Alpinisme express

La via Schmid a la nord del Cerví en 1 hora i 56 minuts pel suís Ueli Steck el passat 13 de gener.

Sense paraules!

Felicitats Riccardo!

Un cop vaig llegir una mena de pregària que deia:“De la mort a les valls, deslliure'ns senyor!”. El seu autor, del que ometrem pietosament el seu nom, venia a dir que el destí dels grans alpinistes era lliurar-se a la muntanya fins a la seva mort. Malauradament alguns alpinistes sembla que s'han pres aquesta idea al peu de la lletra, mentre la majoria han intentat morir al llit.

L'endemà de cap d'any, Ricardo Cassin ha celebrat els cent anys. Nascut el 2 de gener de 1909 a Savorgnano di Sant Vito, Itàlia, el degà dels escaladors i alpinistes arriba al segle amb vida.

El gran escalador dolomític és probablement l’escalador històric viu més important d’Europa. La seva activitat ha estat molt dilatada. Només amb tres escalades, la severa Walker a les Jorasses, la Cima Oeste Lavaredo i el Badile, ja hauria entrat a la història. Tres vies absolutament extraordinàries que justificarien la biografia de molts escaladors.

Però seria injust reduir tota una vida d’escalada a només aquestes vies. N’hi ha moltes més. Aquí, aquí, aquí i aquí en trobareu un resum. També va tenir una certa carrera himalaienca, destacant una expedició de reconeixement al K2 amb Ardito Desio, una altra al Lhotse amb un jovenet Messner a l’equip i una tercera al Gasherbrum IV, encara que mai es va acabar d’aclimatar a les altures, així com una gran ascensió al Mackinley.

Cassin ha estat un escalador popular, nascut al sí d’una família molt humil, que va viure anys de pobresa i en una època històrica d’enormes dificultats materials. Va patir les dues grans guerres mundials i unes duríssimes postguerres i res semblava indicar en la seva biografia que seria un gran escalador.

Cassin és un mite vivent. Sempre m’ha impressionat la seva audàcia natural, el seu coratge per encarar unes parets severissimes i la seva capacitat de decisió, del tot excepcional.

El 2003 Desnivel va publicar en castellà la seva autobiografia Jefe de cordada. Mi vida de alpinista. Text interessant, però de lectura feixuga. Molt més interessant, encara que parcial, és la biografia que va escriure un altra gran escalador, Géorges Livanos, Cassin, era una vez el sexto grado, llibre difícil de localitzar.

Moltes felicitats, Riccardo!

Sempre Gabarrou

L'alpinista Patrick Gabarrou acaba d'obrir aquest darrer mes de setembre, als 57 anys, la seva sisena via a la cara nord de les Grans Jorasses. De dificultat MD l'ha dedicat al seu amic Hugues Aubarè, que va morir l'estiu al K2. Amb el mèrit afegit que obre aquesta via després d'un important accident en una cascada l'hivern de 2007.

És un rècord absolut. La història d'amor de Gabarrou amb les Jorasses probablement sigui única. Cap altre alpinista ha obert un nombre semblant de vies a cap de les grans parets dels Alps. Per sobre de tot és un aperturista. Amb el Michel Piola dels més important dels Alps dels darrers decennis. Si Piola s'ha dedicat a la roca Gabarrou a les vies de gel i alpinisme clàssic. Tenacitat, excel·lència, coratge i passió, les qualitats fonamentals d'un aperturista les aplega de manera aparentment natural.

Com a alpinista la seva trajectòria és excepcional. Com a persona resulta ser també extraordinari.

Felicitats!