta. En els 10 números anteriors la revista no havia acabat de funcionar del tot, amb una certa indefinició de continguts. No quedava clar si volia adreçar-se al públic més especialitzat i d’alt nivell o bé cercar un target molt més generalista i popular. La revista no trobava el seu lloc ni la seva identitat.

Paradoxalment és la revista del grup Desnivel que potencialment té un mercat publicitari més ampli i potent. El pastis del màrqueting dels fabricants i distribuïdors que hi encaixen és molt ampli i amb una facturació elevada. L’operació consisteix en cercar aquests anunciants oferint-los una distribució i difusió massiva que serveixi d’esquer. Com a contrapartida cal optar per una reducció del nivell dels continguts. L’objectiu és autofinanciar els costos de producció i obtenir benefici.

En el primer número els continguts són sensiblement més oberts, generalistes i francament fluixets. Una portada del David Meca marcant pitrera, un parell de reportatges, noticies, algunes fotografies espectaculars i un bon grapat de consells d’entrenament, alimentació, material, alguns en una linia clara d’autoajuda. Encara poca publicitat.

Aquesta nova orientació paradoxalment beneficia a un possible competidor, la catalana Trail, que ara podrà esdevenir més fàcilment la referència en el món de les publicacions sobre raids, curses i altres competicions de natura. Si ho fan bé podran quedar-se amb tot el públic especialitzat i tècnic i apropar-se al model de la francesa Endurance.

El mercat de la premsa gratuït és emergent i mou molts diners. A Catalunya ja existeix la revista Natura i alguna altra (The Gryffin, de Grifone, ara amb versió catalana ) impulsada per fabricants de material com a instrument de màrqueting.

Cuadernos Tècnicos de Barrabes va començar com a grauïta i va haver de transformar-se en una publicació de pagament per mantenir-se. Ara Outdoor segueix el camí invers. Caldrà anar seguint l’experiment de Desnivel per veure si funciona. És un moment interessant i de canvis en el sector de les publicacions d’esports de muntanya. A seguir.

Desnivel digital

Editorial Desnivel fa públic que a partir del pròxim més de maig ha decidit penjar en format digital la seva revista. És una novetat important. En principi és una iniciativa reservada només pels subscriptors i falta veure el format en que ho farà. Parlen d'un programa específic per llegir-ho. O sigui, que en un format propietari, per intentar controlar que la gent ho manipuli, ho envii als colegues i corri per la xarxa. De moment sembla que inicialment és una prova d'un any, suposo que amb la intenció de veure que passa, quina reacció hi ha. En tot cas serà molt difícil tirar enrere. Hi ha por, però alhora la necessitat de no perdre el mercat digital. Difícil decisió.

Suposo que aquesta iniciativa respon al clam dels lectors de poder accedir als continguts en format digital, afavorir les recerques i les consultes de continguts. Sembla que pel moment no s'atraveixen a obrir-la a tothom i fer-la lliure. Aquestes limitacions ja les van posar alguns diaris i finalment han hagut d'obrir tots els continguts. En aquest camp si obres la porta és molt difícil fer-ho a mitges.

Tanmateix les preguntes són moltes: s'unificaran les redaccions de les revistes i la web en una sola? Quin és el futur model de negoci d'aquesta empresa de generació de continguts? La publicitat a la web ja permet fer aquest pas endavant? Reinventar-se en l'era digital. A seguir.