Comiat de l'amic

Comiat de l’amic

Baixà del cavall i oferí

la beguda del comiat.

Li preguntà

on anava i per què havia de ser així.

Li parlà amb una veu suau:

Amic meu, la sort no m’ha estat

propícia en aquest món.

On vaig? Vaig a vagar

per les muntanyes.

Busco repòs

per al meu cor solitari.

Torno a la meva pàtria, a la llar!

Mai no tornaré a allunyar-me’n.

El meu cor està tranquil i espera la seva hora:

L’estimada terra floreix

a la primavera pertot arreu

i reverdeix novament.

Arreu i eternament

el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!

Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...


(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)

Golf al Pedraforca

Anar a escalar al Pedraforca? Massa clàssic.
A caminar per les rutes normals? Massa avorrit.
A fer gel a l'hivern? Ja no és novetat.
Gaudir del paisatge? Uff, quina vulgaritat.
Jugar a golf al Pedraforca? Per què no? Provem-ho.

Penseu que es broma? Gens ni mica. 

Aquest primavera un grup de socis d'un important camp de golf de Catalunya van contractar un guia i van pujar al Pedraforca. Des del Pollegó van llançar diverses pilotes amb el pal reglamentari cara nord enllà. No consta que ferisin a cap escalador ni excursionista. No sabem si el swing va ser correcte o si van quedar per sota par del Pedra.

Rescat al Puigmal

Escena I

Bombers: quin rotllo de guardia. Avui no passa res. Ring!
Veu: Atenció, us truco des del mòbil. Hi ha un problema al Puigmal.
Bombers: rebut. Què passa exactament? A quin lloc?
Veu: doncs estem al cim. Dos persones pateixen mal d'alçada, potser tenen un edema. A més a més altres s'estan congelant, estan esgotats i no poden baixar. Altres tenen cagarrines i n'hi ha quatre mes amb ampolles als peus i s'ha acabat l'esparadrat.
Bombers: quines condicions hi ha?
Veu: bon temps, sol radiant i un ventet lleuger de nord.
Bombers: bé, activem el dispositiu. En pocs minuts un helicòpter arribarà i es farà càrrec dels accidentats.

Noticia de redaccio abans de la seva publicacio: un grup de polítics i càrrecs electes han estats rescatats pel cos de bombers del cim del Puigmal. Unes condicions meteorològiques del tot imprevisibles han provocat lesions en uns muntanyencs que anaven perfectament equipats i havien seguit tots els protocols de seguretat.

Escena II
Bombers: pregunteu al departament d'Interior si hem d'enviar la factura del rescat del cap de setmana del Puigmal.
Conselleria: I tant! Només faltaria! Que es pensen aquests excursionistes pollosos? Sinó saben anar pel món i els bombers els han de treure les castanyes del foc que paguin! I sinó que es quedin a casa.
Bombers: pero aquest cop no han estat excursionistes, sino uns polítics d'Erc.
Conselleria: d'Erc?. Diu el conseller Saura que el Carod li ha demanat que aquests els hi apliqueu tots els recarrecs que pogueu. Que es fotin.

Escena III
Presidència: President, que ha trucat el Puigcercos indignat. Que ha rebut un factura dels bombers pel rescat del Puigmal i diu que no pensa pagar. O el Saura anula la factura o trenca el tripartit.
Uf... Truque al Saura i digueu-li que s'oblidi de tot. Sino el faig fora del govern.

Noticia publicada: Un excursionistes amb problemes han estat rescatats per un grup de politics que pujaven al Puigmal i han estat tornats sans i estalvis a Nuria. El director general de Proteccio Civil ha donat una medalla als rescatadors per la seva tasca i el Sr.Puigcercos l'ha anat a recollir en nom de tots.

S'acaba la funció (continuarà...)

Uns dies d'estada aquest estiu per l'Alt Berguedà em permeten assabentar-me d'una divertida polèmica local.

Resulta que fa sis anys un xeic àrab va comprar el poble de Peguera i tota la finca que l'envolta per 3,6 milions d'euros a la família  d' Ignacio de Olano i Fontcuberta de Barandiarán i Casanova, comte de Fígols, un dels grans protagonistes del passat miner de la comarca.

Va conèixer la contrada gràcies a  l’alemany Harald Kuspert, qui té muntat un centre de reproducció d'aus rapinyaires a Odén, sota el Port del Comte.

Els seus plans passen per la reconstrucció de les cases del poble i l'impuls d'iniciatives per a revitalitzar la contrada amb un projecte de turisme rural. Es ven com un projecte respectuós amb la natura i l'entorn, res a veure amb el que es fa actualment a  Dubai.

Durant aquest temps s'ha fet feina de despatx per a poder tirar-ho endavant i fa poques setmanes la Generalitat va aprovar el nou pla urbanístic de Fígols, el municipi al qual pertany Peguera. El document inclou un Pla Especial per als 750.800 metres quadrats de Peguera, tots propietat del xeic, que permet l’ús residencial a les cases rehabilitades, la construcció d’un hotel, un negoci de turisme rural, l’ús esportiu i hípic (el xeic vol criar cavalls de pura sang al Berguedà) i també la construcció d’una escola i centres d’interpretació de la naturalesa. Es prohibeix, a més a més, enderrocar més del 20% de les cases, gairebé totes ja enrunades, que componen aquest poble.

Però vet aquí que quan el xeic ja tenia la llei a favor, un pagès de Prats de Lluçanès que fa molts anys que hi porta les vaques a pasturar ha dit que no marxa. Que a les seves vaques no les treu cap xeic àrab d'aquelles pastures on sempre hi han peixat. Afortunadament els representants del xeic diuen que volen arribar a un acord amb el pagès per trobar una solució negociada i convenient per a tots.

Peguera és una contrada dolça i meravellosa, on sovint hi vaig a passejar. Ja em va doldre que hi asfaltessin la carretera i ara encara em doldria més veure-hi hotels i milionaris corrent per allà.

Potser el que vol fer el xeic àrab sigui respectuós i es faci amb cura. Potser ens hauria de fer pensar el fet que un poble i terres com aquelles acabin en mans dels àrabs. Potser ens hauríem de plantejar perquè Rasos de Peguera s'està enrunat. Potser caldria reflexionar que es vol fer amb tantes contrades del Berguedà abandonades.

Ja sé que és molt fàcil fer demagògia i que tot és més complex del que sembla, però personalment  felicito a aquest pagès i els seus collons, que s'atreveix a plantar cara a tot el poder i diners d'un xeic àrab només amb unes vaques.

Pluja

Baixàvem del Comabona pel vessant sud, cap a Gisglareny. La previsió s'estava complint i el dia era gris, els núvols espessos i la tempesta s'acostava. I tal dit tal fet, el soroll del tro i es posa a ploure. Ens aturem i de la motxilla cadascú treu la seva jaqueta de Goretex.

Uf, que maco el teu. Si, és nou, el vaig comprar aquest estiu a Chamonix. És ultralleuger, té una columna d'aigua extraordinària, i em va costar una pasta que no vulguis saber.

Enfront hi ha un ramat de xais. Sobre una pedra el pastor ens mira amb el gos als  peus. Impertèrrit a les primeres gotes ha obert el seu paraigües i ha restat immòbil.

Va, marxem que encara ens mullarem.

Quan passem pel seu costat ens saluda lleument acotant el cap sota el paraigua. Nosaltres tirem avall apressats. Ell resta aquí dalt, sense por a la pluja ni la tempesta. Esta segur sota el paraigües.

I el company puja la cremallera del seu goretex.

Speed Riding

Dubtosos davant la nova temporada d'esquí? Teniu una mica de mandra per tornar als mateixos descensos de sempre? Doncs proveu el Speed Riding! Emocions fortes que no us decebran!



Qui s'anima a fer la primera a la nord del Pedra?

Un nou refugi al Pirineu

Estas cansat d'anar sempre als mateixos refugis i trobar-te amb les màrfegues brutes i humides? No vols compartir llitera amb el company que ronca tota la nit? Potser vols una mica més d'intimitat amb la parella? Però no vols renunciar a continuar dormint amb l'anorak de plomes? I guardar la cantimplora dins del sac perquè no es glaci?

Doncs has de provar aquest nou refugi. Bé, abans d'això en deien refugi i ara en diuen hotel. Però segur que no et decebrà, sobretot si portes als teus amics pijos que mai t'han volgut acompanyar. No oblidis de reservar. Ah, em sembla que no fan preu de federat.

Creuers...

Esteu cansats de pluges desprès de cinc caps de setmana seguits de mal temps? Voleu escalar amb sol i caloreta? Prendre el sol entre tirades? Un banyet refrescant a mig matí? Aquí la solució. Embarqueu-vos en un fantàstic creuer per la Mediterrània amb rocòdrom inclòs. Utilització lliure, sense limitacions horàries. Podreu tibar sense problemes!

Foto presa al moll de Barcelona fa pocs dies. Gràcies, Jordi.