7 de març del 2008

Pere Ribot. 100 anys

Riells del Montseny. Gravat de Fructuós Gelabert

Sense cap ressò dins el món excursionista ha passat la celebració del centenari del naixement de mossèn Pere Ribot (1908-1997), que es va escaure el passat dia 21 de febrer. Rector des de 1941 fins a la seva mort de la parròquia de Riells del Montseny, va fer d’aquest poblet un fogar de catalanisme i poesia en els anys durs del franquisme. Poeta important, va captar com a pocs la màgia, el misteri i la grandesa del Montseny, dels seus boscos de faigs tardorencs, dels seus conreus, dels seus cims, camins i rieres.

Al costat de noms com Artur Osona, Víctor Balaguer, Guerau de Liost, Marià Manent o Salvador Llobet, va escriure amb sensibilitat i finor sobre la meravella del Montseny.

A banda de la seva trajectòria religiosa i literària, mossèn Ribot sempre es va sentir proper al moviment excursionista i aquest l’havia fet un dels seus. Rellegim íntimament un dels seus molts poemes com a modest recordatori d’aquesta ploma que ens portava a casa els aires enyorats del Montseny.

L'AIRE DEL MONTSENY

He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny


2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaig recordar la figura senyera de mossèn Ribot en una nota del bloc de motxilla, del meu bloc, el 25 de novembre passat.
L'efemèrides del centenari si que m'havia passat per alt.

Anònim ha dit...

Hola,
des d'Arbúcies també volem deixar constància de l'efemèrida i del llegat de Mn. Pere Ribot i en el proper número de la revista municipla, Perxada, l'apartat de poesia hi estarà dedicat.