9 de gener del 2009

Eleccions a la FEEC. II




La FEEC és un organisme important per l'excursionisme i els esports de muntanya. Normalment tothom la veu com quelcom difús i llunyà, que serveix per treure la tarja d'assegurança, rebre el Vèrtex i anar als refugis. Però la FEEC és i fa molt més. Actua alhora com a òrgan de representació i de gestió sobre múltiples competències que té assignades. Davant un canvi de junta i presidència és pertinent plantejar-se algunes preguntes:
  • Com ha de ser la FEEC del segle XXI?
  • Quin ha de ser el seu paper front als reptes que l'excursionisme i esports de muntanya té plantejats?
  • S'ha d'orientar més aviat com a federació d'entitats o de federats?
  • Com s'ha d'articular per donar resposta a un col·lectiu que creix en nombre d'entitats i federats?
  • Quins serveis pot millorar per les entitats i federats?
  • Com i en quins termes ha de negociar amb les administracions públiques?
  • Com pot aconseguir una major presència social de l'excursionisme i els esports de muntanya?
  • Quin paper ha de tenir en el vessant esportiu, competitiu i cultural?
  • Quina ha de ser la seva actuació en camps com la formació i la seguretat?

Front més de 340 entitats excursionistes cal un organisme que aglutini i canalitzi les necessitats i inquietuds del col·lectiu. Per això penso que és fonamental disposar d'una FEEC cohesionada, activa, potent, amb un projecte clar i ambiciós.
Si us llegiu ambdós programes veureu que les diferències són petites. La candidatura del Jordi Quera fa especial èmfasi en la presència de la FEEC en les institucions i federacions internacionals com a membre de ple dret, arrel del desafortunat afer de la selecció de curses de muntanya i proposa el trencament amb la FEDME. La candidatura del Daniel Plana, que es podria anomenar del territori, ja que aplega a molts veguers i gent d'arreu del país, incideix especialment en les entitats. Tanmateix els punts comuns són majoria i perfectament assumibles per tothom. En principi podria semblar positiu que hi hagi eleccions a la FEEC, quan habitualment costa trobar gent per a col·laborar-hi. Em consta que hi ha hagut contactes entre les dues candidatures i no ha estat possible convergir en una única candidatura. És del tot legítim i absolutament democràtic que hi hagi més d'una candidatura, però insisteixo, llegint estrictament els programes i deixant de banda el soroll de fons, no acabo d'entendre la impossibilitat d'acord entre candidatures per fer una junta única potent i ambiciosa, amb gent preparada i disposada a treballar. La FEEC i l'excursionisme no necessita dispersió, sinó unitat d'esforços i projectes, treballs en comú per afrontar els grans reptes que hi ha plantejats. Per què s'ha generat una dinàmica d'enfrontament i picabaralles, amb una certa politització i una manca de respecte envers les persones? Cal entrar en una guerra d'impugnacions i reclamacions? Per què alguns ànims estan tan encesos? És això el que li convé a l'excursionisme? Continuarà...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia
totes dues candidatures pensen en les entitats, simplement que una va nèixer arran d' un aspecte internacional, però res més, i l' altra fa mesos que es forja per altres interessos també.
Altra cosa és que interessi escampar lo contrari, en lo que no entraré.

Que hi hagi més veguers en una que en l' altra no vol dir res penso jo ... que hi hagi veguers NO vol dir que es pensi en les entitats, ni molt menys ... la feina es porta endavant perque hi ha gent que la duu a terme i crec que utilitzar males arts per aconseguir coses no és ni ha estat mai bó en la vida.

Anònim ha dit...

Sempre es diu que cal mirar la feina feta i que, quan és bona, seguir o almenys informar-se de lo que s' ha fet, i això desgraciadament, una de les candidatures, no ho ha fet ni de lluny ... el que és un fet és la maniobra per encobrir els interessos reals de la gent.