27 de juliol del 2008

Citació del diumenge



A Muntanya
Un corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.

Hi ha una penya que et tempta,
és allà.

Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és impossible.

(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)

Tu vas amunt. Potser camines d'esma.
No, no t'aturaràs. Aspre com ets,
tot tu et vas fent muntanya.

Narcís Comadira


25 de juliol del 2008

Crisi immobiliària al Pirineu

 
La recent suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, promotora de l'estació d'esquí de Vallfosca ha acabat d'encendre totes les llums d'alarma al Pirineu. S'ajunta a una noticia sobre l'aturada de la construcció de noves vivendes a la vall de Ruda, a les incerteses sobre el futur de Boí-Taull i a la constatació que des de fa mesos no es ven cap segona residència a l'Aran, Cerdanya o Andorra. Alhora altres intenten tirar endavant projectes sense sentit. La reobertura de La Tuca ja té els permisos municipals. El projecte d'ampliació de Grand Valira cap a França continua endavant. Pel moment Aramon, el gran promotor del Pirineu Aragonès, no ha dit encara si segueix endavant amb la macro ampliació cap a la vall de Castanesa.


Efectes? Dolents per la butxaca d'alguns però bons pel medi ambient i la naturalesa. El temps marcarà l'abasta i llargada d'aquesta crisi, però sembla difícil que en els propers anys es pugui recuperar el ritme de vendes del darrer lustre. S'acaba la construcció de nous apartaments al Pirineu, les promocions a preu de luxe, els projectes irracionals. Molt em temo que mai no veurem inaugurada l'estació d'Interllacs-Vallfosca, on restaran valls i muntanyes malmeses, ni l'ampliació de Vaqueira al Pallars.

Paradoxalment no hauran estat els esforços dels ecologistes, dels muntenyecs o excursionistes els que hauran aturat alguns del projectes més agressius sobre el territori pirinenc. Haurà estat la cobdicia d'uns quants que han provocat una crisi econòmica global la que preservarà els Pirineus. L'ambició desmesurada del mateix capitalisme és la seva tomba.


24 de juliol del 2008

Guarda de refugi


Vols treballar de guarda a un refugi de muntanya? Estas cercant una feina per viure a la muntanya? La gent del C.Muntanyenc de Sant Cugat han obert la recepció de propostes per la renovació de la concesió del refugi de Cap de Rec. Aquí la informació.

Atenció al romàntics i idealistes. En la gestió d'un refugi, especialment d'aquestes característiques, hi ha molt poca poesia i molta gestió empresarial i turística.




23 de juliol del 2008

Verdaguer i l'Aneto, encara


Ahir, 22 de juliol, va fer 126 anys de l'ascensió de Verdaguer al massís de la Maladeta. És una ascensió important però especialment rellevant per dos aspectes. El poeta va caure en una esquerda durant el descens per la gelera. Afortunadament en va sortir sa i estalvi i hem pogut gaudir de les planes d'una dels majors poetes de tots els temps. En cas contrari la història de la literatura catalana seria ben diferent. El segon fet important és escatir si va fer el cim de l'Aneto o no. És una qüestió menor en la biografia de Verdaguer però important en la història de l'excursionisme català. Aquesta discussió ha despertat llarguíssims debats entre excursionistes lletraferits i verdaguerians. En Bernat Gasull, autor d'una recent guia seguint les passes de Verdaguer pel Pirineu que ha permès permès posar llum a un seguit de confusions de les caminades pirinenques del poetar, va pujar el passat diumenge a l'Aneto amb les notes de Verdaguer a la ma. Està preparant un documentat text on es pronunciarà. S'espera amb interés. Al seu bloc ho avança.


13 de juliol del 2008

Citació del diumenge




Des de molts punts de vista una ascensió és un espai que creuar. Es somia amb ella. Però somiar i esperar és ja estar en marxa.

Gaston Rébuffat.


10 de juliol del 2008

Colllada d'Ares

La llum de la tarda va perdent intensitat dolçament. Venim de passejar pels prats que s’estenen a la carena fronterera entre el Ripollès i el Vallespir. Enguany, amb les fortes pluges primaverals, els prats estan encatifats d’una gespa espessa i atapaïda, intensament verda, puntejada pel groc de la ginesta. Per moments dóna la sensació que estem a una vall de l’Oberland, dels Aravis o dels Grisons i no a tocar de la Mediterrània. A una banda s’estén la llarga carena de les Esquerdes de Rotjà, del Pla Guillem i del massís del Canigó. A l’altre les fondalades del Ripollès i la Garrotxa. Al front el Costabona. Silenci i solitud, amplitud i profunditat. La passejada inicial, per estirar les cames, esdevé una sedant relaxació que ens resistim a donar per acabada. Poc a poc ens deixem amarar per la bellesa de l’entorn. A la collada d’Ares ens asseiem en un banc. El sol es va amagant, la Serra Cavallera es desdibuixa a l’horitzó, la penombra comença a treure el nas.

Assegut enmig de tanta pau i bellesa costa creure que per aquí mateix s’escolés anys enrere la por personal i la desfeta col·lectiva de la fugida dels republicans catalans. Fa pocs dies he acabat la lectura de L’exiliada, d’Artur Bladé. Una obra important, sòlida, ben construïda. El Josep Pla de les Terres de l’Ebre relata la seva fugida, com la de tants d’altres, per aquesta collada. L’angoixa personal, l’incertesa del futur, la derrota d’un país, d’una llengua, d’uns ideals.

Penso en el privilegi de la meva generació. Malgrat totes les dificultats i adversitats, les reals i les imaginades, tinc l’oportunitat de gaudir d’una posta de sol serena i de dolça bellesa a la collada d’Ares. Altres al mateix lloc hi van deixar la pell, la vida o el futur. Mentre el sol s’ajoca i la foscor avança, m’alço respectuosament envers aquells que van haver de fugir amb la seva derrota per aquest racó de pau.




9 de juliol del 2008

Cultura i esport




Emilio Previtale, alpinista, freerider, periodista, pare de família nombrosa, esquiador extrem, editor de la revista Freerider, snowboarder, escalador , corredor. Un aventurer i esportista que ha evolucionat cap a l'escriptura i la cultura de muntanya. Llegeixo una entrevista que li fan i n’extrec aquestes paraules.

“El món en que vivim és l'expressió de la pèrdua de memòria generalitzada sobre la història i la cultura de muntanya, de manca d'educació al respecte. L'absència de cultura i de memòria històrica és un problema general de les noves generacions.”

“En el fons, els cims de les muntanyes són només un lloc físic al que tendim a atribuir un valor esportiu, espiritual o simbòlic. Les muntanyes tenen el valor que nosaltres els hi donem, ni més ni menys”.

“L'aventura és afrontar quelcom que no coneixes”.

“La incultura està estesa a la muntanya”.

Per fi un esportista d'alt nivell que parla clar i reivindica un espai per la cultura a la muntanya i l'esport.


8 de juliol del 2008

Cims en venda

Quan val un cim? El Matagalls no gaire...


7 de juliol del 2008

Costabona d'esperança



- Vinga, que ja hi ets. Només falten cinc minuts.

- Renoi, com puja això. Deixa'm reposar una mica. Uf, no paro d'esbufegar

- Vinga, tornem-hi.

- Ara si, ara som al cim.

Escoltava en silenci aquestes paraules, sense acabar d'entendre-les. Certament la pujada al Costabona és costeruda. Més encara avui, que ha plogut al costat del cotxe, el sol ens ha fet suar, el vent quasi ens enconstipa, s'ha tornat a tapar i ara amenaça tempesta.

Tanmateix és un cim fàcil, assequible a tothom. Bé, potser per alguns té un mèrit especial. Com el Toni. Dalt del cim ens ho explica. Té setanta-tres anys. Fa dos anys va acabar les tandes de quimio, i sembla que el càncer està controlat. Molt poc a poc es va refent. El tractament i l’edat li han deixat el cos molt castigat. Avui és la seva primera excursió des de la malaltia. És de Ripoll, i ha vingut amb el seu amic i company d’excursions Ramon. Aquest matí s'ha vist amb cor i aquí està, només amb el bastó i l'impermeable. Amb les preses han oblidat l’aigua i el menjar.

Tots dos han voltat aquestes muntanyes des de fa cinquanta anys. Les coneixen del dret i del revés. No paren d'explicar facècies. Mentre baixem, dins una espessa boira que ens esguerra el dia, ens ho explica tot. En silenci escolto les seves paraules. Senzillesa, serenor, saviesa. Sinceritat i pudor alhora. Cap morbositat.

A l'arribar al cotxe diu simplement:

- Avui he fet el meu Everest.

- Doncs vinga, anem al nostre Kàtmandu, que l'arrós es covarà i haig de comprar el diari, afegeix el Ramon.

Amb una encaixada ens acomiadem. Ens dóna el seu telèfon i adreça i ens convida a casa seva. Sempre que passeu per Ripoll teniu la taula parada.

Potser no el tornarem a veure, però segur que no oblidaré mai les paraules de vida del Toni. Amb les fortes pluges d’aquesta primavera, el verd pregon del Costabona és avui un verd intens d'esperança. El testimoni del Toni és l'esperança de tots aquells que lluiten contra la malaltia. Escric amb el pensament posat en un altre excursionista i amic que ara està lluitant contra la mateixa malaltia, però també per a tots aquells que lluiten en el seu infern personal amb les seves malalties. No defalliu, hi ha esperança. Al fons del túnel del dolor i la desesperació hi ha un llum. Avui el portava el Toni amb el seu somriure i alegria dalt del cim.


6 de juliol del 2008

Citació del diumenge


L’únic viatge de descobriment autèntic no consisteix en anar a llocs nous, sinó en tenir uns altres ulls.


Marcel Proust