31 d’octubre del 2008

El túnel de Toses

BLOC 2008


Fa pocs dies va sortir una noticia a El Punt que deia que el Ministeri de Foment havia adjudicat la redacció del projecte del túnel de Toses, preveient-se l'inici de les obres el 2010 amb la variant de Ribes de Freser. La nova carretera entrarà en servei com a molt tard el 2012, quaranta-tres anys després que la Diputació de Girona, 55 ajuntaments i altres corporacions creessin l'empresa Prodygesa per promoure el túnel sota la collada.

El projecte constructiu es farà sobre la base de l'opció anomenada Baixa 60, un dels quatre traçats que va estudiar el Ministeri de Foment. Aquest té un total de 22 quilòmetres entre Ribes de Freser i Fontanals de Cerdanya, inclou el túnel de Toses, de 1.700 metres i el de la variant de Ribes, de 1.500 metres. El pressupost estimat és de 78,5 milions d'euros.

El traçat discorre per la part més baixa de la vall de Ribes i del Rigat, força paral·lel a la línia del tren Barcelona-Puigcerdà i, a la banda ceretana, ja havent passat el futur túnel de Toses, passa força paral·lel a les actuals carreteres que ressegueixen el riu, deixant a l'esquerra la via del tren. Foment ha atès les reivindicacions del territori que el traçat escollit fos el que discorre a cota més baixa.

De debò que ara va de debò?



29 d’octubre del 2008

On enviar la factura?



BLOC 2008

Diuen que una secretaria dels bombers de la Generalitat està desesperada. Va boixa cercant una adreça. Ho ha mirat per a tot arreu i no la troba. Ni tan sols amb el Google Earth la localitza.

Com els seus caps han decidit que des del dia 1 d'octubre s'han d'enviar les factures informatives amb el cost de qualsevol rescat als implicats, l'ha de trobar.

Perquè el desplegament d'helicòpters, de vehicles motoritzats i d'agents per terra ha estat molt important. I fa dies que dura. La factura pujarà un bon pico!

En aquest cas no hi ha cap dubte que el comportament ha estat del tot imprudent. No és un supòsit de fatalitat fortuïta o d'equipament deficient. No, és del tot evident que ha estat una imprudència temerària! A qui se li acudeix espantar a un caçador? I a més a més jubilat. Quin ensurt es deu haver endut el pobre home! Ell que anava tranquil·lament pel bosc per portar una mica de menjar als porcs senglars.

A veure si n'aprèn i no ho torna a fer. Perquè el proper cop no serà només la factura informativa. No, el proper cop haurà de pagar l'import íntegre del servei.

Doncs això, si ningú coneix l'adreça d'una óssa que es fa dir Havla que diuen que aquests dies ha estat vista pels boscos dels environs de Les que la faci arribar a la Generalitat. Cal enviar-li la factura i ningú sap encara a on. Encara que potser amb aquesta nevada ja no la trobaran fins l'hivern vinent.



P.S. Un excel.lent anàlisi


28 d’octubre del 2008

Recordant un amic


BLOC 2008

La setmana passada vam assistir al seu funeral, per acompanyar en aquests moments difícils a la família. A primers d'agost l'amic A.M va morir tot baixant d'una senzilla muntanya a la Vall de Cardós. El coneixia de la feina i malgrat la distància de l'edat aviat ens avenirem. Jovial, proper, sincer, sentia una veritable passió per la muntanya. En els darrers anys havia descobert les vies ferrades i havia trobat una nova manera d'acostar-se a unes parets que sempre l'havien atret però per les que tenia massa respecte. Era una veritable manetes i sempre s'empescava un nou invent per anar a una ferrada. Sovint anava a veure als seus amics de la fabrica Roca i els proposava els seus invents. L'havien batejat com el professor Franz de Cophenague.

El vull recordar amb el somriure d'orella a orella que tenia mentre baixàvem de la ferrada de Vallcebre, a començaments d'estiu. Estava content d'haver fet una nova ferrada, d'haver-la fet amb un seu fill i d'haver provat amb èxit un nou invent. Parlava amb il·lusió de les excursions de les properes vacances pel Pallars.


L'estiu i la vida s'ha acabat massa aviat per a ell. Nosaltres des d'aquí el recordem, i ens quedem amb el seu somriure al parlar de muntanyes, amb els projectes que no farem i amb el record d'un home del que molts vam prendre com a referència per la seva actitud vital.



27 d’octubre del 2008

Vèrtex especial



M'ha sorprès molt gratament el darrer Vèrtex rebut. És l'especial, el número monogràfic que cada any es centra a una zona de muntanya. Fins ara s'havia dedicat a algun massís o comarca catalana o veïna, però ara ha fet un salt i està dedica integrament al País Basc. Per a mi ha estat un petit descobriment. Conèixer una altra zona de la península, a priori sense grans muntanyes, tractada com s'exposa al Vèrtex, m'ha interessat especialment. Les il·lustracions magnífiques, els textos escrits per bons especialistes i el treball de redacció excel·lent.

Quatre elements a destacar:

1-. Ara que aquí parlem tant de paisatge, la geografia profundament humanitzada del País Basc segurament hauria de ser una referència.
2-. El muntanyisme basc és relativament jove, no té ni 100 anys, i en qualsevol cas, força més jove que el català.
3-. El ressò social del muntanyisme basc és molt més potent que aquí.
4-. No trobeu a faltar sorprenentment a algun alpinista i himalaista de renom en l'article d'Andoni Arabaolaza?

Felicitats a la redacció per aquest número especial!

El proper dia 30 en fan una presentació pública a Barcelona


26 d’octubre del 2008

Citació del diumenge


BLOC 2008
Tardor

EL OTOÑO SE ACERCA


El otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.

Se diría que aquí no pasa nada,
pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.

Y lo perdimos para siempre.

Ángel González


25 d’octubre del 2008

XESCA II




BLOC 2008La divulgació de la convocatòria de XESCA per la xarxa ha generat una certa curiositat. A mi també. De la seva lectura i de la conversa amb algun dels seus impulsors es poden extreure algunes conclusions.


  • Aquesta moguda neix arrel d'amenaces de regulacions en parets d'escalada, de restriccions i prohibicions i de la constatació que cal moure's per defensar l'escalada i el dret a escalar.

  • També sorgeix de la insatisfacció per l'actuació de les institucions naturals (Feec i Centres excursionistes) que haurien de representar al moviment. Molts escaladors no s'hi senten representats, entenen que no defensa els seus interessos i critiquen la seva passivitat.

  • Ha estat impulsat per una colla d'escaladors actius, de diferents tendències i escoles, però és una convocatòria que fuig de tot personalisme. Per això no va signat per ningú i cap escalador vol figurar com a protagonista. Té voluntat de ser un col·lectiu transversal.

  • La voluntat inicial és intentar fer un cens real dels escaladors catalans per saber el gruix del col·lectiu, defugint capelles o colles. Serà molt interessant poder avaluar l'abast i força dels escaladors catalans.

  • XESCA no pretén ser inicialment una associació, sinó una xarxa de comunicació i retrobament del col·lectiu. En funció de la gent que s'hi doni d'alta ja es veurà quines iniciatives es seguiran.

  • XESCA s'inspira llunyanament en experiències com Climbing Attitude o Acces Fund.

  • Aquesta iniciativa posa de manifest un cop més la dificultat d'adaptació de les institucions (FEEC i Centres Excursionistes) als temps i demandes actuals. Creades en unes èpoques molt diferents, sovint no disposen de les estructures per a respondre amb agilitat a les demandes actuals, dels canals de comunicació que la societat actual demanda ni dels mecanismes de gestió necessaris. S'han de reinventar.

  • XESCA és una experiència més de web 2.0, és a dir, de com les eines participatives d'Internet poden provocar mogudes socials que sense les noves tecnologies no podrien existir.

  • El repte de XESCA serà donar sortida als cens que reuneixi amb iniciatives reals i tangibles, coordinar les sensibilitats diverses i divergents que s'hi aplegueran, donar continuïtat al moviment, articular uns canals de participació i de diàleg democràtics, establir una relació amb la FEEC profitosa, plantejar una negociació amb les Administracions Públiques operativa.


Tot plegat és una iniciativa molt interessant per anar seguint.


P.S.1 Una bona arrancada. Més de 1.000 adhesions en pocs dies a la xarxa.

P.S. 2 Una bona descripció.


22 d’octubre del 2008

Xesca


SI ESCALES o tens afinitat amb aquesta activitat, AIXÒ t'interessa:

En l'actualitat, EL NOSTRE COL·LECTIU s'enfronta a diversos problemes i estem acostumats que cada vegada que passa quelcom que ens afecta, arriben reiterades crides a la mobilització i defensa dels nostres drets. Però, si se'n materialitza alguna acostumem a arribar tard, o amb pocs efectius o desmotivats.

Avui dia hi han problemes immediats i problemes i situacions que si no s'aborden ja des d'ara perjudicaran l'escalada en un futur proper, doncs serà difícil practicar-la en les condicions en les que estem fins ara acostumats. Podríem destacar els següents problemes:

  • Regulacions i prohibicions,
  • Sostenibilitat de l'entorn,
  • Sentiment de poca eficàcia en quant a representació oficial es refereix,
  • Polèmiques d'equipaments i reequipamients,

Trobar la manera idònia de solucionar aquesta situació no és tasca fàcil. Per això, s'ha desenvolupat una nova fórmula o manera amb la que sentir-nos més capacitats per a aconseguir un millor i més eficaç funcionament i coordinació del col·lectiu.

Pensem que si som capaços de fer un petit pas, el primer pas, segurament haurem trobat el bon camí per afrontar qualsevol repte. I aquest primer pas passa per a confeccionar un "CENS REAL" de tot el personal practicant, afeccionat o interessat amb l'apassionant món de l'escalada dintre de Catalunya.

Perquè únicament una estructura, com serà aquest CENS, construïda pel nombre de escaladors/es màxim al seu darrera, podrà parlar per i entre ells/es, defensar en el futur i de millor manera els seus interessos i arribar a acords positius, quan calgui, amb altres entitats i/o particulars també legitimats dins del mateix entorn on acostumem a practicar la nostra afició.

Per a inscriure's en aquest cens:

  • NO importa la modalitat d'escalada que practiquis (tradicional, esportiva, bloc, gel, psicobloc, ferratas, vies alpines, artificial, rocòdroms, …),
  • NO importa l'edat que tinguis, (5, 22, 42 o 94 anys)
  • NO importa d'on procedeixis,
  • NO importa que escalis molt, el cap de setmana o de tant en tant,

I QUINA ÉS LA FINALITAT D'AQUEST CENS?

Disposar d'una plataforma o xarxa bàsica amb la qual:

  • COMUNICAR-NOS i, alhora, tenir MECANISMES per a ESTAR TOTS IGUAL DE INFORMATS.
  • CAPACITAT de CONVOCATÒRIA. CAPACITAT per a poder PARTICIPAR en les INICIATIVES que es presentin.
  • Poder CONSENSUAR UNA VEU, si cal, i amb tots els seus "MATISOS" per a TRANSMETRE-LA a qui ens REPRESENTEN o ens hagin de representar.
  • Disposar d'un MITJÀ APROPIAT per a trobar SOLUCIONS que puguem DISCUTIR.
  • PRACTICAR les ACTUACIONS de FORÇA que es considerin, disposant del MÀXIM POTENCIAL participatiu. Que poguem dir, SOM "TANTS"!
  • Que serveixi, per fi, com un NEXE COMÚ a totes les INICIATIVES i PROPOSTES, les quals poder-les TRANSMETRE als ORGANISMES pertinents.

    • Com que volem i cal arribar força lluny i a tothom, T'ANIMEM que no només T'INSCRIGUIS tant tu com a la teva família/entorn també practicant, sinó que facis arribar aquest e-mail a TOTA la teva llista de contactes. També trobaràs al final un text per fer-lo servir com SMS per ampliar la teva llista a persones que no tenen email però si mòbil.

      Per altra part, CAL FER ARRIBAR AQUESTA CRIDA AL CENS a d'altres coneguts, que no disposin d'aquest mitjà de comunicació, els quals, i sota la seva aprovació, es puguin afegir-hi i així aconseguir "trobant-se" tothom. Hem de procurar ser-hi TOTS.

      Animem també, de pas, a escaladors d'altres demarcacions i països a conèixer, col·laborar, ajudar o adherir-se a aquesta iniciativa que tot just ara comença. També hi caben dins d’aquest CENS.


      I QUE CAL FER?

      Accedeix a www.xesca.org per a inscriure't.

      També hi trobaràs una pestanya per a poder consultar tots els integrants que ja ens hem censat.

      Si desitges efectuar qualsevol comentari o consulta, no dubtis ni un moment en fer-nos arribar un e-mail a info@xesca.org


      Gràcies per el teu temps. I llarga vida a l'escalada!


Novament el llop


Aquest bloc no vol especialitzar-se en els llops pirinencs, però hem anat agafant estima a aquest animal.

Completem les informacions sobre la població de cànids pirinencs amb una comunicació directe d'un lector del bloc que aporta dades rellevants:

"...m'han comentat que a la Val de Toran s'hauria pogut veure llops. Sembla que a una biòloga li va semblar reconèixer una mare amb unes cries, però no ho pot certificar del tot (crec que és només per prudència científica). Sigui com sigui, es veu que a la zona de l'Estanh d'Aranh, molt propera al Toran, s'ha identificat amb certesa algun exemplar d'aquesta espècie. Realment, no sé si hi ha gaires més llocs a Pirineu tan privilegiats a nivell de fauna i vegetació com aquesta oblidada regió del Toran (ossos, trencalòs, perdiu blanca, gall fer, cérvols, daines, cabirols, etc. etc.)."

De confirmar-se la dada seria una noticia important que reforçaria la presència d'aquests mamífers al Pirineu alhora que seria un nou indicador, positiu, de l'estat de conservació d'aquells paratges.


16 d’octubre del 2008

Butlletins a la xarxa


BLOC 2008Fa pocs dies ha saltat la noticia de la publicació a la xarxa de tots els butlletins del CEC de l'any 1891 fins el 1938 en format digital.

L'adreça per accedir-hi és la següent:http://ddd.uab.cat/record/27613

Ara s'està treballant en la digitalització de les entitats predecessores i s'espera que en breu estiguin penjats els butlletins de la “Catalana” i la “Catalanista” des de 1876. Després seria interessant continuar amb la resta del segle XX. I seria meravellós que seguissin altres iniciatives, com digitalitzar els butlletins del Club Muntanyenc, del Lleida, del Bagès, ...


Pels que ens interessa això de l'història de l'excursionisme és un pas important. Poder remenar, llegir i cercar des de la pantalla uns documents de difícil accés és un pas de gegant. Tafanegeu-hi.



14 d’octubre del 2008

Pyrémonde

BLOC 2008

Tot passejant per Passy descobreixo l'editorial PyréMonde. És una petita editorial occitana, amb un catàleg que a França anomenen regionalista. Entre les seves col.leccions en té una dedicada integrament a la reedició de clàssics de l'alpinisme i el pirineisme i altres textos de muntanya.
L'examino amb interés i constato l'excel.lent tasca de recuperació d'obres de referència. Els llibres de Brulle, de Beraldi, Saint Amans, Chaussenque, Whymper, Lequeutre, Javelle, Ramond, Reclus, Russell, Saussure, Tonelle... es poden tornar a llegir a preus molt assequibles. L'edició és senzilla, però els aficionats als grans clàssics ja no caldrà que ens gastem fortunes per trobar els grans textos en llibreries de vell.
Per quan una iniciativa similar en català?


13 d’octubre del 2008

Penyes Altes de Moixeró


BLOC 2008
El darrer intent d'ascensió a les Penyes Altes va resultar frustat pel gel i el vent. I és que quan la muntanya no vol no pot ser.

Però com diuen que la paciència és una virtut i que si avui no toca demà potser si, aquest estiu m'he pres una petita revenja. Un dia de juliol surto cap a les Penyes Altes. Avui vaig sol, fa sol, ni gota de vent i el dia s'aixeca preciós. A les vuit passo pel costat de les cases de Grèixer i començo a caminar. Vaig a la descoberta d'un nou itinerari. És un recorregut que s'enfila entre la Canal de la Serp i coll Escriu. Tot just abans d'arribar a l'estanyet de Grèixer cal agafar una pista a la dreta (Rasa de Moixeró) que s'endinsa pel bosc, guanyant alçada amb unes llaçades. Aquest estiu han tallat i està ben net. Cal anar-lo seguint fins que esdevé horitzontal i arribar al coll de l'Avet. Aquí el camí flanqueja sota uns ferms espadats. El camí cada cop és més subtil i dóna la sensació que sigui poc petjat, però amb atenció es va trobant gràcies a unes fites estratègiques. S'arriba a les Roques Negres i d'aquí cal parar atenció per anar al Coll de Cabrera i trencar a la dreta, per un corriol brut i cercar el pas del Goter i per les canals de Goter arribar al prat del Moixeró, al costat del cim del Moixeró. D'allí fins les Penyes Altes el recorregut és evident.

És un itinerari molt interessant, sinuos, que exigeix un bon sentit de l'orientació i un punt d'atreviment, però que permet navegar pel formidable vessant sud del Moixeró, solcat per canals, espadats i bosc, en un entorn ferèstec i salvatge on és fàcil topar-se amb isards. Troba els punts febles de la paret i amb inteligència els supera, gaudint d'un espectable formidable.

Dalt del cim converso una llarga estona amb dues noies basques que realitzen els Cavalls del Vent, que sembla que els agrada. Mirem un helicopter que evoluciona per la cara nord del Pedraforca. Un accident? No, avui afortunament no, sinó la filmació d'una pel.lícula d'època que aviat veurem i de la que encara no podem parlar.

El retorn el faig per un itinerari diferent. Vull passar pel refugi Sant Jordi. Travesso l'enorme catifa verda d'aquest juliol humit del prat de Moixeró fins el coll de Moixeró i d'allí intento seguir el camí que mena al Sant Jordi. Tanmateix m'embolico. El camí està molt perdut, embardissat i sense senyals. Lluitant amb els esbarzers, matolls i rocs me'n surto com puc, i ben esgarrintxat arribo al Sant Jordi.

El guarda, el Toni Bosque, m'ensenya entusiasmat les obres que s'han fet. Un gran dipòsit d'aigua uns metres més amunt, que ha de servir per superar l'endèmic problema de subministrament, uns dutxes i serveis, l'ampliació de la cuina, una nova entrada als dormitoris.
Estan esgotats del treball però el refugi guanya molt. Xerrem llargament.

Finalment m'adono que es fa tard i tiro avall, seguint el preciós camí per l'esquerra de la vall fins a la casa d'Escriu, que també està en obres i dos paletes l'estan refent. Haig de remuntar fins al coll d'Escriu, uf, i després tot avalls fins a Grèixer, per la formidable fageda.

Una volta excel.lent, un dia excel.lent, un itinerari excel.lent. Del tot recomenable.


12 d’octubre del 2008

Citació del diumenge



BLOC 2008BLOC 2008

Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprés
i us he estimat amb tota l'ànima.


Miquel Martí i Pol





1 d’octubre del 2008

Fira del Collsacabra


BLOC 2008



Arriba la tardor i amb ella la Fira del Llibre de Muntanya del Collsacabra. Enguany serà els dies 4 i 5 d'octubre, és a dir, el cap de setmana següent, i seguint el seu caràcter itinerant es farà a Rupit.

El programa és ampli i variat. A banda de les parades de llibres, editorials, revistes, llibreries de nou i de vell i d'altres institucions hi ha un programa complementari variat. Enguany el lema és “Dona i muntanya” i al voltant d'aquest eix temàtic s'articulen vàries conferències i taules rodones, una projecció de l'alpinista Araceli Segarra, una coferència sobre la història de l'escalada femenina, la presentació d'un llibre d'autora femenina sobre una ascensió catalana a l'Everest, un homenatge a Maria Antònia Simó, etc. Aquí tot el programa.

En paral.lel hi ha activitats d'artesans, la tradicional Cursa d'Orientació, Gegants, el Concurs de Fotografia Digital, Tallers per la Mainada, etc.

Si el temps acompanya és una trobada que cal no perdre's. Només per l'entorn i el paisatge val la pena, una visita al Collsacabra és sempre un plaer. Però aquells que estimen la muntanya i els llibres és una ocasió única per viure aquesta passió envoltats d'altres lletraferits en un àmbient cordial i simpàtic. Si podeu no hi deixeu d'anar-hi.