Adéu (Comiat de l'amic)

Amb aquest apunt poso fi a aquest bloc i el tanco. L'excursió es va iniciar un llunyà mes d'octubre de l'any 2004, quan tot just començava el fenòmen dels blocs. Han estat centenars d'apunts, encara més comentaris i milers de visites. Centenars de milers de paraules escrites dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any.

Tot va començar aquí com un joc. No sabia on em duria allò dels blocs. El temps m'ha fet descobrir l'enorme poder de l'escriptura com a eina de reflexió, d'expressió, de comunicació i també de creació. El bloc ha estat una tasca  d'aprenentatge però també de plaer. He gaudit molt escrivint, preparant i gestionant aquest bloc. Però el millor de tot ha estat sens dubte descobrir que els mots són una porta per l'amistat. 

Diu l'Eclesiastès que hi ha un temps per a cada cosa. La vida ens mena a cops per camins difícils d'entendre, però cal saber interpretar-los per continuar endavant. Ara em sembla que ha arribat el temps de tancar el bloc i encetar nous camins, obert al futur.

Potser ens trobarem per la xarxa o per les muntanyes, però avui és el dia de dir adéu-siau, a reveure i moltes gràcies per acompanyar-me durant tots aquests anys.

Citació del diumenge

Aquest Annapurna, al que ens haviem dirigit amb les mans buides, és un tresor del que haurem de viure durant la resta dels nostres dies. Conscients d'això, girem una plana de la nostra existència: una nova vida comença. En la vida dels homes hi ha altres Annapurnes.

Maurice Herzog

Els Pirineus vuitcentistes

Els afrancesats que estimem els llibres sempre ens hem admirat la devoció que tenen els nostres veïns a recuperar llibres antics i fer-ne un petit esdeveniment. Obres de la bibliografia, oblidades, desconegudes o perdudes que un bon dia un savi o una rata de biblioteca redescobreix en racons ignots i es reediten. I llavors se’n parla, es lloa i es llegeix. És així com es fa i es construeix una cultura. Afegint baules a una llarga cadena que s'estén al llarg dels segles.

A casa nostra això no passa o si passa és excepcional. Llegim poc, recuperem menys llibres antics i quan ho fem no ho sabem vendre. Per això no voldria que restes en la desconeixença una reedició interessant. És el la Descripción física, civil i militar de los montes Pirineos (1794) del gallec José Cornide Saavedra.

Té un alt valor històric, i probablement sigui un dels primers textos sinó el primer sobre els Pirineus escrit des de la perspectiva d’un home il·lustrat. És una obra inèdita, que veu la llum per primer cop, i pensem que només té cinc anys de diferència respecte als cèlebres Observations faites dans les Pyrénées... que es considera una de les pedres seminals del naixement del pirineisme. És un text que s’ha d’entendre com a recolzament a la negociació amb França per la fixació de les fronteres. El llibre comença amb un discurs preliminar, on fa una revisió dels Pirineus des de l’Edat Antiga fins l’època moderna, segueix amb una Historia natural del Pirineo, amb explicacions geològiques, botàniques, de fauna, continua amb una descripció política de les geografies que l’envolten, és a dir, províncies o regnes, seguidament fa una relació dels monestirs dels Pirineus, i ho conclou amb un capítol miscel·lani. Com a apèndix s’incorporen uns documents per a defensar la posició espanyola en la fixació de les fronteres.

És un text clarament vuitcentista, que ens dóna una visió del Pirineu de tot superat a l’actualitat, però d’un enorme valor històric i documental. En fi, una raresa bibliogràfica pels erudits dels llibres dels Pirineus.

Descripción física, civil i militar de los montes Pirineos (1794). José Cornide Saavedra. Monografies de l’Ecomuseu n 5. Ed. Garsineu

Gourdon, per fí

A França s'ha publicat un llibre d'història del pirineisme rellevant. Preparat per Jean Ritter es titula Le pyrénéisme aux Pyrénées Centrales avec Maurice Gourdon, té 425 planes, inclou 35 il·lustracions a la ploma, més de 150 dibuixos i fotografies. En venda directament de l'autor: Jean Ritter, Résidence Dauphine, Pavillon du Barry, 78430 Louveciennes. El volum econòmic costa 110 € i el de luxe, 220 €.

Gourdon fou un pirineista important i potser dels més desconeguts. Era un muntanyenc molt destacat, amb una tasca exploratòria dels Pirineus notable i l'inventor del pirineisme hivernal. Rentista, va tenir una trajectòria dilatadissima. Es va moure especialment pels Pirineus centrals, pel Luchonais i l'Aran.  Caminaire infatigable, savi metòdic i escrupolós, reconegut com un dels millors especialistes de les ciències de la natura del seu temps, explorador de nous paisatges, topògraf, arqueòleg, fotògraf, dibuixant, amant de la muntanya per sobre de tot.

El llibre recull un text inèdit de Gourdon, 60 anys als Pirineus, de 241 planes, on recull els diaris que tenia de 1874 a 1936, on apareixen tots els elements de la seva llarga vida muntanyenca i de recerca. Al costat  Ritter hi afegeix una biografia de 60 planes, una cronologia, una bibliografia exhaustiva i unes il·lustracions excepcionals. 

Comiat de l'amic

Comiat de l’amic

Baixà del cavall i oferí

la beguda del comiat.

Li preguntà

on anava i per què havia de ser així.

Li parlà amb una veu suau:

Amic meu, la sort no m’ha estat

propícia en aquest món.

On vaig? Vaig a vagar

per les muntanyes.

Busco repòs

per al meu cor solitari.

Torno a la meva pàtria, a la llar!

Mai no tornaré a allunyar-me’n.

El meu cor està tranquil i espera la seva hora:

L’estimada terra floreix

a la primavera pertot arreu

i reverdeix novament.

Arreu i eternament

el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!

Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...

Eternament... Eternament...


(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)

La febre dels cims

Alexandra és jove, bella i seductora, esportista i rica, molt rica. Està casada amb un opulent banquer suís, amb una residència al costat del llac Leman i un gran xalet a Zermatt, es desplaça amb helicòpter i no hi ha res impossible per a ella. Un dia decideix que vol ser la primera dona en assolir els 14 vuitmils i contracta al millor guia del moment, Alan Renoir, qui ja ha fet tots els vuitmils sense oxigen. Comencen les expedicions, les relacions entre el guia i la rica client s’emboliquen, els caràcters es perfilen, finalment arriba la desgràcia. I el llibre comença amb el judici al guia per part del marit vidu.

Fins aquí breument l’argument del darrer llibre de Marc Batard, després del gran èxit de la seva autobiografia, La fugida dels cims. Una obra de ficció, una clàssica novel.la d'amor, per variar de gènere i provar fortuna?

No, Marc Batard, en la seva vida professional, es va retirar del Shisha Pagma guiant a una dona que el va demanar per incompliment contractual i va patir un dur calvari judicial a la seva vida real.

Aquí recorre a la terapia que tant bé li va anar a la seva autobiografia. Escriure per alliberar-se dels fantasmes personals. Vell recurs, la literatura com a guariment.

El Resultat? Una novel·la actual, fàcil de llegir, però un punt previsible i esquemàtica, amb uns personatges evidents, unes situacions arquetípiques, carregades de tòpics. Una bona història, amb tots els elements (sexe, passió, altitud, desafiament) poc treballada. Tanmateix es llegeix bé, amb el regust que amb una mica més d’ambició i treball editorial hagués sortit un llibre més reeixit.

La fievre des sommets. Marc Batard. Ed.Glènat. 2008. 276 p.

Citació del diumenge

La tardor és la primavera de l'hivern. 

Henri de Toulouse-Lautrec

Felicitats

Si l'hivern passat vam felicitar als companys que van fer la travessa del Pirineu amb esquis, projecte sempre meritori però especialment en hiverns com el darrer de gran severitat i fortes nevades, avui volem felicitar Mickaël Pelloux.

I per què? Doncs perquè l'hivern passat va fer la travessa dels Alps en esquis, des  Puchberg amb Schneeberg (prop de Viena)  fins Garessio, a  tocar la Mediterrània italiana. Va sortir el 11 de gener i no va parar fins el 6 de maig. 116 jornades d'activitat, 1.500 quilòmetres, una motxilla de 20 kg. 32 dies de descans obligat pel mal temps, especialment persistent, i 110.000 mil metres de desnivell.

Felicitats, valent!

La vierge des Drus

L'ascensió als Drus com a símbol d'una nova vida, de reconciliació amb un passat dolorós que resta enrere, com a plenitud de l'existència i a la felicitat de viure. Respirar al costat de la verge del Dru com a símbol de purificació, d'agraïment i de futur.

Una bona idea per a una novel·la de muntanya executada amb poc encert i menys fortuna.

El guia de Chamonix Daniel Grevoz va escriure aquesta novel.la fa uns anys i va tenir una certa acceptació. L'estiu passat la vaig comprar directament a l'autor, que va escriure una dedicatòria simpàtica, però fins ara no l'he pogut llegir.

Però la decepció ha estat gran. L'argument és massa lineal, la trama del tot previsible, els personatges plans, els matisos absents. L'intent de bastir una estructura ambiciosa fa aigües per totes bandes, la lectura esdevé feixuga, es va perdent l'interés i alguns passatges del tot inversemblants li treuen tota credibilitat. Potser el més xocants és que sembla escrita per algú que no és de muntanya.

A cops no reconèixer els propis límits i voler jugar a l'alta literatura té perills. I aquí tots els perills esdevenen desastre.

En fi, si aquest llibre cau a les vostres mans, no hi perdeu el temps.

La Vierge des Drus. Daniel Grevoz. Ed. La Fontaine de Siloe.2002. 228 planes.

Aquell que mai no ha contemplat el color rosat d'un raig de sol per sobre una muntanya no pot tenir la menor idea del que significa la tendresa d'un color...

John Ruskin

Tardor a les valls d'Aneu

El blog de Metereologia del Pallars publica avui un recull d'imatges de la tardor a les valls d'Aneu.

No us ho perdeu. El contrast dels grocs, taronges, ocres, marrons amb el verd intents crea un veritable festival de bellesa! I el fotògraf és un mestre.

Dopping a la competició

Poc a poc es van destapant alguns aspectes foscos del món de l'alta competició en els esports de muntanya. Si la temporada passada el positiu dels guanyadors de la Patrouille dels Glaciers va aixecar polseguera, ara arribo a un text on una escaladora esportiva explica com corre la droga en els entrenaments i les competicions d'escalada. Em temo que això sigui només la punta del iceberg i que aviat anirà sortint la molta porqueria que hi ha.

Perquè, no siguem ingenus, en l'alta competició dels esports de muntanya hi ha la mateixa merda que a qualsevol altra esport. I més n'hi haurà quan més es vagi professionalitzant i hi hagi més interessos. Si ho voleu llegir, aquí ho trobareu:

http://www.planetgrimpe.com/itwmarine.php

Golf al Pedraforca

Anar a escalar al Pedraforca? Massa clàssic.
A caminar per les rutes normals? Massa avorrit.
A fer gel a l'hivern? Ja no és novetat.
Gaudir del paisatge? Uff, quina vulgaritat.
Jugar a golf al Pedraforca? Per què no? Provem-ho.

Penseu que es broma? Gens ni mica. 

Aquest primavera un grup de socis d'un important camp de golf de Catalunya van contractar un guia i van pujar al Pedraforca. Des del Pollegó van llançar diverses pilotes amb el pal reglamentari cara nord enllà. No consta que ferisin a cap escalador ni excursionista. No sabem si el swing va ser correcte o si van quedar per sota par del Pedra.

Citació del diumenge

I jo no les havia pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita,
aquelles muntanyes; no, n'estava segur, allò no era un record; però,
que eren belles i com me les estimava aquelles terres mai visitades!
Per por de perdre'n la imatge, vaig abstenir-me de discutir i
analitzar el meu estat. Amb el cap caigut i els ulls enllorats vaig
seguir embevent-me del meu semisomni, sometent-m'hi passivament com
una planta a la mullena agradosa d'una boira que passa.

Joaquim Ruyra, La parada (1919)

Pessigues

Avui els més pessigues han tret els esquís, s'han posat les pells, han fet les primeres traces i el primer descens.

Uns pessigues a Gavarnie

Altres a Anéou

Suite Russell IV

Amb aquest apunt posem fí a aquesta sèrie sobre Russell que hem anat redactant durant els darrers temps. Si cap lector té alguna noticia sobre cap fet de Russell serà benvinguda la seva ressenya. Deixem també de dedicar a Russell la citació del diumenge.

Personalment tanco el centenari amb la frustració de no haver aconseguit traduir i publicar el seu llibre Souvenirs d'un montagnard en català, després de lluitar-hi molt i haver trucat massa portes. Però amb l'esperança sobre un projecte d'una filmació ambiciosa sobre Russell impulsada per una productora catalana, que si arriba a veure la llum serà una aportació molt digne al personatge.

Qui ningú no s'enganyi. Tots els actes i ressenyes recollits aquí no amaga que ha estat un centenari discret i més aviat poc concorregut. Russell té un reducte de fidels molt ferm, però continua sent un enorme desconegut pel gran públic de muntanya. En cert sentit és inevitable. La seva filosofia, la seva estètica, la seva literatura i la seva figura ja no és la dels nostres temps. Ara anem per uns altres verals.

I prou de Russell (per una temporadeta).

Suite Russell III

El Museu Pirinenc de Lorda prepara de cara a finals d’any una exposició temporal dedicada a Russell.

A començaments d’abril s’ha presentat la pel.lícula “Vignemale II, l’epopee Russell”, un films que recrea les seves estades al Vignemale i perfila el personatge. 
http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?article524 
 
El 10 de setembre Henry es va descobrir una placa a la façana de la vil.la de Biarritz on Russell va morir, que era la casa del seu germà, casa encara en mans de la familia. http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?article701

I un altre film de René Druil sobre els origens del pirineisme, on d’esquitllentes hi apareix Russell. 
http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?article59

A casa nostra la celebració està passant amb discreció. Els companys del CMH, continuen amb el seu cicle Russell, i a banda de les sortides resseguint les seves ascensions, estan preparant una exposició sobre el personatge.

Les revistes Vèrtex i Excursionisme han publicat sengles articles recordatoris del genial pirineista.

Alberto Martínez Embid, sens dubte l’expert peninsular sobre Russell més complet i preparat, porta publicats al seu bloc diversos apunts recollint aspectes del pirineista insigne que cal llegir. 
http://albertomartinez.desnivel.com/blogs

El mateix Alberto Martínez Embid ha anat publicant a la revista-anuari de Montañeros de Aragon diversos articles i monografies sobre Russell complets i interessants.
 
He aprofitat per rellegir Le guide foudronye, un llibre que relata l'impossible rencontre entre Russell i Sherlock Homes ben resolt, de lectura molt amena.

El periodista i escriptor Rafael Vallbona ha recordat Russell al seu bloc: http://casavbn.blogspot.com/2009/07/cultures-de-muntanya-i-de-ciutat.html

Carlos Bravo ha recordat al seu blog el personatge amb un resum biogràfic. http://carlosbravosuarez.blogspot.com/2009/04/cien-anos-de-la-muerte-de-henry-russell.html
 
Al bloc Metereologia del Pallars el mes de juny el recorden també. http://meteopallars.blogspot.com/2009/06/henry-russell-lenamorat-dels-pirineus.html 
 
El diair basc Gara n'ha donat noticia. 
http://www.gara.net/paperezkoa/20090601/139937/es/Henry-Russell-figura-original-emblematica-pirineismo

Suite Russell II

La revista Pyrénées, el sancta santorum del pirineisme, recull en el seu número 237, gener de 2007, un exhaustiu recull dels articles publicats per Russell o referenciats a ell a la mateixa Pyrénées o al Bulletin Pyrénéen, preparat per Gérard Raynaud.

La llibreria Lis'Arts d'Arreu va ser de les primeres en recordar Russell amb una exposició sobre el genial pirineista. http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?article448&var_recherche=russell
 
El mes de juny es va fer un homenatge a Russell a Gavarnie, al costat de l'estatua erigida en el seu record. http://www.revue-pyrenees.comspip.php?article656&var_recherche=russell

La Mediateca Municipal de Pau ha organitzat una exposició sobre Russell.

El dia del centenari de la seva mort, 5 de febrer, l’Associació sociocultural Vacances Bretagne-Pyrénées ha dipositat un ram de flors a la seva tomba al cementiri de Pau.

L’associació Amics del llibre Pirinenc http://www.amis-du-livre-pyreneen.fr/ ha reeditat tres obres rares de Russell: Pau, Biarritz, Pyrénées (1890), A fortnight in the Pyrennees (1868), Deux semaines dans les Pyrénées, el primer cop que s’editen en llengua francesa. 
 
Si teniu curiositat per llegir o fullejar l'original de Souvenirs d'un montagnard, el trobareu en línia a Gallica, la biblioteca digital de la BNF. http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1030157

La revista Pyrennées d'abril 2009 recull i publica la correspondència inèdita entre Russell i les autoritats franceses relatives a la concessió del Vignemale per a construir les seves grotes. http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?rubrique208
 
Encara que una mica antic, aquí trobareu un video amb una conferència feta a Pau el 2006 sobre Russell. http://www.pau.fr/webtv/?video=russel_01&debit=bas

L’editorial Monhelios ha fet una nova reedición dels clàssics Souvenirs d’un montagnard (www.monhelios.com)

Rescat al Puigmal

Escena I

Bombers: quin rotllo de guardia. Avui no passa res. Ring!
Veu: Atenció, us truco des del mòbil. Hi ha un problema al Puigmal.
Bombers: rebut. Què passa exactament? A quin lloc?
Veu: doncs estem al cim. Dos persones pateixen mal d'alçada, potser tenen un edema. A més a més altres s'estan congelant, estan esgotats i no poden baixar. Altres tenen cagarrines i n'hi ha quatre mes amb ampolles als peus i s'ha acabat l'esparadrat.
Bombers: quines condicions hi ha?
Veu: bon temps, sol radiant i un ventet lleuger de nord.
Bombers: bé, activem el dispositiu. En pocs minuts un helicòpter arribarà i es farà càrrec dels accidentats.

Noticia de redaccio abans de la seva publicacio: un grup de polítics i càrrecs electes han estats rescatats pel cos de bombers del cim del Puigmal. Unes condicions meteorològiques del tot imprevisibles han provocat lesions en uns muntanyencs que anaven perfectament equipats i havien seguit tots els protocols de seguretat.

Escena II
Bombers: pregunteu al departament d'Interior si hem d'enviar la factura del rescat del cap de setmana del Puigmal.
Conselleria: I tant! Només faltaria! Que es pensen aquests excursionistes pollosos? Sinó saben anar pel món i els bombers els han de treure les castanyes del foc que paguin! I sinó que es quedin a casa.
Bombers: pero aquest cop no han estat excursionistes, sino uns polítics d'Erc.
Conselleria: d'Erc?. Diu el conseller Saura que el Carod li ha demanat que aquests els hi apliqueu tots els recarrecs que pogueu. Que es fotin.

Escena III
Presidència: President, que ha trucat el Puigcercos indignat. Que ha rebut un factura dels bombers pel rescat del Puigmal i diu que no pensa pagar. O el Saura anula la factura o trenca el tripartit.
Uf... Truque al Saura i digueu-li que s'oblidi de tot. Sino el faig fora del govern.

Noticia publicada: Un excursionistes amb problemes han estat rescatats per un grup de politics que pujaven al Puigmal i han estat tornats sans i estalvis a Nuria. El director general de Proteccio Civil ha donat una medalla als rescatadors per la seva tasca i el Sr.Puigcercos l'ha anat a recollir en nom de tots.

S'acaba la funció (continuarà...)

Suite Russell I

Transcorregut l'equador de l’any del centenari del naixement d'Henry Russell em dóna la sensació que les celebracions més importants ja s'han dut a terme. Al llarg d'aquests mesos he anat recollint aquelles alguns dels fets commemoratius més rellevants del que he tingut coneixement. N’hi ha per triar i remenar.

L’any del centenari ha portat una florida de reedicions i edicions de textos del genial pirineista o sobre la seva figura. Una de les publicacions més esperades és una biografia sobre ell, preparada per una renaboda. Absolutament imprescindible. Té 464 planes i costa 18 euros . Per comprar-lo http://www.editions-sudouest.com/nos-editions/editions-sud-ouest/1275-henry-russell-1834-1909-une-vie-pour-les-pyrenees.html. Henry Russell (1834-1909). Une vie pour les Pyrénées, és un llibre molt ben treballat, modern, actualitzat i probablement la biografia definitiva durant uns quants anys sobre Russell. De lectura imprescindible pels seguidors incondicionals. Aquí una petita entrevista a la seva autora http://www.revue-pyrenees.com/spip.php?article615

Els erudits han celebrat l’edició del llibre mítics i secret de Russell: Histoire d’un coeur. En principi no és un llibre de muntanya, sinó una novel.leta sentimental on Russell escriu sobre l'amor impossible entre un jove noble i una jove d'una altra religió i diferent posició social que acaba malament. Tothom hi veu el reflex de l'amor impossible que va tenir Russell per una noia amb la que no es va poder casar per expressa prohibició paterna, el que li va produir una gran frustració vital, el va empènyer als seus viatges arreu del món i finalment al seu amor a la muntanya. Russell va destruir avergonyit els exemplars del llibre i només se'n conserven tres originals, dos en mans privades i un en una biblioteca pública. La família fins ara no l'ha volgut treure a la llum, i ara surt aquesta edició de bibliòfil sense el seu consentiment, amb una petita polèmica que no amaga la seva rellevància, perquè el mateix Russell el va destruir i va establir que mai no es podria reeditar, ni tan sols després de mort. Així que un cop més s’ha incomplert la voluntat pòstuma d’un autor. Amb una tirada de 246 exemplars, de preus elevats, reservats als membres del club dels Amics del Llibre Pirinenc. Ha estat una edició confidencial, quasi clandestina, no repertoriada (no té ISBN, ni data ni lloc d’edició, ni dipòsit legal), que ja està esgotada i només es pot trobar a preus encara més elevats pels llibreters de vell.

A la primavera les Publicacions de la Universitat de Grenoble van publicar un nou llibre sobre Russell. Henry Russell et ses grottes, de Marcel Pérès. http://www.pug.fr/titre.asp?Num=1088 Aquí en podeu llegir un extracte.http://www.pug.fr/extrait_ouvrage/ERussell.pdf