28 de febrer de 2007

Arranjament del camí a coll de Jou

El Parc Natural del Cadí ha encomanat recentment la restauració de l'antic camí del Berguedà a la Cerdanya pel coll de Jou, sota la Tossa d'Alp. Era un camí molt malmès, sobretot sota Rocasança, amb esllavissades que havien desfigurat el seu traçat. L'empresa G.Q.P ha dut a terme les tasques de recuperació, amb un cost de 8.000 €. S'han estabilitzat els marges esllavissats, s'han construït gabions a mà i s'ha repintat tot el recorregut, el PRC 126. Diuen que ha quedat molt bé. Intentaré passar-hi properament per donar-li un cop d'ull. Celebro que alguna administració inverteixi diners en la recuperació de camins i espero que s'hagi fet amb cura i contenció.


26 de febrer de 2007

Joaquim Santasusagna. Nació i excursionisme

El 2006 ha estat editat per l'Associació d'Estudis Reusencs una biografia sobre aquest important excursionista de la ciutat de Reus. És una biografia molt ben treballada, erudita i acadèmica, més científica que literària o divulgativa, redactada per Xavier Ferré i Trill. És un text dens, de més de 350 planes.

Santasusagna, company íntim de Josep Iglèsies, era escriptor i periodista infatigable, excursionista de socarel i nacionalista abrandat.

El model excursionista que va defensar i practicar al llarg de tota la seva vida estava fonamentat en una estretissima vinculació entre nació i excursionisme. L'esperit de l'excursionisme no és només un sentiment, sinó sobretot un ideal i un compromís amb la nació. En un intent de superar la visió romàntica de l'excursionisme com a sentiment vers un passat idealitzat, vincula dialècticament objecte i subjecte (excursionisme i nació). El seu és un excursionisme identitari que basteix sobre tres potes fonamentals: la centralitat de la voluntat, la formulació d'un ideari nacional i patriòtic i la definició metodològica del coneixement detallat del territori. Un cert pancatalanisme, una dèria per la llengua i un compromís quasi religiós ver el seu ideal nacional i excursionista són els trets que perfilen Santasusagna.

En el fons tota la seva pràctica excursionista era un mètode per elaborar una idealitat sobre el país. L'excursionisme era una eina i mitjà per construir país, defensar-lo i alhora per formar a les persones, educar-les. L'excursionisme és també una via de formació personal, un instrument de formació cultural per l'individu i la col.lectivitat.

Molt sinteticament aquest és el pensament excursionista de Santasusagna, que es desenvolupa detalladament en aquest llibre.

Que en queda avui en dia d'aquest pensament? Santasusagna era un precursor o un epígon? En l'excursionisme actual, cada cop més esportiu, competitiu o contemplatiu, resta res d'aquesta vinculació amb la nació? És això un signe de progrés i normalització, o bé de decadència? Què en penseu?



21 de febrer de 2007

El museu de Montserrat al Bruc


M'arriben informacions segons les quals el museu de la muntanya de Montserrat que mira de tirar endavant l'ajuntament del Bruc avança a bon ritme i que està prevista la seva inauguració al llarg de la propera primavera. El polifacètic Miquel Rafa, regidor de l'ajuntament del Bruc, entre moltes altres batalles, n'és l'ànima. Les obres ja estan fetes i el projecte museogràfic definit. Pel que ara ens interessa més del 50 % del museu estarà dedicat a la història de l'escalada a Montserrat.


Es van fer negociacions amb la família Barberà per poder acollir els materials del petit museu del Cavall Bernat que havia anat construint en Josep Barberà, però no va haver-hi entesa i finalment només una petita part del llegat Barberà hi trobarà acolliment. El museu ha encarregat un audiovisual sobre l'escalada a Montserrat i la gent de Fanatik Visual ja l'ha acabat. Fa poc el vaig poder veure i és magnífic. S'ha pogut fer amb temps, mitjans i talent i és un audiovisual que caldrà veure en format gran, però que és totalment homologable a qualsevol altre de qualsevol museu europeu. Adreçat al gran públic exposa en imatges l'escalada del Cavall i el neguit i la màgia de l'escalada.

Esperem delitosos la inauguració del museu i que pugui servir com a primera pedra per un futur museu de l'excursionisme català que algun dia hauríem de ser capaços de tirar endavant.




20 de febrer de 2007

Ansabère

A cops m'entretinc donant tombs per la xarxa, tafanejant ací i allà, sense buscar res en concret, esperant que sigui la novetat qui topi amb mi. Fa uns dies es va produir aquesta màgia. Una web preciosa sobre les sensacionals Agulles d'Ansabère em va trobar. Encara no sé com i on, però m'hi vaig passejar una estona. La part històrica és completa. No deixeu de treure-hi el nas. És magnífic


19 de febrer de 2007

El llop

Continuen rajant les noticies sobre el llop del Cadí. Les darreres noves parlen que en els darrers anys han visitat la zona fins a 6 llops diferents, sense que tinguin res a veure entre ells. S'ha arribat a aquesta conclusió després de les anàlisis de femtes. En el darrer any se li han atribuït la mort directe de 16 ovelles que han estat indemnitzats per les autoritats. També es diu que un llop es va amistançar amb una gosa salvatge, i que els guardes per tal que no es barregessin les races van matar a la gosa. Tot això es diu per la comarca. Malgrat haver parlat amb molta gent i recórrer la zona sovint, encara no he topat amb ningú que l'hagi vist directament. Tothom en parla de referències...


16 de febrer de 2007

Entrevista a Joan Obiols

Joan Obiols és un escriptor pirinenc poc conegut a la capital, és a dir, a Barcelona, i per tant, inexistent, però molt respectat a les valls pirinenques. Alturgellenc ha recorregut el Pirineu pam a pam i coneix cada vall, cada casa, cada tocom. La seva tasca de recuperació del patrimoni cultural, folklóric i social del Pirineu és important i destacada. Ha escrit diferents llibres i qui vulgui conéixer el Pirineu de debò no hauria d'ignorar la seva obra. Esvorancs, Marrades, Nits de taverna, Fulls de pergamí o El desert verd són llibres que l'aficionat a la bibliografia pirinenca no pot obviar.

Us enllaço una entrevista interessant i recent. Fa una anàlisi lúcida i clara de la situació actual del Pirineu i apunta unes perspectives de futur que comparteixo.

Afirma amb claredat que "...el Pirineu serà el futur jardí de la gran ciutat". Diu també que "la cultura tradicional haurà desaparegut del tot i les tradicions que es mantindran s'hauran transformat en pur espectacle. Tinc la impressió que ningú, o gairebé ningú, recordarà el passat"

Hi esteu d'acord?


La Flama

Aquest cap de setmana té lloc a Montserrat la renovació de la Flama de la llengua catalana. És la trenta-vuitena edició.

Això de la Flama va començar el 1968, quan una bona colla d’entitats excursionistes de la llavors Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir a la celebració de l’any Fabra. Es va decidir portar una flama encesa (que simbolitza la llengua catalana) des de la tomba del mestre a Prada de Conflent fins el Monestir de Montserrat, el gran símbol patri, on crema durant tot l’any. És una forma de testimoniar el compromís de l’excursionisme amb la llengua catalana i en la seva defensa.

No se si mai heu assistit a un acte d’aquests de renovació de la Flama. La mitjan d’edat acostuma a ser alta i tota la simbologia, la litúrgia i els discursos a mi personalment em sonen a arnats, desfasats, decimonònics, totalment desconnectats de la realitat social, encara que plens de bona voluntat i fets per gent de molt bona fe. Els ponents viuen en una mena de torre d’ivori, formen part d’unes elits nacionals i lingüístiques deslligades del carrer. La majoria d’excursionistes no saben que és això de la Flama ni ho acaben d’entendre

La renovació de la Flama es va crear en un context que no té absolutament res a veure amb l’actual. La situació social i l’ús de la llengua ha canviat radicalment. Però l’acte que fan els excursionistes gairebé no ha variat i tot continua com trenta anys enrere, com si res hagués canviat.

Vol dir això que l’excursionisme s’ha de desentendre del català? No, ni molt menys. Em sembla exemplar el compromís de l’excursionisme amb la llengua. El que crec es s’ha d’adaptar als nous temps, al nou context i a la nova realitat. S’ha de ser valent i renovar el discurs, la litúrgia i l’enfocament.

Com es pot defensar la llengua catalana en el segle XXI? Com s’ha d’impulsar l’ús social del català en una societat multiètnica on la immigració hi té una presència creixent? Què pot aportar l’excursionisme per promocionar el català a l’actualitat? Aquestes són les preguntes que cal respondre, amb coratge, il·lusió, visió de futur.

Amb tots els respectes per a tots aquells que durant anys han tirat endavant la renovació de la Flama, crec que ha arribat el moment on cal que des d’alguna banda algú s’atreveixi a trencar aquest tabú nacional i excursionista i es replantegi tot el tema. Cal deixar enrere la mentalitat resistèncialista d’una època i fer un nou plantejament modern, actual, precís i efectiu. L'excursionisme i la llengua han de mirar cap al futur, no recrear-se en el passat.


14 de febrer de 2007

Nordic Walking

El TermCat (Centre de Terminologia que treballa per adaptar paraules estrangeres al català) consulta sobre quina podria ser l'adaptació més correcte del Nordic Walking, aquest nou esport que consisteix a caminar amb bastons amb una cadència i moviments de l'aparell locomotor (inferior i superior) especial.

Les alternatives que hi ha sobre la taula són: marxa nòrdica, caminada nòrdica, senderisme nòrdic, nordic walking, marxa amb bastons, etc.

Què en penseu? Per quina votarieu? Com ho argumentarieu?


12 de febrer de 2007

Senderisme a França


Donant un cop d'ull a la nova revista (Passion Rando Magazine) de la federació francesa de senderisme (Federation Française de la Randonnée Pédestre, FFRP) m'assabento d'algunes xifres que porten a reflexionar:

  • 186.700 associats

  • 3.050 entitats

  • 180.000 km de senders creats, balisats i mantinguts regularment

  • Un pressupost superior als 8 milions d'euros

  • + de 350.000 guies venudes anyalment

Xifres exclusivament de senderisme, sense incloure escalada, muntanya, alta muntanya, alpinisme o esquí. Quina potència (i quina enveja) !



11 de febrer de 2007

Mobilitat dolça

Introdueixo en la reflexió ambientalista un terme que trobo encertat i que comença a córrer pels Alps: la mobilitat dolça. En l'interminable debat sobre els models de mobilitat, en aquest cas a muntanya, la discussió no ha de centrar-se si s'està a favor de la mobilitat o no, o sigui no es una qüestió quantitativa, sinó qualitativa. Si que s'ha d'estar a favor de la mobilitat, però no dels models actuals, fortament agressius amb l'entorn i el paisatge. Cal rebutjar el recurs sistemàtic a grans obres, autovies, grans carreteres, que comporten pol·lució, escalfament de l'atmosfera, embussos, dificultats d'aparcament. Cal apostar per una nova manera de construir la mobilitat a zones de muntanya, menys agressives, de menor impacte i més integrades.

Però no només això, sinó que cal començar a conscienciar-se individualment que la protecció de la muntanya comença des del moment i la forma d'apropar-se a ella de cadascú de nosaltres. La solució per la que optem ja es un senyal i una opció.

Cal reclamar un transport públic que arribi arreu, ferrocarils, cremalleres, autobusos, taxis col.lectius, amb una periodicitat suficient i anar posant dificultats als vehicles particulars.


Tot això, molt sintèticament, és la filosofia de la mobilitat dolça. Potser una simple utopia, però una primera passa per apostar per altres models de futur més sostenibles.


9 de febrer de 2007

Musicar collars

Un pastor musica collars, es a dir, treballa o afaiçona la fusta dels collars de les ovelles.
Desconeixia el sentit del mot.
Musicar collars...
Una nova meravella de la llengua. Preciòs.


8 de febrer de 2007

Adrenalina

Sembla que hi ha persones que mai en tenen prou. Mireu sinó un dels darrers invents per donar-se un "xute" d'adrenalina. Llançar-se amb esquis i ala de pendent per una muntanya, esquiant i esquivant rocs.




7 de febrer de 2007

20 anys

Avui fa 20 anys de la mort del N.L. Va ser escalant a Montserrat i per a mi va ser la primera mort d'un amic a muntanya. Malauradament després n'han vingut d'altres, però cap m'ha impactat tant com aquella. Potser era un dels meus millors amics, i amb el M.B formavem un tercet que ens pensavem que ens menjariem el món i totes les muntanyes.

Llavors erem jovenets, ingenus i tendres. De sobte, brutalment, vam topar amb la mort i amb la cruesa i injusticia de la vida. Vam prendre consciència de la nostra fragilitat i finitud i vam haver de créixer i fer-nos grans de cop. Aquella mort va ser el pas definitiu a l'edat adulta. Recordo com si fos ara els detalls de l'accident, l'enterrament, la visita a la familia, l'escalfor dels companys.

Però sobretot recordo el dolor, l'immens dolor que tots vam sentir i que llavors ens va semblar insuperable. El temps dóna perspectiva a quasi tot, inclòs a la mort i al dolor. El dolor es va esvaint i esdevé tristesa i enyorança amb el pas dels anys, però cada 7 de febrer retorna.


Van venir més amics, més muntanyes, més ascensions, però molts cops he desitjat fer aquell cim, aquella via, aquella excursió amb ell, sentir els seus comentaris, les seves brometes, la seva presència.

Aquest vespre ens trobarem un irreductible grupet d'amics amb els seus pares per recordar-lo, com cada any. I pensaré en ell i en tots els morts a muntanya. Sense dolor però encara amb tristesa.



4 de febrer de 2007

Lluna plena a muntanya


Cap de setmana de lluna plena. Des del capvespre s'alça una lluna rodona, enorme, com un enorme focus, que embolcalla la muntanya amb una llum fosca, estranya, vaporosa. Les muntanyes es fan encara més grans, d'una potència i profunditat desmesurada, malgrat uns contorns poc definits. Tenen un posat poc acollidor, de temença, inclòs fan basarda. L'ésser humà no hi és ben rebut. Caminar sobre la neu amb lluna plena és una experiència mística, però enguany els déus no ho volen. Tanmateix la mirada no pot deixar de contemplar aquestes muntanyes espectrals.


Jean D'Ussell, un vell pirineista avui oblidat, ja ho va dir molt millor que les meves pobres paraules:


Aquestes aparicions de la lluna a la muntanya em fan sentir sempre una dolça emoció. La natura agafa sota aquesta llum pàl·lida matisos incomparables, la neu resplendeix amb un esclat que entra a l’ànima en forma d’una mena de tristesa. Hom resta fortament impressionat per aquest paisatge llunàtic: hom es creuria transportat a un món irreal i fantàstic...”


2 de febrer de 2007

Panoràmica pirinenca

Si fa un parell d'apunt recomenava una panoràmica alpina, avui us convido a gaudir amb aquesta pirinenca. És la web del pic de Migdia de Bigorra. Accedint al meu de "les terrasses" podeu anar clicant i gaudir d'unes vistes impressionants. Apa, a disfrutar!


1 de febrer de 2007

Patrouille des Glaciers

S'escalafen els motors per la Patrouille des Glaciers, una de les curses d'esquí de muntanya més prestigioses d'arreu del món, juntament amb la Pierra Menta.

Doneu un cop d'ull a aquesta bona panoràmica (atenció, cal tenir la darrera versió del QuicKtime) i jugeu amb el punter del ratolí, movent les muntanyes amunt i avall, a la dreta i esquerra. Si més no tots aquells que no hi serem, ens podem entretenir una estona.


Caminada al Montsec

El proper diumenge tindrà lloc al Montsec una caminada reivindicativa en protesta pel projecte de construcció d'una pressa a tocar del Congost de Montrebei. L'excursió llarga sortirà de Corça a dos quarts de deu fins el pont penjat, on es preveu llegir un manifest. Tambè és preveu una excursió directament des de l'aparcament de Montrebei. Ipcena té previst un servei d'autorcars. Pel moment s'han aconseguit més de 3.000 signatures contra el projecte i el suport de nombroses entitats. S'esperen uns 200 assistents a la marxa de diumenge, però convé que hi hagi la màxima participació possible. La Plataforma està disposada a portar el tema fins Brussel.les per defensar l'indret.

Parlàvem aquí d'aquest projecte que Endesa vol tirar endavant de construir una presa a l'entrada nord de Montrebei. Esperem que entre tots ho poguem aturar. Aquest diumenge tots tenim la nostra oportunitat de posar el nostre gra de sorra.