8 de març del 2009

Citació del diumenge




"Quan estigueu sols a les muntanyes, mireu-ho tot, preveieu-ho tot, no tingueu mai cap distracció i redobleu les precaucions. Llavors és una meravella. És la felicitat ideal."

Henry Russell


6 comentaris:

lluís ha dit...

Anar sol a la muntanya no sé si és la felicitat ideal, però sí que té una dimensió més íntima i és qualitativament diferent d'anar acompanyat. M'agrada anar sol perquè trobo que la relació que s'estableix amb la muntanya és més intensa, més bella i més pura. Anant acompanyat sembla que la muntanya perd protagonisme, tot i que es potencien altres valors també importants en les relacions humanes.

lux ha dit...

Felicitat? Sempre he reconegut la meva incapacitat per anar sola a la muntanya i no perquè no m'atragi molt el repte que representa, sinó perquè per mi la muntanya no te sentit si no la comparteixo....
i ho he sentit com una carrega a vegades... perquè per mi compartir no es anar amb un munt de gent si no amb aquells pocs que... com ho podria dir...senten la seva màgia?
ja sigui caminant, esquiant o escalant... realment a vegades t'adones que això és menys comú del que sembla.
Per mi aquests moments són la Felicitat.

Anònim ha dit...

En molts moments he pensat i sentit com en Russell, moments d'introspecció, de recerca d'un mateix. En d'altres com diu lux, ho he sentit en companyia. Altres vegades he estat acompanyat i hauria desitjat estar sol o bé he estat sol i hauria donat el moment per poder compartir-ho. Llavors la muntanya es inert, insensible, som nosaltres i els nostres estats el que la fa diferent i canviant.

montserrat t ha dit...

Crec que comparteixo experiències similiars a les vostres. Però no serà que Russell vol posar l'atenció en el grau d'intimitat inevitable que necessita qui treu de la muntanya felicitat, i això tant si va sol com acompanyat? Hom allí mesura les seves capacitats, les físiques i les espirituals. Allí necessitem conèixer més que mai la superioritat de la natura, la nostra limitació i com a recompensa obtenim el gran gaudi de la bellesa i del coneixement: la felicitat.

Anònim ha dit...

Per a mi, la felicitat ideal és sentir-me acompanyat per algú que respecti profundament la meva solitud.

enric faura ha dit...

Els éssers humans estem plens de contradiccions. Alguns els agrada la solitud, altres la companyia, i molts les dues coses alhora. Hi ha aspectes de la muntanya que només es poden copsar des de la solitud. Però tal com dieu a cops vols compartir la solitud amb alguna altra persona.

Tinc al meu lloc de treball un preciós dibuix de Samivel d'un bellisim paisatge blanc i d'una persona que diu quelcom a que bonic seria poder compartir aquesta solitud. Aquí està tot: la necessitat humana de solitud i alhora la necessitat de compartir i companyia.