19 de novembre del 2008

Novament sobre senders



Diumenge el matí el passem acompanyant a la gent de Camp Base en una agradable passejada per les terres a cavall de l'Anoia i el Penedès, repintant un vell PR. El dia és preciós, les fulles daurades encara acompanyen a la vinya, al fons llueix Montserrat, retallant-se net a l'horitzó.


I novament em torno a preguntar:

- Tots els senders que es van crear fa vint o trenta anys s'han de mantenir a l'actualitat? Un sender no és quelcom viu, que pot néixer i morir?

- Té sentit cap sender per una carretera sobre asfalt?

- Existeix cap estadística sobre ús de senders? No sé perquè, però em dóna la sensació que alguns senders no es recorren mai.

- Per què una administració pública inverteix diners en el repintat d'un sender sense solta ni volta? Ja em sembla bé que les administracions col·laborin al manteniment de senders, però no hauria de tenir una mica més de criteri?

- La Feec no hauria de tenir el coratge de donar de baixa aquells senders que ja no duen enlloc?


Mentre dinem sota unes oliveres, quan el sol s'amaga i el fred s'atansa, continuo donant-t'hi voltes.


6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Em fa gràcia això que dius de la FEEC, perquè realment no té coratge ni per fer coses més senzilles....

Però jo aniria una mica més enllà: fins a quin punt te sentit pintar senders quan et podries baixar un track de gps que et marcaria el camí sense necessitat d'embrutar-ho tot ?

efaura@xtec.cat ha dit...

Sense entrar per ara en el tema de la FEEC (per cer, ara es fan eleccions i s'obre el periode de candidatures) només voldria matissar el tema del GPS.

Malgrat la seva popularitat encara hi ha gent que va a la muntanya sense GPS, perquè no en tenen o no el volen tenir.

Hi ha gent que opta pel mapa i la lectura del terreny, sense voler anar lligat a cap maquina. Per aquests s'hauria de respectar la senyalització.

Tanmateix em penso que tot el tema de senders s'hauria de replantejar.

Ernest ha dit...

Estic d'acord amb el que tots dos dieu (Gatsaule i Enric), penso que s'hauria de replentejar el tema senders mantenint aquells que tinguin un sentit i sobretot sobretot mirar de minimitzar al màxim l'impacte que es pugui fer al senyalitzar el senders.
Darrerament he tingut l'oportunitat de parlar amb molta gent que es desviu per els senders, excursionistes, del mateix comitè de senders, cuidadors de senders, etc. Tots ells, igual que nosaltres, estimen la muntanya i quan parlem de l'impacte que es fa veiem que en general cada cop estem més d'acord en intentar que aquest sigui el minim posible, ara bé, tampoc serà fàcil per que cadascú ho veu a la seva manera. En fi penso que seria interesant si més no arribar a un equilibri entre els detractors i els senderistes més aferrims al pinzell gruixut, perque tothom pugui gaudir de la natura que envolta els senders.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

És clar que hi ha públic interessat en els senders, la mostra és que s'han desenvolupat molts PR i SL, i s'han creat nous GR. En molts casos són recursos per zones que volen fomentar el turisme i les activitats en família. En d'altres senders temàtics que potser passaran de moda a curt termini. En qualsevol cas penso que més enllà de l'oportunisme i del mercantilisme, cal una bona planificació de la xarxa de senders, adaptar-se als temps i veure les possibilitats que suposa tenir una xarxa de senders suficient. Millor menys i de millor qualitat i sentit.

Gatsaule ha dit...

Potser un dels pocs llocs del país on s'està fent feina seriosa en aquest camp, és a l'Alt Urgell i Cerdanya. Impulsen un programa europeu per finançar una xarxa de senders amb Andorra i França de manera que, respectant PR's, GR's i demés, tinguin una numeració i formin una xarxa a l'estil alpí.

Haurem d'esperar-ne els resultats globals, però de moment ja n'hi ha uns quants d'enllestits.

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb la idea que igual que un dia van néixer, un altre dia poden morir. El que és una llàstima es que alguns trams de GRs tan importants com el GR11, per exemple, presentin una senyalització absolutament penosa. Vaja, que fa mil anys que ningú no hi fa una repintada. La imatge que en prenen els excursionistes que ens visiten deu ser ben galdosa.