15 de setembre del 2008

Temps de mores






Dijous celebració de la Diada amb una colla que cada any renova la senyera en la punta d'un turó, amb un esmorzar de xocolata desfeta. És una tradició que es manté encara en alguns pobles de muntanya.

Divendres excursió amb el J.M.P. per intentar trobar un camí perdut que puja al Sobrepuny des del castell de Roset.

Al matí la boira és espessa, terriblement carregada d'humitat. Tanmateix a les nou del matí sortim de la Nou de Berguedà, confiats en que la força del sol l'esvairà aviat. A cops sembla que plogui, els matolls i arbres regalimen aigua per arreu, no es veu més enllà de pocs metres, però el guia és de confiança i no ens perdrem. Anem caminant tranquilament, xerrant d'això i allò, sense veure absolutament res i cada cop més xops. Aviat es fa evident que no podrem fer l'excursió prevista. Llavors, sense preses, afluixem el ritme, xerrant encara més.

Aquí i allà els esbarzers estan carregats de mores. N'hi ha arreu amb una abundor extraordinària. Les branques es vinclen sota el pes dels fruits madurs. Enguany s'han retardat una mica però la collita és fabulosa. Les mores són grans, algunes enormes, gustosissimes. Golosos ens entretenim amb el fruit dolç, que s'esmuny coll avall com una dolça mel. Quina delicia! Un fruit humil, d'unes males herbes, que al punt esdevé una delicada gormanderia.

Arribem al castell de Roset, ganyipem una mica i emprenem el retorn. Més mores encara, cada cop més bones. Avui no hem pogut caminar gaire, però ens hem donat un festival gastronòmic que ni el Bulli podria millorar!

Pel moment cap rovelló, però la cosa pinta bé si les condicions acompanyen.