5 de juliol del 2007

La Mola


Uf, quina fresqueta! Esperàvem calor i una gran suada, però ens hem trobat amb una tarda tardorenca en aquest estiu que no acaba d’arrancar.

Els núvols i les boires s’escolen en ràfegues d’aire fred. El Montcau juga a fet i a amagar amb les boires, la serra de l’Obac es desdibuixa a l’horitzó. Montserrat i Montseny ni es veuen. Només el Turó de les 9 Cabres, els Òbits, la Castellasa i el Bolet, el Cavall Bernat es deixen intuir. El Vallès i la gran metròpoli avui semblen menys amenaçadors.

Esgarrapant unes hores perdudes amb el J.F. hem fet una ràpida escapada a Sant Llorenç, des de can Pobla. Pujada tranquil·la i assossegada, sense el brogit dels caps de setmana. Solitud airosa dalt de la Mola. Unes hores de natura i amistat una tarda entre setmana. Potser és en aquests petits plaers on hem de cercar la joia de viure.


4 comentaris:

PGB ha dit...

No hi ha res com la Mola entre setmana. Els caps de setmana es pitjor que Portaventura!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Ja t'ho he comentat més d'un cop, éts un poeta! jo com a Vallesà, m'estimo molt LA MOLA, és com el pati de casa, les teves paraules traspuen molta sensibilitat i amor per la muntanya, també molt coneixement...quin color més de tarda t'ha agafat la foto del monestir! Salut i muntanya.

efaura@xtec.cat ha dit...

Hola Jaume, gràcies pels teus comentaris. Els barcelonins també ens estimen la Mola, sant Llorenç, el Montcau, encara que no ho tenim tan aprop com vosaltres. Com diu PGB entre setmana és tota una altra cosa.
Haig de confesar que la foto no és meva, sinó robada de la web de lamola.com

David ha dit...

Llegint les teves línies, per un moment he deixat de sentir aquest infern de soroll que m'envolta al centre de Barcelona. Res com una bona excursió en solitud i la companyia d'un bon amic, ¡quina paradoxa!...
Gràcies per transportar-nos a la Mola.
David