Devastació

El pronòstic del cap de setmana anunciava una ventada fortíssima, quasi ciclònica, que desaconsellava sortir a muntanya. Dissabte una vent desfermat, desconegut a casa nostra, va fer molt mal. 7 morts, carreteres i trens tallats, sostres malmesos, afectacions a l'electricitat i telèfon en àmplies àrees i milers d'arbres abatuts.

Diumenge el dia es presenta més tranquil i amb un amic anem a tafanejar cap a Collserola, per la banda de Valldoreix. El panorama és depriment. Han estat molts els arbres arrancats, les branques escapçades, els mals a cases, carrers i serveis. Ens internem seguint un corriol pel bosc però no ens en sortim. Tornem a la pista principal i allí anem fins l'ermita de la Salut saltant per sobre de troncs i evitant arbres arrancats. Fa feredat.

Davant l'ermita la destrossa ha estat total. Els grans pins de l'àrea de picnic han caigut quasi tots. Sembla que hagi explotat una bomba. Ens entristim per moments. La visió és desoladora i nosaltres estem desolats. Qui estimi els boscos no pot restar indiferent davant una desgràcia com aquesta.

Imagino que haurà estat així arreu del territori. Han estat milers, dotzenes de milers, els arbres destrossats per la força d'aquesta ventada excepcional que aquest hivern sever ens ha portat.

De retorn ens ho mirem amb més calma. Han caigut els arbres més grans, bàsicament els pins bords. Els arbres joves han aguantat en la seva majoria. Les alzines i roures també han aguantat. Un cop es pugui netejar vull pensar que haurà servit per sanejar una mica el bosc.

A casa agafo de la lleixa el llibre de Jean Giono, L'home que plantava arbres. La història d'aquell pastor de la Provença que cada dia plantava uns quants arbres en un territori devastat i que reconcilia amb l'especie humana. Els boscos catalans han rebut una simple esgarrinxada amb aquesta ventada, però amb uns quants pastors moderns com els de Giono, ara anomenats agents forestal, aviat tornaran a la normalitat.