11 de desembre del 2007

Visita d'obres

Aquest estiu s’han fet tasques d’arranjament i manteniment al camí de coll de Jou, que uneix l’Alt Berguedà amb la Cerdanya. És un camí mil·lenari que neix a l’Hospitalet de Rocasansa i porta fins a Urús. En l’actualitat no s’empra massa, malgrat la gran bellesa de l’entorn. L’he fet varis cops i li tinc una estima especial. El recorregut és preciós.

Tenia pendent de revissar-lo i diumenge al mati amb el J.M.P. comencem a caminar a les nou del mati des de la carretera berguedana que mena a coll de Pal. Passem pel costat de la masia de l’Hospitalet de Rocasansa i anem seguint un corriol marcat inicialment amb un senyal groc. Més endavant s’ajunta amb el PR que ve del refugi del Rebost i s’enfila decididament.


L’intervenció en el camí ha estat molt prudent, mesurada i alhora eficaç. S’han consolidat alguns petits murs de pedra seca, s’ha estassat allò on calia i s’ha remarcat i pintat.

El camí ara és clar, net i fàcil de seguir, sense cap destrossa que el desfiguri. Aplaudeixo la iniciativa i els criteris que s’han seguit per consolidar-ho, molt més respectuosos que els que empra el caminicida d’Avià i que ara està trinxant el camí del coll de Pendís.

En una hora i mitja arribem al coll. La vista sobre la Cerdanya és esplèndida i lluent, amb una atmosfera netíssima. Per la nit ha nevat lleugerament. El Carlit, el Puigpedrós i el pic de l’Orri es veuen ben blancs. Des d’allí mirem de seguir cap a les Penyes Altes, però no comptàvem amb el fort vent que el diumenge ha fet voleiar a mitja Catalunya i amb la mica de neu que ha caigut durant la nit, que ha verglaçat i deixa el corriol com un autèntic mirall. Amb compte anem tirant, intentant que el vent no ens arrossegui ni el gel ens faci baixar rodolant fins a l’embús del peatge del Túnel del Cadí. A l’avantcim de les Penyes Altes decidim que per avui ja n’hi ha prou, i reculem. Retornem tranquil·lament pel camí de coll de Jou, gaudint de cada revolt, de cada boix i pi rojalet, de cara al sol hivernal, mentre Montserrat s’alça a l’horitzó retallat netament. Torno cap a casa amb la satisfacció de que encara resti gent que sap recuperar camins i amb una febrada que des de dilluns em té retingut al llit.

P.S. Sembla que per fí comença a nevar. Avui 30 cm a Andorra. Aquí un video.


3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Vaja, espero que ben aviat et recuperis totalment. I és que les ventades damunt del cos calent ja gasten aquestes brometes...

"Refilant una tonada,
una Salve o un motet
que estremeix la gran ramada
que recull l'Hospitalet.

Oh Verge de Rocasansa!
quan m'aturo al teu recés
sento tanta benhaurança,
que del llavi em surt un rés."

Son dues estrofes de la cançó "A la Verge de Rocasansa", lletra i música del mestre Elisard Sala (A.C.S.), de quan es cantava anant d'excursió.

Salutacions.

Gatsaule ha dit...

Veig que al final vau fer una bona sortida. Llàstima del malentès que em va impedir finalment de venir....

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Recuperat aviat, ja m'extranyava tans dies sense noves teves...