12 de novembre del 2008

El futur (incert) d'algunes estacions d'esquí


BLOC 2008BLOC 2008

Amb pocs dies de diferència dues noticies del món de la neu aparentment contradictòries però íntimament relacionades han saltat a la premsa.

La primera diu que el propietari de Boí-Taüll anuncia al Govern que està disposat a traspassar l'estació d'esquí. L’actual propietari, Luis Nozaleda, amo de la immobiliària Nozar i propietari del balneari de Panticosa i dels cellers Enate, està interessat en vendre-la. El complex està afectat per la crisi que fa uns mesos va afectar la immobiliària Colonial. Nozar va posar l'estació d'esquí com a garantia de devolució de part d'uns deutes per valor de 135,7 milions contrets a començaments d'aquest any amb Colonial i ha de retornar aquesta quantitat abans del 31 de gener del 2009. En qualsevol cas la seva obertura està assegurada per aquesta temporada.

La segona noticia diu que la Generalitat ofereix ajudes per connectar Boí-Taüll i Vallfosca. L'obertura de l’estació de Vall Fosca, prevista inicialment per al 2010, ha quedat en suspens després que l'empresa promotora, Martinsa-Fadesa, iniciés un concurs de creditors el passat mes de juliol. Em sorprèn molt que la Generalitat parli d’oferir ajudes per connectar Boí-Taüll i Vallfosca quan aquesta darrera està aturada i té un futur molt incert.

El problema de fons és el model de de desenvolupament territorial d'algunes valls pirinenques fonament en exclusiva en les estacions d’esquí. Un model que només funciona amb una especulació immobiliària potent i amb un fortíssim impacte sobre el medi. Ara bé, quan el sector immobiliari trontolla, tot el model s'enfonsa. No sembla que hi hagi alternatives a aquest model o si més no les Administracions no s’atreveixen a plantejar-les.

Com anirà la cosa? Ni idea, però no sembla aventurat pronosticar que l’estació de Vallfosca restarà aturada durant anys, si és que mai arriba a arrancar, i Boí-Taüll acabarà més aviat que tard a mans de les Administracions.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

planifi...queeeeeeeè. Model? desenvolupament terri....què? Vinga home que aqui es tracte de fer quartos.

Es una pena doncs l'esqui esta demostrat que ajuda a l'equilibri territorial i tot i que te un impacte aquest depen molt del model. Com tantes altres coses depen més del com es fan que de que es fa. Però vaja, les gallines dels ous d'or també han de ser molt bones però es veu que alguns ja se les han menjat perque jo no n'he vist mai cap. Potser esta en el llista d'especies extinguides....

Un exemple proper a mí. L'estació de Rassos de Peguera. Petita, amb les grans infraestructures ja fetes (basicament carretera) i que tot i que tancada es visitada cada cap de setmana d'hivern i molts dies entre setmana per milers de ciutadans amb necessitat d'esbarjo, de contacte amb la natura, de pràcticar esport i amb un impacte ambiental baix i en qualsevol cas ja fet. Que sense cap mena de dubte encara genera beneficis a l'economia local del Berguedà, tot i tancada. Però......de quartos no hi han masses a guanyar. Boi Taüll, espero per les valls de la Ribagorça que tot i les dificultats no tanqui, pero ja s'ha construït al voltant i ja s'ha venut el peix. Qui guanya ara es l'economia local, ja veurem que passa. Vall fosca. Ufff fa anys que no he estat i no se el nivell d'afectació ambiental, però m'agradaria saber els llocs de treball que generarà si no obre i el benefici local que deixarà. A mig plaç es clar, que es el que genera desenvolupament territorial equilibrat, a curt plaç ja deuen estar plenes moltes butxaques.

Si les estacions tanquen molts dels que hem pogut tornar a la muntanya (el meu pare va haber d'emigrar de les muntanyes cap a la ciutat quan el futur no deixaba altre opció)potser hem de tornar a emigrar.

Ens ho hem de creure que es pot viure a la muntanya sense dependre de l'especulació immobiliaria. A altres paissos de muntanya hi viuen (al Pirineu francès on he tingut oportunitat de conviure amb gent local aquesta tardor no viuen malament, això si ens miren amb una gran enveja i es que nomès cal comparar els cotxes amb els que ens movem a un costat i l'altre de la Frontera. Com em deien: "uf alla si que remeneu calès, es nota). Estar clar que no podrem continuar amb el model actual en que s'han guanyat molts milions, però a la muntanya hi ha una cosa que s'ha perdut pràcticament en la plana. Natura. Aquest anys aquest valor s'ha venut a preu d'or en forma de mahons. Bè ja esta fet, pero encara queda. No extingim la gallina. I si es possible treballem per protegir-la, per cuidarla i segur que vindran a veura-la perque tot i que no s'hagui extinguit si esta a la llista d'especies en extinció.

Bè, com de costum utilitzo el teu blog per explaiarme i quedarme a gust amic Enric. Espero no m'ho tinguis en compte.

enric faura ha dit...

Hola Xavi, estas sempre convidat a esplaiar-te sempre que et vingui de gust.
Tens tota la raó. La dicotomia no és tant estacions d'esquí si o no, sinó quin models d'estacions d'esquí.
Un model molt agressiu, fonamentat únicament en l'especulació immobiliaria, o bé un model més integrat, potser menys potent, però molts més integrat en el territori.

L'exemple que poses dels Rasos és pertinent. Per què no és possible convertir els Rasos en una estació d'esports, on hi capiga una mica d'esquí, de raquetes, de fons, de families en trineus. Porta vida als campings, als restaurants, a botigues, a fondes i hotels.

I coll de Pal hauria d'aspirar a quelcom semblant, a ser una estació familiar, per fer esquí de muntanya, fer raquetes, tirar-se en trineus i una porta d'entrada a la Molina, però sense plans faraònics que desdibuixen tota la falda sud del Puigllançada.

La clau del futur està quan dius: "Ens ho hem de creure que es pot viure a la muntanya sense dependre de l'especulació immobiliaria." Jo simplement afegiria que ...dependre en exclussiva..." perquè una certa especulació immobiliaria és ineludible.

Ara bé, els Pirineus no poden matar la natura, perquè matarien el seu futur. El respecte al medi i saber trobar la fòrmula per integrar les activitats és possible. En tenim exemples al Pirineu francès i a l'arc alpí.

Continuarem...

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb la idea que proposeu, però no tinc clar que aquest model sostenible d'esquí sigui rendible. Caldria analitzar algun cas concret que estés funcionant, ja que els Rasos de Peguera està tancada i això potser indica que no era o no "pot" ser rendible. D'altra banda, les estacions mitjanes del Pirineu tampoc no han estat rendibles (no ho eren Llesui, La Tuca, i no ho són SuperEspot ni Port Ainé, ni Boí-Taüll, etc., etc.). Sembla, doncs, que només les macro estacions funcionen (és una mera aparença?): les fusionades d'Andorra, el pop de Baqueira, el conglomerat de la Cerdanya... Això, no és a escala petita, una imitació dels gegants alpins? De fet, no sé si en aquests cassos, l'esquí és rendible per ell mateix(pels empresaris, s'entén) o només ho és, com dieu, gràcies a l'especulació immobiliària que hi està íntimament vinculada. Evidentment, aquest model té uns costos ambientals importants sobre l'àmbit muntanyenc, i això és trist, encara que funcioni. I no sé si té un futur gaire prometedor si malmet precisament allò de que s'alimenta, tot i que cal dir que a un gran nombre d'esquiadors no els importa gens la qualitat medioambiental i el que volen són instal·lacions modernes que els facilitin l'activitat i els aportin comoditats i diversió: com s'explica, si no, que hi hagi algú que pugui comprar-se un apartament al "monstre" que han fet a Ruda (Val d'Aran), que és la negació més absoluta de qualsevol estètica mínima de muntanya?
Malgrat tot, no podem oblidar que hi ha molta gent que viu gràcies a l'esquí: bars, botigues, hotels i cases rurals, treballadors de les pistes, etc. Realment, tot és molt complex i no sé com s'hauria de solucionar.
Potser hauríem d'analitzar un cas concret d'aquells que esmenteu per treure conclusions menys teòriques. En coneixeu algun a fons? Salutacions