20 de juliol de 2007

Canvis a Pòrtic i a l'Altair

El tsunami provocat per la venda d’Edicions 62 a Planeta i Enciclopèdia Catalana ha generat un terrabastall en el món editorial català. Les sorpreses, canvis i novetats es van succeint, i de noves que en vindran. N’esmentem dues.

Per una banda el nou Grup62 ressuscita el segell Pòrtic. Després d’un any i mig del darrer títol i una vida en els darrers temps molt esllanguida l’Isidor Cònsul n’agafa les regnes, amb l’intenció de rellançar-lo i posar un peu en el sector de llibres de muntanya, excursionisme i natura. Sortiran algunes guies i d’altres sorpreses. A seguir.

En segon lloc la revista Altair (de viatges) trenca la seva aliança amb l’Editorial 62, que havia cedit la capçalera al grup Cultura 03, i torna al comandament estricte dels seus fundadors, l’Albert Pedrol i el Josep Maria Barnades, és a dir, es desvincula de l’editorial i passa a dependre de la llibreria. El darrer número serà el 48 (juliol i agost) però a partir de la propera tardor dependrà estrictament de l’equip fundacional, amb els mateixos noms que fins ara al capdavant, però amb absoluta llibertat de cap consigna editorial i amb tota la intenció de recuperar l’esperit original.

S’ha creat un conflicte entre els titulars de l’Altair i el grup 03 que ahir es va fer públic, encara que feia temps que es coneixia. El grup Cultura 03 deixa Altair i aposta per una nova capçalera en el camp dels viatges de la ma de Lonely Planet. És a dir, des de Sapiens Publicacions (que edita les revistes Sàpiens, Nat, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina) es publicarà la traducció d’una revista de Lonely Planet, juntament amb Geoplanet, el segell de Planeta per les guies de viatge. En el llançament d’aquesta nova revista s'ha intentat perjudicar a Altair, confonent als subscriptors (havien arribat a dir que Altair desapareixia, veure aquí la carta oberta) i negant les dades d’aquests al nou equip de direcció, fins el punt que no s’hi han pogut posar en contacte. Els advocats de les dues parts feia setmanes que estaven en negociacions per mirar de solventar-ho, però davant de la manca d’acords ahir la gent d’Altair va decidir fer una roda de premsa per esbombar-ho, sense que pel moment des de Cultura 03 hagin desmentit cap de les dures afirmacions fetes.

Hi ha moviments, alguns lletjos, i n’esperem de nous per la propera tardor. Els anirem seguint.


18 de juliol de 2007

Montserrat - Núria - Roma


L’associació Amics de la vall de Núria celebra enguany el seu cinquanté aniversari. A banda d’altres celebracions ha endegat una nova ruta de pelegrinatge que des de Montserrat i passant per Núria vol arribar fins a Roma, a la basílica de Sant Pere del Vaticà. És un camí que agermana a través del senderisme tres punts religiosos cabdals. L’itinerari segueix rutes històriques i medievals, com la via Domitia, la via Tolosana o la via Francígena. La ruta té 1.863 km i està previst poder-la completar en 86 dies. A més a més al llarg del camí els romeus participaran en el projecte europeu Un arbre-une étoile, que juntament amb altres entitats, vol treballar per la millora de la consciencia de la preservació del medi i la natura, i sensibilitzar a la gent, en aquest cas els nens petits, dels problemes socials, culturals, de convivència i de relació personal que hi ha a la nostra societat, aportant un petit granet de sorra per millorar-la. Des d’aquest bloc podeu anar seguint la caminada i encoratjar als seus participants.

Ànims i endavant. Hi ha moltes motivacions per practicar el senderisme, i la religió i el pelegrinatge n’és una de les més antigues. Més enllà del Camí de Sant Jaume que s’ha popularitzat fins a extrems sorprenents, hi ha d’altres propostes igualment atractives. Esperem que els marxaires puguin arribar a Roma feliçment.


17 de juliol de 2007

Tramuntar


“Mai vaig estar allí. Però puc veure’l sortir del refugi Marinelli a la llum de la lluna, allunyar-se entre les roques i després per la neu fosforescent, tric tric, puc escoltar el so rítmic del seu piolet sobre les pedres, tric tric, cada cop més llunyà i després, el silenci”...

Amb aquestes ratlles comença el memorable article que Dino Buzzati va dedicar a la memòria d’Ettore Zapparoli, desaparegut al Mont Rosa el 1951, i publicat al Corriere della Sera el dia 1 de setembre de 1951 i que ara podem llegir a Tramuntar.

El geògraf valencià Jorge Cruz ha tret a la llum Tramuntar, una nova publicació amb voluntat que sigui periòdica “per aquells que persisteixen en el desig de conèixer integralment la muntanya estudiant-la i recorrent-la en tots els sentits, pujant als seus cims; conscients, però, que mai aconseguiran saber-la per complet però satisfets de gaudir-la. Pels que tramunten un cop i un altre, intentant inútilment escapar dels perills de la muntanya: l’angoixa estimada de la por – mai negada i mai vençuda- l’atracció del vertigen, solitud. Per a ells – i per altres que encara no ho saben però ja estan atrapats per la muntanya-... per a tots ells aquesta publicació de periodicitat variable que presenta hipòtesis, recerques i aproximacions sobre la muntanya.”

Tramuntar surt amb la vocació de crear un nou espai per la cultura de muntanya, i en aquest primer lliurament celebra el centenari del naixement de Dino Buzatti, amb unes notes biogràfiques i literàries i la reproducció en traducció castellana d’un dels seus cèlebres articles publicats al Corriere della Sella sobre Zapparoli, un oblidat alpinista italià. El text, magnífic, (el podeu trobar aquí), les notes precises i brillants.

El projecte Tramuntar és una iniciativa personal, sense cap ajut i amb el finançament individual del Jorge Cruz. Una persona que aposta per la cultura alpina i de muntanya, i que lluny de lamentacions, s’ha posat a treballar amb senzillesa però molta seriositat i dignitat. Accions com aquestes serveixen per recuperar la fe en el gènere humà, en aquelles persones que lluny del plany miren cap endavant. Gràcies i felicitats. Per qui hi vulgui contactar

C/Dr.Agustín Pellicer, 13, 46111 Rocafort, tel.961311039.


16 de juliol de 2007

Tres vegades cinquanta-tres

Res no es va complicar i amb el M.R varem començar a caminar. Van passar cinquanta-tres minuts i anàvem acostant-nos a la font. Pausadament continuàvem caminant, es van escolar novament cinquanta-tres minuts, i la font es feia esquerpa. I per tercer cop van transcórrer cinquanta-tres minuts i la font no apareixia. Però les papallones ens acompanyaven, el bosc ens protegia, la conversa fluia i l’amistat floria.

Llavors vaig recordar Confuci: Poc importa la velocitat a la que progressis des del moment que no t’atures”. I varem continuar encara cinquanta-tres minuts més, pausadament, per no aturar-nos, camí de la font.


14 de juliol de 2007

Cinquanta-tres minuts

Si jo tingués cinquanta-tres minuts per gastar caminaria molt pausadament cap a una font.

Antoine de Saint-Exupéry. El petit princep


Demà al matí tinc un forat i si res es complica sortirem amb el M.R a passejar una estona pel bosc, amagant-nos del sol, amatents a les papallones i llangardaixos, cercant un raig d'aigua. Amb aquesta calorada tot és així de senzill. Caminar pausadament cap a una font.


12 de juliol de 2007

Des de l'aire

Que petit que sembla tot!. Només enlairar-nos del Prat els turons de Collserola queden com petits bunyols enrere. El Garraf es veu estranyament planer i uniforme. Mira que a cops costa pujar pels graus del Montsant, però des d’aquí semblen petits graons. Pàndols i la Serra del Cardó són com una mena de granissada. I els fondos, torrents i valls del Port apareixen cada cop més minúsculs i els seus cims uns simples pujols. Vall de l'Ebre enllà el perfil Moncayo es retalla menut a l’horitzó.

Des d’aquesta petita finestreta de l’avió aquestes muntanyes que coneixem, que hem petjat, on ens hem cansat, suat i esgarrinxat semblen quasi insignificants, aparentment irrellevants. Tanmateix per a mi mantenen el seu poder de seducció. La superfície terrestre sense muntanyes seria massa monòtona i avorrida. Les muntanyes hi posen vida. Des d’aquí dalt les veig i entenc d’una altra manera, però les continuo estimant igual.


9 de juliol de 2007

Pyrenaica catalana

La revista Pyrenaica, editada per la federació basca de muntanya, acaba de treure un número dedicat monogràficament a Catalunya. Són catorze articles, ben treballats, rigorosos, atractius, dedicats a presentar les muntanyes catalanes més enllà del Pirineu. Hem estat uns quants els que hem col·laborat amb els companys bascos, que han fet una aposta per Catalunya que els hem d’agrair.


Als catalans i a Catalunya ens convé obrir-nos des d’una perspectiva de plena normalitat, convidant a conèixer el que tenim, oferint-nos i mostrant-nos tal com som. En aquest cas com a muntanyencs ensenyant i presentant les nostres muntanyes, acollint als muntanyencs bascos que de ben segur vindran a caminar per aquí. A cops més que discursos i reivindicacions cal exercir la normalitat i el treball.

I una petita trampa. Quin és el lloc de la foto de la portada, que està mal indicat als crèdits?


6 de juliol de 2007

25 anys de Torelló

El Festival de Cinema de Torelló celebra enguany la seva 25a edició. En el context d’aquest aniversari s’organitzaran un seguit d’actes extraordinaris. El primer és el cicle de projeccions Camí dels 25, en el que cada mes es projecta una de les pel·lícules de més acollida de les últimes edicions del Festival. Així, cada mes i fins el novembre, quan se celebrarà el certamen, es projectarà una pel·lícula d’aventura a la biblioteca Dos Rius. Les cintes que formen part d’aquest cicle han participat a la secció competitiva del Festival al llarg de la seva història i algunes d’elles han estat guardonades.

CALENDARI CICLE

26 d’abril. 9 del vespre
Asiemut. O. Higgins i M. Carrier. Canadà. 56’
31 de maig
L’echo du Tien-Shan. K-soul Cherix. Suïssa. 49’
28 de juny (inclòs a la programació del Festus’07)
Marco, étoile filante. Bertrand Delapierre. França. 90’
27 de juliol (Festa Major)
Finis terrae, la libertà di esplorare. Fulvio Mariani. Suïssa. 56’
30 d’agost
Colder than ice. James heyward. Nova Zelanda. 46’
27 de setembre
Coast to coast “a piece of my heart”. Olivier Aubert. Suïssa. 52’
25 d’octubre
Ballooning over Everest. Leo Dickinson. G. Bretanya. 52’

A més a més tornen a convocar novament el III Premi de Periodisme de Muntanya i Aventura per articles i reportatges. Tots els lletraferits esteu convidats a presentar-hi alguna obra.

1-. Temes: Tots els relacionats amb la muntanya, tant en el seu vessant esportiu com cultural.
2-. Podran participar-hi tots els treballs publicats en premsa escrita entre el 16 de setembre de 2006 i el 15 de setembre de 2007, escrits en qualsevol de les llengües de l’Estat. Cada autor només podrà presentar un màxim de 3 treballs.

3-. Els reportatges o articles, presentats pel mateix autor o per qualsevol altre persona o entitat autoritzada, s’hauran de lliurar en original i 3 còpies acompanyades de la fulla d’inscripció. En cas que no estigui escrit en català o castellà, s’hi adjuntarà una traducció en un d’aquests idiomes.
4-. L’Organització designarà el Jurat qualificador, que estarà format per professionals del món de la informació. El veredicte es farà públic dins la primera quinzena de novembre.

Els premis són 600€ al millor article i 600€ al millor reportatge i els treballs hauran d’estar en poder de l’Organització abans del 20 de setembre de 2007 i s’hauran d’enviar per correu a l’adreça següent:

Festival de Cinema de Muntanya
Apt. 19
08570 Torelló

Interessant, molt interessant. Així és com es fa cultura, de pluja fina, però cultura sòlida.


5 de juliol de 2007

La Mola


Uf, quina fresqueta! Esperàvem calor i una gran suada, però ens hem trobat amb una tarda tardorenca en aquest estiu que no acaba d’arrancar.

Els núvols i les boires s’escolen en ràfegues d’aire fred. El Montcau juga a fet i a amagar amb les boires, la serra de l’Obac es desdibuixa a l’horitzó. Montserrat i Montseny ni es veuen. Només el Turó de les 9 Cabres, els Òbits, la Castellasa i el Bolet, el Cavall Bernat es deixen intuir. El Vallès i la gran metròpoli avui semblen menys amenaçadors.

Esgarrapant unes hores perdudes amb el J.F. hem fet una ràpida escapada a Sant Llorenç, des de can Pobla. Pujada tranquil·la i assossegada, sense el brogit dels caps de setmana. Solitud airosa dalt de la Mola. Unes hores de natura i amistat una tarda entre setmana. Potser és en aquests petits plaers on hem de cercar la joia de viure.


4 de juliol de 2007

Una pedra per un parc

El pic de Medacorba des dels estanys Forcats


Aquest dissabte dia 7 de juliol està prevista una ascensió al pic de Medacorba per gent de Catalunya, França i Andorra. L’objectiu és continuar la campanya a favor de la creació del Parc de les Tres Nacions, que vol protegir les altes valls del Pallars, l’Arieja i l’Andorra. L’hora de trobada serà entre les 12 i les 13 del migdia al cim i cadascú ha de portar una pedra del seu país per crear una gran fita que simbolitzi l’agermanament entre les tres nacions. Al Medacorba conflueixen les tres nacions i ha esdevingut el símbol d’aquest projecte.

L’impulsor del projecte és l’incansable Michel Sébastien, que des de fa 35 anys lluita per realitzar aquest somni. Està previst que al llarg del 2008 es constitueixi oficialment el Parc Natural de l’Arieja. A Catalunya s’ha creat recentment el Parc Natural de l’Alt Pirineu. No hi ha cap relació entre administracions catalanes i franceses. D’Andorra no arriba cap noticia.

Tanmateix el projecte del Parc de les Tres Nacions, impulsat per un grupet de visionaris, vol anar més enllà de les fronteres i aconseguir la protecció d’algunes de les valls i cims més ferestesc i ben conservats del Pirineu. És un bell projecte, potser ara per ara utòpic, que val la pena recolzar. Dissabte qui vulgui i pugui pot aportar-hi el seu granet de sorra.


1 de juliol de 2007

Saviesa

Quan sembla que tot trontolla, quan l’esperit inquiet no sap trobar respostes enlloc, quan les portes es van tancant i la desorientació envaeix l’ànima, per alguns resta la muntanya.

“Trobareu millors coses en els boscos que no pas ens els llibres; els arbres i les roques us ensenyaran allò que cap mestre humà no us pot ensenyar”

Bernat de Claravall