Cinema pirinenc

El petit poblet d’Artedó, a l’Alt Urgell, celebrarà el proper 30 de juny una mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca. La iniciativa està impulsada per l'Associació Cultura i Entorn del Pirineu i rebrà 9.000 euros per part de la Diputació de Lleida. L'objectiu del Picurt és fomentar i divulgar la producció pròpia de material audiovisual basat en la identitat de les comarques pirinenques i la cultura del món rural. La iniciativa té com antecedent la Nit de Cinema sota el Cadí, que es va celebrar l'estiu passat a Vilanova de Banat. Té molt bona pinta. Seria interessant poder assistir-hi o saber-ne que dóna de si.

Passejada ciutadana

Avui he hagut d’anar al centre de la ciutat per fer vàries gestions, algunes poc agradables, i el matí s’anunciava espès.

Capficat en les meves cabòries em topo a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via amb un bon escalador. Professionalment es dedica al món audiovisual i de les productores televisives. M’explica un ambiciós projecte cinematogràfic sobre història de l’escalada que fa molt temps que intenta tirar endavant i que sembla que ara pot sortir. De fructificar serà quelcom molt interessant i molts en gaudirem.

Entrant al Portal de l’Angel nova topada amb un muntanyenc. Acaba d’enllestir un nou llibre. El comentem i veig que és un text treballat, ambiciós i d’un cert nivell. Té molt bona pinta. Crec que ens agradarà a molts lectors.

Finalment al cor de la ciutat vella saludo a un important llibreter de muntanya. Està obrint la botiga i em convida a entrar i petar la xerrada. Sembla que el negoci va marxant i també el veig optimista. Em comenta diverses iniciatives que estan en marxa i que desconeixia.

Aquest matí espès ha començant amb bon peu amb unes xerradetes amb muntanyencs al cor de la ciutat. Tots ells són joves , amb empemta, i estan treballant o implicats en diferents projectes culturals vinculats al món de la muntanya. A la ciutat i des de la ciutat també es treballa per la muntanya. Hi ha gent amb idees, iniciatives, projectes i ganes de tirar-ho endavant. El món de la cultura de muntanya és viu, està actiu i es fan coses. Esperem que aquests projectes puguin florir en el 2008.

LetterAltura

A la regió italiana del Piemonte comença demà un nou festival de literatura de muntanya, LetterAltura. Del 27 de juny al primer de juliol autors, periodistes, fotògrafs, artistes i curiosos es trobaran a redós del Lago Maggiore per parlar i debatre sobre la muntanya com a protagonista dels llibres, no només sobre literatura de muntanya, sinó més aviat sobre literatura i muntanya. Seran quatre dies intensos, amb un programa dens i atapeït. L’esdeveniment s’emmarca en el programa Alpi 365, un projecte trienal de la regió dedicat a la muntanya. Promet i encara que no serà possible seria bonic poder treure-hi el nas. Haurem de parlar de la literatura alpina italiana, interessant i poc coneguda a casa nostra.

Thalassa de muntanya

Passejada agradable pel Collserola amb el J.C. Mentre cerquem algun corriol per enllaçar les restes de Sant Vicenç del Bosc amb Sant Adjutori de sobte etziba: no seria possible un programa de televisió com Thalassa però de muntanya? Trobar reportatges sobre persones o gents de muntanya, sobre pastors, guardes, caçadors, pagesos o ramaders. Filmar escalades o simples passejades, elements del patrimoni, curiositats naturals o geogràfiques, formes de vida diferents, feines en perill d’extinció. És a dir, intentar recrear el món de la muntanya amb l’estil de Thalassa, amb la seva bellesa simple, amb la seva actualitat serena, amb el seu equilibri sorprenent. Rumio entre esgarrinxades. Per què no? Potser el J.C. té raó. Qui s’animarà a fer-ho?

Focs als Alps

Avui que la Flama del Canigó s’estendrà per tot el país, encenent les fogueres del solstici d'estiu, per recordar-nos que més enllà de les fronteres polítiques n’hi ha d’altres nacionals, m’agrada recordar una altra iniciativa que agermana foc i muntanya.

Recuperant una vella tradició popular, els defensors de la protecció del medi ambient encenen un foc al cim de les muntanyes de l'arc alpí la nit del 12 al 13 d'agost, per conscienciar a la població dels perills que amenacen els Alps, el seu patrimoni natural, cultura i social. Més informació a http://www.feuerindenalpen.org/

Bona revetlla a tothom!

Noves russellianes

En aquest bloc es parla sovint de Russell, del seu llegat i la seva obra. Ho faig no només com a russellià abrandat, sinó perquè observo que la seva figura continua atraient l’atenció, admiració i el treball de gent d’arreu. De manera sorprenent i amb una periodicitat regular hi ha noves interessants. La darrera és la propera publicació d'una biografia: Le comte Henry Russell-Killough, aux origines d'un mythe, escrita per Eric Amouraben i Roderic Martin i editada per Éditions du Patou. Aquí la trobareu. I ja en van... I en anglès també ha sortit un llibre-biografia sobre Russell.

Una colla de gent del Club Muntanyenc de l'Hospitalet de Llobregat estan preparant un ambiciós programa al voltant de Russell (Russellianes 2007-2009), que ha de culminar el 2009, l'any del centenari de la seva mort, que inclourà excursions als principals cims fets per Russell, visites culturals als llocs russellians més destacats, exposició fotogràfica, alguna xerrada.

Montañeros de Aragón també té un programa per la celebració del centenari de la mort de Russell, i aviat parlarem dels actes previstos a França sobre el mateix.

Per una altra banda em consta que hi ha algunes persones que estan treballant perquè el 2009 pugui veure la llum el primer llibre de Russell publicat en català. Que la sort els acompanyi.

I jo tinc ja a mà (gràcies Alberto), els dos volums en facsímil del gran viatge de Russell: 16.000 lieus à travers l’Asie et l’Océanie, reeditat per la Llibreria des Pyrénées & de Gascogne el 2002. És un text extens, editat en dos volums, de centenars de planes, que relata fil per randa el formidable viatge que va fer durant més de dos anys al voltant del món i que hauria de ser un dels grans textos clàssics de la literatura de viatges. Espero amb delit unes hores de molt agradable lectura aquest estiu.

Passen els anys i el llegat de Russell creix i es prestigia. Me n’alegro enormement. Vull pensar que la seva filosofia de muntanya és el motor d’aquesta russellmania, més que les excentricitats d’un personatge atípic. Una manera de viure i mirar la muntanya on el sentiment, la recerca de la bellesa, el retrobament amb un mateix, el submergir-se a la natura, ho són tot. Aquesta és la meva muntanya.

CadiPedraforca 2

Per què he passat una molt bona estona llegint el segon lliurament de la revista CadiPedraforca, que esmentava aquí? D’acord que els articles estan ben treballats, els continguts són variats i la maqueta agradosa. D’acord que tinc una predisposició favorable a tot el que arriba del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. D’acord que m’atrau l’evocació d’un món antic, d’uns costums, d’unes feines, d’unes persones, d’unes èpoques i d’una geografia estimades. Però em pregunto si té sentit aquesta mirada enrere. Cal recrear-se en un passat a cops mitificat, però dur, cruel i difícil? No seria millor mirar cap al futur? Però és pot encarar l’esdevenidor oblidant el passat? Es pot estimar quelcom sense voler conèixer-lo a fons?

Per una ètica de la muntanya

Enllaço un article publicat a Diagonal en defensa d'una ètica de la muntanya. No cal dir que el subscrivim totalment i compartim la seva utopia ecològica.

Camp de golf a l'Aran?

Hi ha perills i amenaces més enllà de la vall de Cardós. Només era qüestió de temps que arribés el projecte d'un camp de golf a la vall d'Aran. Hi té res a dir el nou govern que s'ha constituit?

Aplec de l'Ecologia

L’altra dia parlàvem aquí d’un dels aplecs més clàssic i nostrat de la nostra catalana terra. Avui cal esmentar un altre aplec, aquest molt més modern i innovador. És l’Aplec que tindrà lloc el proper diumenge dia 17 a Gallifa, al Santuari de l’Ecologia.

Mossén Dalmau ja fa 50 anys que corre per Gallifa i el 1985 va iniciar la reconstrucció de les ruïnes de l’antic Castell de Gallifa fins aixecar-hi la capella, que va posar sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Ecologia. En paraules seves, “...ho demanaven els plecs de muntanyes que l´envolten i les catifes de verd dels boscos que li fan d´escambell. I ho proclamen sobretot els temps actuals, que han fet del mot ecologia la clau que volta d´una visió de futur. I seguint aquella lliçó evangèlica de Jesús de Nazaret, es tracta de lligar el passat i el futur, i treure del cofre coses noves i antigues. Els devots de l´ecologia venen a plantar un arbre en el recinte del voltant del Santuari com una llàntia votiva, com una pregària encesa, nit i dia a Maria, advocada de la virginitat fecunda: de la naturalesa verge”.

Afegeix “La Terra és un ésser viu i té un sistema immunològic per autodefensar-se com tots els éssers vius; se’n diu Gaia. El dia que s’adoni que els més degradats elements que la mortifiquen són el grup zoològic humà, les defenses interiors del seu sistema immunològic ens poden perseguir com els seus enemics. El remei és que estimem la Terra i tot el seu sistema complex biològic de plantes, animals de terra, mar i aire, que són la seva riquesa i tresor. I el més gran tresor es guarda en les persones humanes – és a dir, divines – que estem destinades a l‘ Orient Etern o a l‘última dimensió de viure on Déu habita”

El dia 17 de juny és la diada internacional de l’ecologia i lògicament havia de ser la diada de l’Aplec, que enguany arriba a la seva 21ena edició.

El programa és intens i variat: missa i benedicció solemne, cant dels goigs, homenatges, sardanes i dinar de germanor. La companyia més variada encara i la diada promet ser curiosa.