10 de setembre del 2007

Gabarrós

El dia s’aixeca amb núvols. Retruny algun tro i cauen quatre gotes. Però valents ens endinsem per la pista que mena a aquest racó de món. Avui és 23 d’agost, diada de Sant Genís, i per celebrar-ho a Gabarrós se celebra l’Aplec.

No sabeu on és Gabarrós? Al Berguedà, als peus de coll de Pal i del Puigllançada, cap a uns 1.300 metres, a la solana, en una vall perduda i oblidada. Una ermita enrunada, la rectoria, una casa de pagès, una era i uns estables. No arriba ni tant sols a poblet. Pertany al municipi de Guardiola de Berguedà i a la parròquia de la Pobla de Lillet i s’hi accedeix per una llarga pista forestal que neix al costat del càmping Espelt, a la nova carretera de Guardiola a la Pobla, passant a tocar de la mina de petroli de Riutort.


Potser un centenar de persones dels pobles i masos del voltant ens hem aplegat a redós de Sant Genís. El capellà de la Pobla celebra la missa dins l’ermita, molt malmesa. A la comunió s’anima a entonar els goigs.


Un cop acabada l’eucaristia beneeix el pa i tothom pot recollir el seu panet. Seguidament surt fora i al prat del davant beneeix el terme. Cap al nord, el sud, l’est i l’oest fa les invocacions, pregant a Sant Genis que protegeixi aquells verals i doni força als seus habitants.

Acaba de dir les darreres paraules i comença a sonar la música d’un acordió. La gent que fa temps que no es veu es saluda, es retroba i peta la xerrada, mentre sonen els acords de fons. En un petit replà, mentre es preparen a l’era les taules parades pel dinar, els acordions no paren i alguna parella s’anima a ballar. Finalment es fa un sorteig i una dona ben contenta recull el pernil. El sol pica de valent.


Sembla que aquests verals solitaris i perduts es repoblen. A banda de la Pardinella, on hi viuen dues families, entre ells l’Anna i el Marc, guardes del Rebost amb dos nanos, ara torna a haver una casa oberta a Gabarrós amb canalla i m’assabento que recentment també ha estat reobert el mas del Pla de l’Arca, a tocar de Sant Marc de Broca. La vida que torna.


Pa amb tomàquet, embotit, porrons, síndria, simpatia i bon ambient és el menú de l’àpat .


Així ha estat la diada de Sant Genís a Gabarrós, un aplec perdut que s’ha recuperat en un poblet deshabitat que s’ha recuperat, una ermita que malda per recuperar-se i reconstruir-se, i la coneixença d’uns masos que es reobren. Que Sant Genís els doni força!



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no, no sabia on és Gabarrós.
N'he pres nota per anar-hi.
Tanmateix devia ser un aplec ben lluít.

J.McLain ha dit...

Sóna molt tranquil i atractiu. Hi aniré!!

Llorenç ha dit...

Hola! Acabo d'arribar de Sant Genís de Gavarros, efectivament hi ha una casa reformda, sempre hi tenen 4 gosos fora i es veu que hi fan vida, en 15 dies hi he pujat tres cops, 1 amb 4x4, els altres a peu, avui fins el Puigllançada! sempre hi he trobat cotxes pujant i baixant la "carretera". Es un lloc molt Bonic. De fetl a masia que queda a mig restaurar es preciosa i enorme. Bonica Vall!