26 de juny del 2008

Imparables

Deu fer cosa de deu o dotze anys que en l’ambient literari català una nova generació d’autors van fer forrolla. Es feien dir els imparables. Eren una colla d’escriptors que amb la força de la joventut es presentaven a la societat amb una voluntat d’ambició literària il·limitada i semblava que es volien menjar el món. Les polèmiques al gremi de les lletres van ser intenses i em penso que van acabar a alguna amistat trencada.


Pensava en ells mentre mirava el web www.imparables.cat No patiu, no és literatura, sinó muntanya. Una colla ha muntat una empresa d’equipaments i sistemes de protecció en alçada amb aquest nom. Acaben d’inaugurar una nova via ferrada al Berguedà, al municipi de Vallcebre, a les roques d’Empalomar. És la primera realització d’un projecte que el nom sembla indicar també una voluntat d’ambició. Què tinguin més sort que els poetes, però que respectin la muntanya.


Un dia d’aquest pont de Sant Joan m’hi vaig arribar fer pujar-hi. La ferrada és curta, però bonica, sostinguda, amb materials de bona qualitat i una instal.lació ben feta. Recomanable.


P.S. A l’Aran una de freda i una de calenta


16 de juny del 2008

Lâcher prise


Ian-Yves, el narrador, és un jove escalador belga que cerca un company de cordada. Hendri, escalador veterà, és culte, jueu, israelià, filòsof, accepta lligar-se amb ell. Fan algunes escalades per la Provença, entre les Calanques i el Verdon, també algunes excursions i caminades. Converses, silencies, l'observació recíproca. Poc a poc les idees, els prejudicis i creences del jove Ian-Yves es van posant en qüestió. Un nou món s'obre davant seu: el lliure pensament. Parlen a les reunions de les vies de la fidelitat, de la poesia, de la força i el valor dels mots, de la religió i la fe, dels rituals i la raó. Ian-Yves va descobrint que hi ha uns espais més enllà de les creences establertes i dels prejudicis.

Una sòlida obra d'escalada filosofant o de filosofia escalant. Un text d'allò que abans s'anomenava novel.la de idees. Una lectura per a lectors intel·ligent capaços de valorar l'esforç d'una lectura així. Simple literatura.

Lâcher prise. David-Andréa Anati. Éditions Guérin.


15 de juny del 2008

Citació del diumenge


Allò que aconseguim amb aquesta aventura és pura diversió


Georg Leigh Mallory


14 de juny del 2008

Le Monde Diplomatique parla de muntanya

Un important i interessant article sobre muntanya al número de febrer d'aquesta revista francesa, normalment centrada en qüestions de política i pensament.

La muntanya víctima dels esports d'hivern pel periodista Philippe Descamps, redactor de Montagnes Magazine. Per pensar-hi. Passa el mateix a casa nostre?



9 de juny del 2008

Creuers...


Esteu cansats de pluges desprès de cinc caps de setmana seguits de mal temps? Voleu escalar amb sol i caloreta? Prendre el sol entre tirades? Un banyet refrescant a mig matí? Aquí la solució. Embarqueu-vos en un fantàstic creuer per la Mediterrània amb rocòdrom inclòs. Utilització lliure, sense limitacions horàries. Podreu tibar sense problemes!

Foto presa al moll de Barcelona fa pocs dies. Gràcies, Jordi.


8 de juny del 2008

Citació del diumenge



L’alpinisme és l’art del patiment

Voytek Kurtyka


6 de juny del 2008

Curs estiu excursionisme UPC

Els dies 3, 4 i 5 de juliol, al Campus de la Mediterrània de Vilanova i la Geltrú i dins de l’oferta de cursos d’estiu de la UPC es durà a terme el curs "De l’excursionisme als esports de muntanya" que tractarà sobre l'estat actual del moviment excursionista i les seves perspectives de futur.

El curs vol examinar l'evolució de l'excursionisme en els seus 130 anys d'història, la seva importància històrica, la seva incidència social i les transformacions que està tenint en el segle XXI.

Les sessions són presencials, llevat del darrer dia, on es farà una activitat pràctica. També hi haurà dins del programa del curs una taula rodona entre diferents personatges del món excursionista i dels esports de muntanya per debatre sobre l’evolució i situació actual de l’excursionisme. Podeu trobar informació sobre horaris i inscripcions al web del Campus de la Mediterrània.

Els temes que conformen el programa i els ponents són els següents:

“Els orígens de l’excursionisme i la seva evolució” a càrrec d'Enric Faura, escriptor i periodista.

“L’excursionisme del franquisme al segle XXI” a càrrec de Francesc Roma i Casanova, historiador.

“El repte del conservacionisme i l’excursionisme” a càrrec de Xavier Arinyo, professor de biologia de la UAB.

“Evolució de la UIAA i les noves federacions internacionals” a càrrec de Joan Garrigos, president de la FEDME i membre del Bureau de la UIAA.

“Madteam, una nova forma de comunitat excursionista pel segle XXI” a càrrec de David Oliveras, fundador de la comunitat virtual Madteam.

En finalitzar el curs, el Campus Universitari de la Mediterrània expedirà un certificat d’aprofitament o d’assistència als alumnes. Aquest curs és susceptible de ser reconegut amb crèdits de lliure elecció per totes aquelles universitats que formen part de la Xarxa Vives d’Universitats i pel Departament d'Ensenyament dins del Pla de Formació del Professorat.


5 de juny del 2008

Rutes temàtiques

Ahir es va presentar a Barcelona la darrera novetat d’aquesta temporada sobre rutes de muntanya: La ruta de l’ermità, que transcorre per paratges de l’Alt Berguedà. Aquesta proposta s’afegeix a d’altres propostes que han esdevingut clàssiques: Carros de foc, Cavalls del Vent, La Porta del Cel, Estels del Sud, Els 3 refugis, Estanys Amagats, Setau Sageth, El 3 monts, la Ruta dels Refugis, El camí dels Bonshomes, Alta Ruta dels Càtars.

Fa poques setmanes es va presentar també la Ruta del Pastor i la Transhumància, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça. Al Pirineu aragonès neix enguany també la Senda de Camille.

Més d’una dotzena de rutes en funcionament. Aparentment tenen un èxit evident.

Què són? Rutes de refugi en refugi o en allotjaments per itineraris marcats o per zones geogràfiques amb alguna relació.

D’on neixen? Majoritàriament dels guardes de refugis com a un nou recurs per atreure visitants als seus allotjaments. Altres neixen d’institucions locals o turístiques com a recurs de desenvolupament turístic local.

Què ofereixen? Amb petites variants el mateix. Un itinerari més o menys senyalitzat, una organització que assegura la logística i intendència mitjançant una central de reserves i uns regals promocionals (mapes, samarretes, guies...)

Què pretenen? Darrera el gaudi de la natura i el descobriment d’un territori volen oferir un nou recurs turístic o simplement garantir una major ocupació d’instal·lacions hoteleres.

Funcionen? En general si. Algunes amb un èxit desmesurat com Carros de Foc, que a cops té llista d’espera i tot, d’altres amb unes xifres menors però consolidades i d’altres estan encara en fase embrionària.

Curiosament aquesta fòrmula és molt pròpia d’aquí, específica de Catalunya. Enguany s'exporta al Pirneu aragonès amb la Senda de Camille, però ni al Pirineu francès o als Alps ha agafat. Allà hi ha molta més tradició de senderisme, però les travesses més clàssiques, com el Tour del MontBlanc, la Via Alpina o d’altres com el Cevénnes o del Jura o a les Dolomites no tenen aquesta filosofia. Allí simplement hi ha GR ben marcats i mantinguts i una densa xarxa de refugis i allotjaments i cadascú s’organitza la seva ruta.

Ha nascut un nou públic, persones que potser no s’atrevirien a fer soles aquestes travesses però que amb el suport dels refugis guardats i les balises s’animen a anar a la muntanya. També hi ha excursionistes amb experiència que van provant totes les rutes, aprofitant la comoditat d’una logística assegurada.

Més enllà del senderisme o excursionisme tradicional són recorreguts emprats pels corredors de muntanya, esport clarament a l’alça. Molts d’aquests recorreguts tenen propostes específiques per fer-ho corrent en menys de 24 hores. Enguany inclòs han establert relacions amb una de les proves mítiques europees: el Ultra Trail del Montblanc. La realització d’un d’aquest recorreguts en un horari determinat es considera cursa qualificativa i concedeix uns punts per inscriure’s al UTMB.

El seu sostre de desenvolupament i creixement és limitat, condicionat a la capacitat del refugi o allotjament més petit de tot el recorregut. Aviat començaran els problemes de competència entre les diverses rutes per atreure el públic, i s’hauran de millorar serveis i el confort de les instal·lacions.

Hi haurà públic per tantes rutes? Ja es veurà. La inversió és mínima, pel que la seva viabilitat està en principi garantida. És previsible que aviat es comencin a fer acords entre diverses rutes per assegurar-se més públic, amb ofertes conjuntes e inclòs s'acabi creant una mena de patronal que demanarà ajudes a les administracions públiques.


3 de juny del 2008

Grandvalira


S’acaba la temporada d’esquí, però les estacions no s’aturen i continuen treballant per un creixement no se sap ben bé cap a on. El cas més emblemàtic és el projecte de Grandvalira que vol créixer cap a França, més enllà de fronteres físiques. El pressupost és de 150 milions d’euros.

Ja al 2005 es va posar en funcionament el telecadira que connectava el sector Pas de la Casa amb Porte de Neiges. Era l´inici d´un projecte ambiciós que continuava amb l’adquisició dels terrenys on es troba actualment l’estació d’esquí Porté de Puymorens. Amb aquest projecte d’expansió cap a França Grandvalira assolirà uns 300 kilòmetres de pistes. Pel que fa al projecte urbanístic, com a màxim, volen començar a construir al 2010 perquè encara estan pendents de permisos. I és que l’adquisició de l’estació de Porté de Puymorens inclou la construcció d’un resort hoteler a la localitat de Porté. En un principi, s’autoritzen 4mil llits, però s’ha decidit que es limitarà a 2.600 per una qüestió d’impacte ambiental. Volen garantir la protecció de les espècies locals i, per això, s’ha fet un estudi amb gabinets i organismes especialitzats. De moment, però, només es planificarà una oferta de 1.800 llits. L’objectiu d’un únic touroperador és garantir l’ocupació tot l’any. Per això, es construirà un camp de golf i es programaran activitats alternatives com excursions, pesca o passejades a cavall. Aquest projecte també preveu revitalitzar la localitat francesa de Porté. Actualment, aquest municipi només té 150 habitants i la seva tendència era a desaparèixer. Amb el projecte, en paraules de l`alcalde, sobreviuran tant l’estació com el poble, ja que es generaran llocs de treball i es reactivarà l’economia. També modernitzarà la zona i permetrà que Porté compti amb allotjaments per turistes, ja que fins ara havien de pernoctar en els hotels i apartaments de les localitats veïnes.

Aprofiteu per anar a la vall de Porte i Porta, per pujar a Lanos, per anar cap al Pimorent. Sembla que això està sentenciat.


2 de juny del 2008

Diumenge plujós


Mandrejo al llit mentre escolto com plou al carrer. Sembla que aquest cop la previsió l’ha encertada i el diumenge serà passat per aigua. M’entretinc recordant la passejada d’ahir pel Corredor. Des de Can Bordoi fins Vallgorguina. El dia era gris i van caure quatre gotes al migdia, però es va aguantar. Agradable passejada entre alzines sureres, pins, brucs i matolls. Prats de verd intens, sauló humitejat, petjades al fang.

El ring del telèfon m’acaba de despertar sobtadament.

- Hola, sóc l’A.S. Estic baixant cap a Barcelona. Avui comencem el GR11 i a les onze agafem un tren cap a Figueres. Ens acabem d’adonar que ens hem deixat els mapes. Ens podries ajudar...

I d’un salt cap a la dutxa, remenar a la biblioteca, fer una tria de mapes i anar fins l’estació sota el paraigües. Allí l’A.S i el T.P. amb unes motxilles enormes esperen. Els canvia la cara al veure els mapes. Surten rabent, que s’escapa el tren. Bona sort. Qui pogués deixar la feina, els compromisos i obligacions i anar a caminar quinze dies pel Pirineu fora de temporada !

De tornada a casa compro diaris i em poso a esmorzar amb tranquil·litat. Curiosament avui surten dues noticies de muntanya. A la primera La Vanguardia es fa ressó de la lectura del llibre Mil cretins del Quim Monzó pel Xavi Aymar a més de set mil metres a l’Everest. Per fi una noticia positiva sobre el món de la muntanya.

La segona és un interessant reportatge de Presència sobre algunes passions i aficions fonamentades en el risc. Evidentment l’escalda i els esports de muntanya hi surten. Demà en parlarem amb més deteniment.

Acabo l’esmorzar amb l’article que vagi retallar ahir. En la seva Sabatina Intempestiva Gregorio Moran fa un sentit homenatge a Iñaki Ochoa de Olza i de retruc als alpinistes que viuen la seva passió fins el límit. Malgrat un cert to èpic, potser inevitable, em sembla un escrit molt més encertat que d’altres textos periodístics desafortunats que ja havíem denunciat aquí.

Poc a poc sembla que deixa de ploure. El diumenge s’escola lentament. Altres lectures, visites i converses l’acabaran de reomplir. Però aquest diumenge plujós que semblava perdut ha començat potent. Content de poder donar un cop de mà a uns companys que ara ja deuen estar caminant per les Alberes i pensant que potser la presència de la muntanya es comença a normalitzar en els mitjans de comunicació.